L’escena alternativa de Mallorca té una cita el dijous 11 d’abril a la sala M&M de Manacor, dins el Matalàs Weekend. Entre les propostes programades hi ha Brunch Canibal, una formació que, des de la senzillesa instrumental i una actitud persistent, ha consolidat un espai propi. Parlam amb Manu Molina, veu i guitarra del grup, per entendre com ha estat el procés que els ha dut fins aquí i què suposa mantenir viu un projecte musical independent.

Un concert amb novetats i vinil pendent

La cita de Manacor arriba en un moment clau per Brunch Canibal. La banda presentarà Cave Canem, el seu primer disc en format físic. Tot i que ja es troba disponible a plataformes digitals des de l’estiu passat, el vinil encara està pendent d’arribar: “La idea era tenir-lo físicament per presentar-lo a Manacor. Si arriba a temps, millor”.

A la sala M&M compartiran escenari amb ZuluZulu i Bilo. Molina avança que, a més del repertori de Cave Canem, estrenaran algunes peces del seu proper disc, previst per a finals de 2025.

“Editar un vinil avui és, si no un acte heroic, sí romàntic”

– Manu Molina

Matalàs Records i micromecenatge

L’edició en vinil ha estat possible gràcies a la col.laboració, i un micromecenatge impulsat, amb Matalàs Records. La resposta va ser ràpida i positiva, però el procés també ha posat de manifest les limitacions que encara arrosseguen els projectes independents: “Editar un vinil avui és, si no un acte heroic, sí romàntic. Fer-ho sense segell, només amb l’ajuda de la gent que creu en el que fas, suposa una feinada”.

L’autoedició, la gestió gràfica, els costos i els terminis de producció són factors que la banda ha hagut de gestionar pas a pas, compaginant-ho amb la vida laboral i familiar.

La història de Cave Canem

Les cançons de Cave Canem tenen un recorregut llarg. Moltes varen ser compostes per Molina en etapes anteriors i no encaixaven en altres formacions. Quan ell i Carlos, bateria, varen quedar-se sense banda a finals de 2022, varen decidir no aturar-se i formar Brunch Canibal: “Volíem seguir, encara que fos amb guitarra, veu i bateria”.

Amb aquesta formació inicial varen començar a tocar en petits espais el 2023, alternant acústics i directes elèctrics. Algunes peces varen ser gravades amb un baixista que hi va ser temporalment a la banda durant uns mesos, i altres les va enregistrar en Manu mateix tocant es baix, a més de les guitarres.

La gravació va tenir lloc als Estudis Favela, a poc a poc, depenent del pressupost i el temps disponible. El resultat va veure la llum el 2024 en format digital, però la versió en vinil no ha arribat fins enguany.

“Hi ha temes amb influències bastant fosques, post-punk, però també n’hi ha de més alegres”.

– Manu Molina

D’inspiracions i sonoritats

Quan se li demana pel so de Brunch Canibal, Molina evita etiquetes tancades: “No intentam assemblar-nos a ningú. Ens agrada el rock garaje, la psicodèlia, el art rock, el post-punk… però fem una barreja”. En el disc conviuen temes amb energia crua amb altres més melòdics o ballables. Entre les influències cita noms com The Cure, Joy Division, David Bowie, Jesús and Mary Chain o Talking Heads , entre d’altres.

Una de les peces destacades és “Menos que cero”, inspirada en la novel·la de Bret Easton Ellis i les imatges de la seva adaptació cinematogràfica. “El títol connecta amb l’esquerda del somni americà”, explica. Molina considera que aquesta cançó, juntament amb “Ladran”, és de les que més s’acosten al so “garajero” dins del disc.

“Quan Carlos i jo començàrem a tocar, no intentàvem sonar com ningú. Fèiem versions, però les reinterpretàvem amb el nostre estil. Això ens va ajudar a definir el so propi del grup.” A mesura que avançaven, especialment durant les sessions de gravació als Estudis Favela, varen anar trobant un so propi: “Ens vam adonar que ens agradava aquest toc una mica alternatiu, entre el rock guitarrer i el pop més directe”.

Pel que fa al nou disc, Molina diu que no sabria definir-lo amb claredat: “Hi ha temes amb influències bastant fosques, post-punk, però també n’hi ha de més alegres, i una instrumental que és directament bastant bailable i una mica psicodèlica”. Així i tot, mantindran les mateixes influències que ja defineixen la banda.

Actuacions i incerteses

A més del concert a Manacor, la banda (actualment conformada per Manu a la veu y guitarres, Carlos a la bateria i cors, Ilario al baix, i Gori als teclats) té prevista una actuació el 21 de juny a Es Gremi, compartint cartell amb Panda Pants i una tercera banda encara per confirmar. La resta de dates previstes s’han anat cancel·lant o ajornant per diferents motius logístics.

“És complicat trobar espais. Teníem quatre o cinc concerts previstos i s’han anat caient. Això fa que cada oportunitat que tens de tocar agafi més valor”.

Raons per seguir

Per què continuar? La resposta de Manu és directa: “Per passió”. Des dels set anys que toca la guitarra. Ha estat en formacions diverses, però fins fa poc mai havia estat el cantant principal. Amb Brunch Canibal assumeix aquest rol, a mes de compondre y escriure les lletres, i manté viva la motivació: “Veure que una cançó creix, que al local d’assaig es transforma, que arriba a la gent… és el que dona sentit a tot”.

El directe, diu, és el que els mou. “Quan estàs damunt l’escenari i connectes amb qui t’escolta, encara que siguin pocs, és quan tot cobra sentit”.