L’escriptora i directora Camila Fabbri publicarà el pròxim 07/10/2026 la seva darrera obra literària, El año de la serpiente, sota el segell de l’editorial Anagrama. La novel·la s’endinsa en el terror domèstic i la tensió psicològica des dels passadissos d’un edifici tradicional de Buenos Aires, on explora les amenaces invisibles i els perills ambientals que s’amaguen en l’interior de les relacions humanes contemporànies.
Un misteri darrere la porta
El punt de partida de El año de la serpiente és una forta i insuportable olor a descomposició detectada al cinquè pis d’un bloc de pisos dels anys seixanta. Aldana, una veïna en estat d’alerta constant per la seva obsessió amb l’ordre i els bacteris, decideix investigar l’origen d’aquesta presència incòmoda juntament amb Gina, la portera de la finca.
Les sospites recauen sobre el departament 5.º C, habitat per Celeste Blum. Aquesta jove estudiant d’Arquitectura, aparentment solitària, manté una relació recent amb Simón, un home més gran amb una forta devoció pels rèptils. Aquest vincle transforma la privacitat de la parella en un espai inestable, marcat a parts iguals per la fascinació i la por. L’atmosfera viciada de l’habitatge es converteix així en l’escenari d’una presència animal letal, utilitzada narrativament per disseccionar el voyeurisme urbà d’uns veïns que observen la desgràcia aliena com si es tractés d’un format de telerealitat.
Violència, traumes i l’herència de l’aïllament
Aquesta nova obra aprofundeix en les formes de violència que travessen l’experiència de les dones en l’actualitat. Camila Fabbri aborda a través de la ficció temàtiques complexes com la psicopatia, el llegat dels traumes, les existències anodines, la solitud de les grans ciutats i l’impacte del moviment incel.
Diverses veus literàries han destacat la capacitat de l’autora per sostenir la inquietud del lector. Leila Guerriero assenyala que l’estil de l’escriptora treballa al límit de la realitat, mentre que Lucía Lijtmaer qualifica l’obra com una novel·la apabullant. Per la seva banda, autors com Selva Almada i Alejandro Zambra remarquen l’observació minuciosa i la ferma voluntat de la prosa per generar un impacte concret en el lector.
La trajectòria artística de Camila Fabbri
Nascuda a Buenos Aires l’any 1989, l’autora va ser seleccionada el 2021 per la revista literària Granta com una de les vint-i-cinc millors narradores joves en espanyol. El seu primer llibre de relats, Los accidentes, va veure la llum el 2015, seguit anys més tard pel títol Estamos a salvo el 2022. En l’àmbit de la no-ficció, va debutar amb El día que apagaron la luz (2019). El gran reconeixement internacional va arribar amb la seva incursió en la ficció llarga gràcies a La reina del baile (2023), obra que va ser finalista del prestigiós Premi Herralde.
Més enllà de la literatura, l’autora compta amb una sòlida carrera en les arts escèniques i audiovisuals. Ha escrit i dirigit cinc obres de teatre i va debutar al cinema amb el llargmetratge Clara se pierde en el bosque (2023), cinta que va formar part de la secció Horizontes Latinos a la 71a edició del Festival Internacional de Cine de San Sebastián.
