Dijous 30 de juny. Llucmajor, Claustre de Sant Bonaventura
La jove britànica Billy Nomates actuarà per primera vegada a les illes Balears i ho farà a SonsDeNIt. Provocadora, amb una música art-punk i post-punk minimalista, el seus temes es rebel·len contra el Brexit, el racisme, les feines sense futur, els contractes per hores i contra la desigualtat de gènere. Una artista molt potent!
Billy Nomates és una jove britànica (de veritable nom Tor Maries) plena de desimboltura que s’autodescriu com a “planera solitària, gossa tonta i que està a punt d’explotar”. L’any passat un tuit de Geofff Barrow recomanant escoltar el seu Bandcamp va aixecar la llebre. I sí, hi havia cançons molt bones, que a l’agost del 2020 van veure la llum donant forma al LP homònim del debut d’aquesta anglesa de Leicestershire (ara resident entre Bournemouth i Bristol). No casualment, ho va publicar el segell Invada Records, propietat de Geoff Barrow, qui, enganxat a aquell Bandcamp, va fitxar Billy mesos després de la seva tuit. Temes que funcionen com a gàbies de cascavell que alerten contra els barbuts dels clixés indies, el club d’homes madurs on només se sent Eagles i qualsevol ric amb privilegis que creu representar tothom.
Provocadora, el seus temes que es rebel·len contra el Brexit, el racisme, les feines sense futur, els contractes per hores i contra la desigualtat de gènere. Ho fan amb art-punk i post-punk minimalista. Cançons de desencant i fúria que Billy compon com si fossin instantànies de la seva vida. “Són cent per cent reals, tret d’algun canvi de nom o llicència poètica. El meu art és mirar al mirall i veure on sóc. I que potser això representi on és molta gent”. El detonant per enfocar la seva carrera va ser assistir a un xou a principis de 2019 de Sleaford Mods. I notar aquella força. La mateixa que desprenen els de Billy Nomates, inspirada en aquell dia i en l’honestedat brutal que va percebre. Ella no és aquí per agradar: “M’agrada la cruesa”. Li agrada el desig de provocar i fer una reacció. Qualsevol reacció. Altres influències que es poden escoltar en la seva música: el sermó retrunyidor de Nick Cave (sense la religió ni la brolla), la instrumentació desajustada de Captain Beefheart, l’art-rock el fi de Sonic Youth. I als Stranglers, els discos dels quals el posava de petita el seu pare, músic. El novembre del 2020 va aparèixer al single “Mork n Mindy” de Sleaford Mods, que va servir d’avançament del disc dels seus compatriotes “Spare Ribs”, que ha sortit el gener del 2021. I el març d’aquest any Billy ha tret l’EP de cinc cançons “Emergency Telephone”, compost en temps de pandèmia i que reflecteix l’ansietat provocada per aquests temps estranys.
