Carles M. Sanuy ha estat reconegut amb el 29è Premi de poesia Màrius Torres per Les despulles, una obra publicada recentment que consolida el seu recorregut com a poeta. El llibre presenta una estructura insòlita: un únic poema dividit en vint-i-nou octaves escrites en versos decasíl·labs fragmentats. Cada una d’aquestes estrofes funciona com una peça independent, però alhora forma part d’un conjunt articulat per un text introductori titulat cap cos….
L’autor utilitza aquest format per explorar temes com la solitud, el desig i la decadència, a través d’una mirada que oscil·la entre la ironia i l’erotisme. El poemari descriu una relació sexoafectiva entre un home de seixanta anys i una dona jove de vint-i-pocs. Aquesta relació serveix com a fil conductor per desplegar reflexions sobre la quotidianitat domèstica, el pas del temps i les tensions emocionals que afloren en les interaccions humanes.
Un poeta amb trajectòria consolidada
Nascut a Balaguer l’any 1959, Carles M. Sanuy ha desenvolupat una trajectòria sostinguda en l’àmbit poètic, periodístic i cultural. És autor d’una desena de llibres, carpetes d’artista i plaquettes. Entre les seves obres més destacades hi ha Història circular (Columna, 1985), El vast desert (Edicions subcutànies, 1991) i Jardins d’Al Balaqí (Columna, 1997). També ha col·laborat amb creadors de diversos àmbits com Benet Rossell, Josep Guinovart, Carles Santos, Toti Soler i la Companyia Elèctrica Dharma.
L’any 1990, va ser reconegut als Jocs Florals de Barcelona per la suite El vast desert, inclosa posteriorment al llibre Jardins d’Al Balaqí. En anys més recents, La condició lítia (AdiA, 2017) i L’ordre de les coses (El Gall Editor, 2018) van obtenir el Premi Bernat Vidal i el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover, respectivament.
Un llibre entre la tradició i l’experimentació
Les despulles exemplifica l’evolució formal de l’autor, que ha sabut conjugar tradició i experimentació en la seva escriptura. L’ús del vers decasíl·lab fragmentat i l’estructura d’octava configuren una arquitectura formal que remet a formes clàssiques, però alhora s’obre a una lectura contemporània marcada pel joc entre intimitat i distanciament, entre el cos i la paraula.
Publicat amb motiu del Premi Màrius Torres, el llibre s’afegeix al catàleg de títols que conformen l’obra de Sanuy, i es presenta com una peça més dins un itinerari poètic centrat en la recerca de formes d’expressió que reflecteixin les contradiccions i tensions de l’experiència vital.
El Premi de poesia Màrius Torres, atorgat per la Paeria de Lleida, reconeix anualment obres de poesia en llengua catalana, i ha esdevingut un dels guardons de referència dins el panorama literari dels territoris de parla catalana.
