L’escriptor Biel Mesquida torna a les llibreries aquest dimecres 25 de març amb el poemari Trast, una obra editada per LaBreu Edicions que s’allunya de la complaença per endinsar-se en la denúncia social i el desgavell mediambiental. El text, gestat com un procés creatiu torrencial i urgent, planteja una reflexió sobre la degradació del territori i la pèrdua de la identitat cultural a les Illes Balears, utilitzant la poesia com una eina de resistència davant les ferides de la història i el context contemporani.
Una creació d’urgència i ràbia
L’obra neix d’una pulsió creativa que l’autor descriu com una «font ufana» que no s’atura. A diferència d’altres treballs de la seva extensa bibliografia, aquest volum de 140 pàgines ha estat redactat de manera continuada, utilitzant una energia interior que l’autor considerava indispensable per mantenir la coherència de la proposta. Segons Mesquida, la interrupció del procés hauria desvirtuat l’essència d’un llibre que es defineix per la seva densitat i per una forta empremta personal.
El poemari s’estructura al voltant de la dicotomia entre la percepció de la bellesa i la necessitat de justícia. L’autor estableix un diàleg entre els «plaers de la consciència» i les injustícies, tant les heretades del passat com les que emanen del present més immediat. Aquesta «poesia de la ràbia» no busca l’ornament, sinó l’expressió d’una energia que reacciona davant l’estat actual de la societat.
L’illa com a residu cultural
El títol, Trast, funciona com una metonímia de la situació que viu el seu entorn geogràfic i social. Per a l’escriptor, el concepte de «trast» —un objecte inútil o una andròmina— és el resultat d’un procés de degradació integral. Mesquida argumenta que la pèrdua del paisatge, l’absència de les veus autòctones del lloc i la disminució de la cultura han convertit el territori en un espai intoxicat i pol·luït.
Aquesta anàlisi no es limita a l’àmbit ecològic, amb referències a la contaminació del mar i del cel, sinó que s’estén a la condició humana. L’obra suggereix que la societat actual viu a la deriva, però manté una escletxa de possibilitat a través de la memòria. La poesia es presenta aquí com un emmirallament inconformista que pretén guiar el lector a través d’una sensibilitat que encara és capaç de detectar el «miracle» enmig de la degradació.
Trajectòria d’una veu crítica
Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947), biòleg de formació i escriptor d’ofici, compta amb una carrera marcada per la innovació i el compromís amb la llengua. El seu debut amb L’adolescent de sal (1973) ja va suposar un punt de ruptura en la literatura catalana contemporània, tot i patir dos anys de censura durant la dictadura franquista. Des de llavors, ha bastit una obra diversa que inclou títols com Excelsior o el temps escrit (1975), Vertígens (1999) o els més recents Encarnacions (2022) i Passes per Palma (2023).
Reconegut amb la Creu de Sant Jordi (2005) i el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2021), Mesquida compagina la creació literària amb la direcció del Festival de Poesia de la Mediterrània. Amb Trast, l’autor reafirma la seva voluntat de mantenir una llengua intensa per analitzar les ferides de la seva terra.
