Una biografia revela l’origen i el camí de Beatriz de Moura
La historiadora Carlota Álvarez Maylín publica Una curiosidad sin barreras (Tusquets Editores), un retrat biogràfic de Beatriz de Moura que recorre la seva vida des de la infantesa fins a la creació d’un dels segells editorials més destacats de l’àmbit hispànic contemporani. El llibre, basat en entrevistes i documentació d’arxiu, contextualitza el paper de l’editora en un moment decisiu per al món cultural de Barcelona i l’Estat espanyol.
Infantesa nòmada i desarrelament
Nascuda a Rio de Janeiro el 1939, Beatriz de Moura va créixer en una família diplomàtica. Aquesta condició li va permetre viure a diversos països com Equador, Algèria, Itàlia, Xile i Suïssa, fet que li proporcionà una formació cosmopolita i multilingüe. La figura del pare, diplomàtic i lector, va influir profundament en la seva educació literària, mentre que la mort de la germana Elsa marcà una ruptura emocional de gran calat. El seu pas per escoles religioses i el desencaix en determinats entorns culturals van accentuar la sensació de manca d’arrels.
Una jove a la Barcelona del franquisme
El 1956, la família s’instal·là a Barcelona. L’arribada a una ciutat encara marcada pel franquisme provocà una nova tensió entre l’ambient domèstic i la recerca d’autonomia personal. L’oposició del pare a una formació universitària consolidada no impedí que Beatriz escrivís la seva primera novel·la i participàs activament en la vida cultural del moment. Finalment, decidí marxar a Ginebra per estudiar interpretació i filosofia, en una etapa que suposà també l’inici del trencament amb la seva família.
Ruptura, militància i autonomia
L’experiència suïssa es caracteritzà per una progressiva politització i per l’assoliment d’una vida independent, treballant en diversos sectors per sostenir-se econòmicament. Participà en activitats antifranquistes i publicà cartes d’opinió a mitjans espanyols. Aquesta etapa de formació, marcada també per crisis personals i una estada psiquiàtrica, consolidà la seva determinació d’emprendre un projecte propi en l’àmbit cultural.
El retorn i la creació d’un segell independent
De retorn a Barcelona el 1962, Beatriz de Moura començà a treballar en editorials com Lumen. A finals dels anys seixanta, fundà Tusquets amb l’arquitecte Oscar Tusquets. El llibre d’Álvarez Maylín detalla els inicis del segell i la manera com, malgrat la censura franquista, es va consolidar com una editorial de referència amb un catàleg centrat en la literatura i el pensament contemporanis.
Desig de llibertat i projecte de vida
Els viatges posteriors al Brasil i el distanciament definitiu amb la seva família van reforçar la visió de Beatriz de Moura sobre la seva trajectòria vital. La manca de vincles estables i la vivència d’un desarrelament constant es compensaren amb el vincle amb el Mediterrani i la creació d’una xarxa cultural pròpia. El llibre reconstrueix la història d’una editora que, amb una voluntat d’independència sostinguda, trobà en els llibres un espai de coherència i sentit.
