La historiadora i doctora en Història Laura Miró Bonnín (Palma, 1992) presentarà el pròxim 17 de març, a les 18.30 hores a la llibreria Embat de Palma, el seu darrer treball de recerca: En Nicolau Marieta i na Simona. Biografia de dos xuetes dissidents. L’obra, publicada per Lleonard Muntaner Editor, proposa una aproximació documental a dues figures que varen habitar els marges de la societat palmesana del segle XX, creuant l’estigma d’una ascendència xueta amb la dissidència de gènere i sexual en ple nacionalcatolicisme.
L’acte comptarà amb la participació de l’autora, acompanyada per Bàrbara Duran i Joana Peralta, per analitzar el contingut d’una investigació que va resultar finalista de l’onzè Premi Font i Roig d’assaig.
Identitats al marge de la norma
El text de Miró Bonnín se centra en la figura de Nicolau Cortès, conegut popularment com a Nicolau «Marieta». Cortès va viure la seva condició homosexual de manera visible durant el període de la repressió franquista, un exercici de presència pública que el va situar en una posició de vulnerabilitat davant el sistema legal i social de l’època. La seva trajectòria vital s’emmarca dins una comunitat, la xueta, que ja arrossegava històricament un estigma propi a l’illa de Mallorca.
L’estudi no es limita a una biografia individual, sinó que entrellaça aquest relat amb el de Simona Valls, coneguda com «na Simona». Segons la tesi de l’obra, ambdós personatges representen formes de resistència civil i personal davant l’escarni públic i les estructures de poder que penalitzaven qualsevol desviació del que es considerava la norma vigent. El llibre s’allunya de l’anecdotari costumista per situar aquestes vides en un context de reparació i memòria històrica.
Una trajectòria en la investigació del passat xueta
Laura Miró Bonnín ha consolidat la seva carrera acadèmica al voltant de la difusió i l’aplicabilitat didàctica dels coneixements sobre el passat jueu i convers a l’illa. Investigadora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Miró ha publicat extensament sobre la matèria, amb títols com La contemporaneïtat xueta (2019) o L’admissió d’estudiants xuetes a l’Institut Balear (2023), obra que li va valdre el XXII Premi Alexandre Ballester d’assaig.
Amb aquesta nova publicació, l’autora continua la seva tasca de desgranar les capes de la història local de Palma, posant el focus en com la identitat ètnic-religiosa i la dissidència sexual han operat com a mecanismes d’exclusió, però també com a espais de reafirmació personal davant la pressió social.
