Les Biblioteques de Calvià s’han sumat un any més al Día de las Escritoras, una iniciativa estatal impulsada per la Biblioteca Nacional d’Espanya amb l’objectiu de recuperar la memòria literària femenina i visibilitzar les autores oblidades. L’acte, celebrat al municipi, ha inclòs una lectura pública de textos i una performance dedicada a Gloria Fuertes, a càrrec de la narradora Margalida Amengual.
La proposta d’enguany ha girat entorn del lema “1975: ¡Escribid, compañeras!”, seleccionat per la comissària Anna Caballé. La data i el lema fan referència al paper de les escriptores durant el final del franquisme i l’inici de la transició democràtica, moment històric marcat per l’eclosió de noves veus femenines en l’àmbit literari.
Lectura pública i acció performativa
La jornada ha comptat amb la participació de representants del sector cultural i educatiu de Calvià, així com de membres de la corporació municipal. Entre les persones assistents hi havia l’alcalde, Juan Antonio Amengual, i els regidors Manuel Mas, Isabel Bonet i Teresa Tena. Durant l’acte s’han llegit fragments d’autores seleccionades per Anna Caballé, reconeguda especialista en literatura autobiogràfica i estudis de gènere.
Un dels moments destacats ha estat la intervenció de Margalida Amengual, qui ha ofert una acció escènica en homenatge a Gloria Fuertes, poeta i narradora espanyola considerada una de les veus més representatives del segle XX. A través de la dramatització, Amengual ha recreat la figura de Fuertes i ha posat veu a textos que aborden temes com la invisibilització de les dones, la llibertat creativa i el compromís social.
La performance s’ha presentat com un exercici de recuperació de la memòria literària femenina, connectant passat i present a través de la paraula. L’elecció de Fuertes ha permès reivindicar una escriptora que, tot i el seu reconeixement popular, sovint ha estat exclosa dels cànon acadèmics o literaris.
Impuls nacional amb enfocament local
El Día de las Escritoras és una iniciativa coordinada per la Biblioteca Nacional d’Espanya amb la col·laboració de l’associació Clásicas y Modernas i altres entitats culturals. Calvià hi participa des de la primera edició, amb activitats organitzades a través de les seves biblioteques públiques.
L’edició d’enguany s’inscriu dins una programació estatal que promou la lectura en veu alta de textos escrits per dones de diferents èpoques i gèneres, amb la voluntat de restituir-ne el valor i d’afavorir una presència equitativa dins la memòria cultural col·lectiva.
La selecció d’Anna Caballé
La tria de textos per a aquesta edició ha anat a càrrec de Anna Caballé, acadèmica i assagista especialitzada en literatura espanyola i estudis de gènere. Amb una trajectòria centrada en l’escriptura autobiogràfica i en la reivindicació de figures oblidades, Caballé ha estat reconeguda amb premis com el Nacional d’Història d’Espanya (2019). La seva tasca ha estat clau per a la recuperació de noms femenins dins la història literària hispànica.
Els fragments llegits a Calvià han inclòs veus vinculades a l’any 1975, moment simbòlic que representa l’obertura cap a noves formes d’expressió femenina després de dècades de repressió i censura.
Un espai per a la reflexió col·lectiva
Segons els organitzadors, l’objectiu principal d’aquesta jornada és fomentar la reflexió col·lectiva sobre el paper de les dones en la literatura i el seu reconeixement dins la cultura contemporània. La lectura pública i la performance han volgut establir un espai compartit per recordar, escoltar i posar en valor les paraules de les escriptores silenciades o relegades.
El projecte, que cada any gira entorn d’un tema o lema específic, s’ha consolidat com una acció cultural de caràcter transversal, que implica biblioteques, centres educatius i entitats de diverses ciutats i municipis. A Calvià, aquesta edició manté la línia de continuïtat respecte a anys anteriors, amb la incorporació d’elements escènics per afavorir una aproximació més directa i participativa als textos.
La jornada forma part d’un moviment més ampli que busca corregir els desequilibris històrics en el reconeixement de l’autoria femenina i ampliar els referents literaris disponibles per a les noves generacions.
