MÉS per Palma ha denunciat aquest dilluns, 26 de gener de 2026, una situació de col·lapse en la xarxa de biblioteques de Palma. Segons la formació ecosobiranista, l’actual equip de govern format pel Partit Popular (PP) i VOX està utilitzant una polèmica lingüística sobre la presència de llibres en català com a “cortina de fum” per ocultar una gestió deficient que ha portat al tancament d’instal·lacions, l’impagament de lloguers i la paralització en l’adquisició de nous fons bibliogràfics. El regidor Miquel Àngel Contreras ha qualificat la situació d’irresponsabilitat política i ha assenyalat directament la regidoria de Cultura, encapçalada per Javier Bonet, per prioritzar l’aparador turístic en detriment del servei públic als barris.
La realitat de les dades enfront del discurs polític
El conflicte sorgeix arran d’una proposició de VOX, avalada pel PP, que sostenia que hi havia una presència majoritària de títols en català a les biblioteques municipals i sol·licitava un estudi per quantificar-los. MÉS per Palma ha contraposat aquest relat amb les dades oficials del catàleg municipal. Actualment, les biblioteques de Palma disposen d’un fons total de 265.545 exemplars. D’aquests, la majoria, 150.004 exemplars, són en castellà, mentre que 86.945 són en català.
La tendència es manté en les noves adquisicions. Segons les xifres del CABIB (Catàleg de les Illes Balears) corresponents a l’any 2025, el fons es va incrementar amb 5.873 títols en castellà enfront de 3.065 en català. Contreras ha estat contundent en afirmar que les xifres “destapen les mentides” de l’extrema dreta i que no és necessari cap estudi addicional, ja que les dades són públiques i accessibles. Per a l’oposició, aquest debat busca generar hostilitat cap a la llengua pròpia mentre es desatenen les necessitats estructurals dels equipaments.
Son Cladera, Sant Jordi i Gènova: barris afectats
Més enllà del debat ideològic, la denúncia posa el focus en l’afectació directa als usuaris de les barriades. El cas més greu és el de la Biblioteca de Son Cladera, que roman tancada temporalment des del mes d’abril, deixant sense servei un nucli de població d’aproximadament 8.000 habitants.
A aquesta situació s’hi suma la precarietat administrativa en el pagament dels locals. Segons la informació facilitada per MÉS, l’Ajuntament de Palma ha acumulat mesos d’impagaments en els lloguers de diverses instal·lacions. En concret, s’assenyala que els propietaris del local de la biblioteca de Sant Jordi no han cobrat durant el període de juliol a desembre, acumulant un deute de 25.000 euros corresponents a deu mesos. De manera similar, a la biblioteca de Gènova s’han deixat de pagar les mensualitats entre setembre i desembre, amb un deute de 5.800 euros per quatre mesos. Aquesta situació ha portat els propietaris a plantejar-se el tancament, posant en risc la continuïtat del servei en aquestes zones perifèriques, una precarietat que també afecta la biblioteca de Son Sardina.
Un 2026 sense novetats editorials i menys activitats
L’anàlisi de la gestió cultural també alerta sobre un any 2026 difícil per als lectors. La formació opositora explica que els recursos per a la compra de llibres enguany no provenen del pressupost ordinari, sinó d’un préstec sol·licitat pel consistori. Aquesta maniobra administrativa implica que els diners no estaran disponibles fins al juliol, endarrerint la contractació i provocant que els nous llibres no arribin a les estanteries fins a finals d’any. A efectes pràctics, això significa que les biblioteques de Palma passaran la diada de Sant Jordi sense novetats editorials.
Paral·lelament, s’ha detectat una reducció dràstica en la dinamització cultural. Biblioteques com l’Encarnació Viñas, a Pere Garau, i la Joan Alcover, a Ses Veles, han passat de tenir una activitat setmanal a una de mensual. MÉS atribueix aquesta baixada a dos factors: la manca de personal i la instauració d’un filtre polític. Segons denuncien, totes les sol·licituds d’activitats externes, com presentacions de llibres o xerrades, han de ser revisades per l’equip de la regidoria de Cultura, un procés que ha derivat en una censura indirecta i una disminució de la programació per la incapacitat de gestionar les peticions en temps i forma.
El Servei de Préstec Interbibliotecari, una eina clau per connectar el fons de tota la xarxa, també es troba en una situació límit per falta de professionals, després d’haver estat paralitzat entre abril i octubre de 2025. Contreras ha conclòs la denúncia exigint un canvi de model que deixi de banda “l’aparador” i garanteixi els drets culturals dels veïns, anunciant la presentació d’una moció per exigir una rectificació immediata de les polítiques del PP.
