La presó de Carabanchel, construïda l’any 1940 a Madrid amb mà d’obra forçada de presoners republicans, va ser el centre penitenciari més gran i massificat de la postguerra espanyola. Amb una arquitectura panòptica i un funcionament que reflectia la duresa del règim, aquest espai es convertí en una icona de la repressió franquista. Ara, el llibre La Estrella de la Muerte del franquismo de l’historiador Luis A. Ruiz Casero, editat per Libros del K.O., recupera la seva memòria.
L’autor i la documentació perduda
Doctor en Història per la Universidad Complutense de Madrid i arqueòleg per la Universitat d’Alcalá, Ruiz Casero ha dedicat els darrers anys a investigar les conseqüències de la Guerra Civil i la dictadura. El seu estudi sobre Carabanchel arriba després de la desaparició del centre l’any 2008, quan fou demolit, i amb ell, la major part del seu arxiu. Tot i aquest buit documental, l’autor ha aconseguit reconstruir-ne la història amb el suport de la Plataforma por el Centro de Memoria de la Cárcel de Carabanchel.
Vida quotidiana i resistència a l’interior de la presó
El llibre no només detalla els mecanismes de repressió, sinó que també s’endinsa en la vida quotidiana dels interns. S’hi descriu el paper fonamental de les dones dels presos durant la construcció del recinte, els mètodes emprats pels funcionaris per imposar l’ordre i els sistemes de resistència i solidaritat entre els reclosos. L’autor també tracta les execucions, les formes d’acomiadament entre companys, les iniciatives organitzatives com la formació de la COPEL (Coordinadora de Presos en Lucha) i diversos intents de fugida, alguns amb èxit.
Una mirada crítica al patrimoni recent
Carabanchel va ser clausurada el 1998. El seu abandonament i enderroc una dècada després han estat motiu de debat entorn del patrimoni incòmode i la memòria democràtica. La desaparició física del lloc i de bona part de la documentació va convertir l’espai en un símbol del que es volia esborrar. Ruiz Casero posa en relleu aquest buit i hi contraposa un treball minuciós que, segons indica l’editorial, aspira a ser una història general de la presó més emblemàtica del franquisme.
Continuïtat en la investigació històrica
Amb aquesta obra, Ruiz Casero continua la seva trajectòria centrada en la repressió i els espais vinculats al sistema penitenciari del règim. El seu projecte actual se centra en la recerca sobre els camps de concentració i destacaments penals del franquisme a través dels seus vestigis materials.
