UEP! Mallorca entrevista Blanca Marsillach, fundadora de Varela Producciones, la Compañía de Teatro de Blanca Marsillach, que aquest desembre arriba a Balears amb l’obra Te lo ponemos fácil, una iniciativa pensada per a la gent gran. La peça, dirigida per Alberto Velasco, combina humor i emoció per abordar la bretxa digital, els riscos financers i la solitud en l’edat avançada.
Un viatge emocional per a la tercera edat
«Te lo ponemos fácil és una experiència vital», diu Blanca Marsillach, impulsora del projecte i directora de la companyia que el du a escena. No és només una obra de teatre. És un recurs creat per acompanyar emocionalment i pràcticament les persones grans en el procés d’adaptació a una societat cada vegada més digitalitzada i accelerada.
L’obra parteix d’una premissa senzilla i propera: una àvia que acaba de quedar vídua s’enfronta, de cop i volta, a la gestió de tràmits bancaris, aplicacions digitals i esculls tecnològics. La seva neta l’ajuda a entendre el món que l’envolta, però aviat els papers s’inverteixen: l’àvia és qui ensenya. «És una comèdia que parla de les pors, de la desinformació, i sobretot de com fer front als riscos sense perdre la dignitat», resumeix Marsillach.
A l’escenari, Cristina Izquierdo interpreta l’àvia i Belén Orihuela la néta. Una tria conscient per part de la direcció, que busca connectar emocionalment amb el públic sènior, perquè s’hi pugui veure reflectit amb autenticitat. «Quan qui t’està parlant a escena té 70 anys de veritat, l’impacte és totalment diferent», afirma.
«Fa 25 anys, unes dones em varen ajudar en un moment molt dur de la meva vida. Vaig decidir tornar aquella ajuda creant una companyia de teatre que servís per transformar la realitat»
– Blanca Marsillach
Una resposta teatral a una problemàtica social
La creació de l’obra parteix d’un procés d’escolta activa. «Vàrem seure amb grups de gent gran i els vàrem preguntar: què necessitau? En què teniu dubtes?», explica Marsillach. A partir d’aquestes converses, el dramaturg i director Alberto Velasco va construir el guió. «És una peça molt dinàmica, que utilitza l’humor per explicar temes que, en un altre format, serien avorrits o complicats», afirma.
Els temes que s’hi aborden són múltiples: estafes digitals, protecció de dades, ús responsable dels dispositius mòbils, eines bancàries digitals o com fer un Bizum. Però també s’hi parla de soledat, d’empoderament i de la capacitat de les persones grans per continuar aprenent. «Hi ha una frase clau de l’obra: “Soc gran, però no soc ximple”», remarca l’actriu i gestora.
Després de cada funció, Marsillach recull testimonis reals de persones grans que s’hi han vist identificades. «Ens diuen: a mi també em va passar això, jo també vaig quedar viuda i no sabia ni per on començar. Aquest retorn és el que dona sentit a tot plegat».
De Palma a Manacor, passant per Eivissa i Menorca
L’obra es representarà a les quatre illes durant el mes de desembre de 2025. A Mallorca, dia 17, es farà un doblet: al matí a Palma i a la tarda a Manacor. Marsillach explica que la zona del Llevant mallorquí «demandava aquest tipus d’activitats», i per això van decidir reforçar la presència amb dues funcions en un mateix dia.
La iniciativa es du a terme en col·laboració amb Colonya, Caixa d’Estalvis de Pollença, que segons Marsillach, «té una relació molt estreta amb el públic sènior». La proposta és gratuïta, amb accés per reserva prèvia, i en el cas de Manacor, pràcticament totes les localitats ja s’han assignat.
«Adolfo Marsillach deia: “Estic convençut que no puc canviar la societat, però almenys vull despertar-la”», recorda la seva filla. I afegeix: «Jo he intentat seguir aquest camí, amb les eines d’avui, però amb el mateix esperit».
– Blanca Marsillach
Un teatre que transforma
Marsillach no amaga que la seva aposta pel teatre social prové d’una experiència personal. «Fa 25 anys, unes dones em varen ajudar en un moment molt dur de la meva vida. Vaig decidir tornar aquella ajuda creant una companyia de teatre que servís per transformar la realitat». Va començar amb projectes per a dones víctimes de violència de gènere, i després va ampliar l’abast: persones amb capacitats diverses, joves en risc, col·lectius vulnerables.
«Cada projecte implica una formació específica. Treballam amb psicòlegs, treballadors socials, docents… No es pot improvisar. Necessites coneixement i rigor», defensa.
Els darrers anys, la companyia ha abordat temàtiques com el bullying, la salut mental, les addiccions digitals o els hàbits saludables. Però sempre des d’una mateixa mirada: escoltar, entendre i actuar des del teatre com a eina de transformació social.
El llegat d’un pare i una vida entre bastidors
Adolfo Marsillach, pare de Blanca, va ser un referent del teatre espanyol. Actor, dramaturg, director i, sobretot, una persona compromesa amb la societat. «Ell deia: “Estic convençut que no puc canviar la societat, però almenys vull despertar-la”», recorda la seva filla. I afegeix: «Jo he intentat seguir aquest camí, amb les eines d’avui, però amb el mateix esperit».
Criada entre bambolines, Blanca va veure créixer els seus referents artístics dins casa. «Mon pare assajava amb Concha Velasco o amb José Sacristán al menjador. Jo era una nina i pensava: de gran vull ser com ells», rememora.
També recorda la duresa del seu pare com a director. «Em feia tres càstings mentre a les altres només una. Volia que estigués preparada, que donàs el màxim. I ara li agraesc», diu.
El cognom que obre portes, però no garanteix res
Sobre si ser filla de Marsillach ha facilitat el camí, Blanca és clara: «Et diria que 50-50. Hi ha qui et reconeix i t’obre la porta, però si no encaixes, te la tanquen igual. També me n’han tancades per ser qui soc».
Ara, amb una trajectòria pròpia consolidada, Blanca Marsillach continua donant forma a un teatre que escolta, que interpel·la i que transforma. I ho fa, com diu ella mateixa, «estant a tot i a res, entre la direcció i la gestió, però sempre present, en cos i ànima».
Foto Las cosas fáciles: Moisés Fernandez Acosta
