L’Ajuntament de Palma ha distingit aquest 2025 el director teatral Bernat Pujol amb la Medalla d’Or de la Ciutat. Al capdavant de la companyia Taula Rodona Teatre, amb més de quatre dècades de trajectòria, Pujol ha fet del teatre un espai de trobada, reflexió i compromís. UEP! Mallorca ha conversat amb ell en una entrevista, on repassa els seus projectes, reivindica les dificultats del sector i comparteix la passió que dona sentit a la seva feina.
“Que et reconeguin la feina feta emociona, però encara queda molt per fer. S’ha avançat, però no prou. Encara costa estrenar, costa aconseguir suport. Ens escolten, però no sempre es resolen els problemes.”
Sa Boira: 38 anys fent teatre inclusiu
Un dels projectes més rellevants en què ha treballat Bernat Pujol és el grup de teatre Sa Boira, fundat l’any 1987 amb persones cegues o amb discapacitat visual afiliades a l’ONCE. “Fer feina amb ells ha estat un aprenentatge constant. Al principi fou complicat, però amb formació i anys, avui puc dir que molts actuen com professionals. Saben què fan damunt l’escenari i ho gaudeixen.”
Pujol destaca la importància de la veu com a eina central: “La matisació, el to, la manera de dir una frase… ho treballen amb una precisió admirable.” Cada funció inclou una preparació específica amb reconeixement previ de l’escenari, que els permet moure’s amb seguretat. “És una teràpia per a ells, però també per a nosaltres. I un plaer enorme veure com gaudeixen.”
El Via Crucis: del text a la litúrgia teatral
Una altra de les peces que ha marcat la seva carrera és el Via Crucis de Llorenç Moyà. Representat cada Divendres Sant amb el suport de l’Ajuntament de Palma, l’obra pren una estètica inspirada en Pasolini: “Hem fugit sempre de l’estètica de processó. El que oferim és austeritat, simbolisme i una expressió escènica molt física. És un crit, un plany. És teatre en estat pur.”
L’escenografia juga amb cordes, túniques i gestualitat intensa. Segons Pujol, aquest muntatge connecta amb el fons espiritual de la Setmana Santa però evita els tòpics visuals més convencionals. “No és una processó teatralitzada. És una visió universal, humana i colpidora.”
“Que et reconeguin la feina feta emociona, però encara queda molt per fer. S’ha avançat, però no prou. Encara costa estrenar, costa aconseguir suport. Ens escolten, però no sempre es resolen els problemes.”
– Bernat Pujol
41 anys d’Adoració dels Reis amb Taula Rodona
Des de 1986, la companyia Taula Rodona produeix L’Adoració dels Tres Reis d’Orient, el text de Llorenç Moyà representat cada 6 de gener. Enguany, a causa del mal temps, la funció es trasllada de Ses Voltes al Teatre Xesc Forteza. El projecte, nascut amb actors professionals, va evolucionar fins a incloure participants de la vida social, cultural i política de l’illa.
“El primer any ja va ser tot un encert: hi havia en Josep Maria Llompart, Sara Montiel, Guillem d’Efak, Joan Bibiloni… Ho vam obrir a tothom i això va generar una resposta brutal del públic. Avui encara tenim cues per participar.”
Més de mil persones han pujat a l’escenari aquests 41 anys. Cada edició compta amb una vintena llarga d’intèrprets voluntaris. “Assagem tres mesos. I encara que no siguin professionals, s’hi impliquen de valent. Hi ha qui s’ho pren com un repte, i qui té por escènica. No forçam ningú. Cal que s’ho prenguin seriosament, però també que ho gaudeixin.”
Tot i la il·lusió generalitzada, no totes les participacions han estat senzilles. “M’he trobat amb casos de persones que volien fer un paper llarg i que, senzillament, no podien assumir-lo. No és cap drama, però quan no surt després de diverses setmanes, s’ha de prendre una decisió. A vegades hem hagut de repartir de nou, o rebaixar el text perquè no afectàs la resta de l’assaig.”
També hi ha qui rebutja la proposta d’entrada. “Quan demanes a segons qui que surti a l’escenari, et diuen ‘Bernat, demana’m el que vulguis, però això no’. Hi ha un respecte, fins i tot una por, pel directe. I no tothom té la seguretat per exposar-se en públic. Això ho respect molt.”
Com a director, la seva funció no és només assignar papers i conduir assajos. També fa de guia emocional i de contenció. “Quan qualcú ve a l’assaig i no se sent preparat, ho detectes de seguida. Jo sempre els dic que, si avui no ho tenen clar, el dia de la funció ho passaran molt malament. Intent que s’ho prenguin en sèrio, perquè ningú vol fer el ridícul. I la veritat és que gairebé tothom respon.”
Amb més de 1.000 persones passades per escena, les anècdotes s’acumulen. “Hi ha gent que t’impressiona, que no ha actuat mai i et fa una entrada que semblen de professió. I també hi ha casos que no avancen ni a la tercera setmana. Record especialment un parell de situacions on vaig haver de dir prou. No ho feia per severitat, sinó perquè estaven frenant el grup.”
“El primer any ja va ser tot un encert: hi havia en Josep Maria Llompart, Sara Montiel, Guillem d’Efak, Joan Bibiloni… Ho vam obrir a tothom i això va generar una resposta brutal del públic. Avui encara tenim cues per participar.”
– Bernat Pujol
La disciplina de l’humor: les morcilles
Un dels trets distintius de L’Adoració és la inclusió d’acudits improvisats, coneguts com a morcilles. “Els deixem fer, però amb condicions: que siguin rimades, en català, curtes i preparades. I sobretot, que no desvirtuïn l’obra. No se saben fins al dia de la funció.”
Pujol admet que n’hi ha de molt brillants, i d’altres que poden resultar forçats. “És una línia fina entre l’humor i la falta de respecte pel text original. Però quan funciona, és un valor afegit.”
Una feina coral, un llegat compartit
La companyia Taula Rodona neix el 1983 amb Adolfo Díez i és avui un projecte viu, ampli, compromès. L’equip tècnic que acompanya les produccions és format per modistes, maquilladores, escenògrafs i col·laboradors fidels. Pujol destaca la importància del treball col·lectiu: “Sense aquest equip, res no seria possible. Hem crescut junts.”
També manté viva la memòria de Llorenç Moyà, autor de les dues peces principals que dirigeix: “Va ser amic. Em va ajudar a pintar una escenografia meva. Sempre m’ha dolgut molt que no veiés el que s’ha fet amb les seves obres. Ni L’Adoració ni el Via Crucis. Són dos textos preciosos que mereixen ser reconeguts.”
Una tradició que ha de continuar
Quan se li pregunta si veu el futur assegurat, Pujol respon sense dubtar: “Sí. Quan jo acabi, això ha de continuar. És una tradició ja consolidada. No ha de dependre d’una sola persona.” L’assaig final abans de la funció del 6 de gener tindrà lloc ja al Teatre Xesc Forteza, on enguany es durà a terme la representació.
“Seran menys butaques que a Ses Voltes, però l’important és que se celebri. El públic, com sempre, hi serà.”
