A finals dels anys vuitanta, la nit mallorquina va començar a canviar de color, olor i soroll. On abans només hi havia dimonis tradicionals, Iguana Teatre va introduir una nova manera de cremar el carrer: teatre físic, foc real i una estètica salvatge que el temps ha convertit en llegenda. La companyia celebra 40 anys i rep un homenatge per Nit de Foc, l’espectacle que va transformar la cultura popular a l’espai públic. Parlam amb Carles Molinet, fundador, director i actor de la formació.
“Vàrem començar amb màscares, pólvora i un somni”
“Tot va néixer d’una actuació d’estiu a la discoteca DHRAA de Cala Millor, el 1987. Feien 30 espectacles, dos per setmana, i vàrem començar a experimentar amb vestuaris, pirotècnia, màscares… Ens va enganxar.” El resultat es va estrenar mesos després a sa Pobla, per Sant Antoni de 1988, i immediatament a Palma, per Sant Sebastià i Sant Joan. S’havia encès la Nit de Foc.
Molinet recorda el moment amb emoció continguda: “Era una cosa nova, molt bèstia. No s’havia vist mai. Ni nosaltres sabíem del tot què fèiem.” La proposta sumava foc, acció teatral, música, improvisació i un vestuari impactant: roba militar tenyida, ossos, conxes i, fins i tot, caps de cavall tractats amb sosa càustica. “Vàrem arribar a fer servir banyes de boc i cranis. Era gairebé artesanal.”
“Era una cosa nova, molt bèstia. No s’havia vist mai. Ni nosaltres sabíem del tot què fèiem”
– Carles Molinet
De la intuïció al ritual popular
Malgrat ser una companyia de teatre, Iguana va haver d’aprendre, gairebé de forma autodidacta, a gestionar focs artificials. “Hi havia molt poca gent a Mallorca que hi entengués. En Jordà, na Paulina, en Frontera… els visitàvem, ens assessoraven, ens feien peces a mida.”
El muntatge esdevingué una cita esperada cada any al parc de la Mar. “Vàrem anar ocupant més espai i sumant públic. En alguns casos, fins a 25.000 persones segons la policia.” La companyia també girava l’espectacle per pobles de Mallorca: “A Artà, Esporles, Bunyola, Calvià… era un no aturar!”
El llenguatge del foc es va estendre més enllà de l’escena. Paraules com “estàtica” –utilitzada per definir tipus de pirotècnia com la “carretilla” o el “terremoto”– han quedat en l’imaginari col·lectiu. “És curiós, però encara avui sent gent que fa servir aquest vocabulari.”
Un públic entregat i la construcció d’un mite
Per a molts joves d’aquells anys, la Nit de Foc era un esdeveniment iniciàtic. “Una vegada, tornant d’Artà de matinada, ens vàrem trobar un jove que havia deixat la moto a la carretera per fer dit i venir a veure’ns. Quan li diguérem que érem els dimonis, no s’ho creia.” Aquella iconografia es va mitificar. “Ens imaginaven gegants. Érem una referència que ultrapassava el teatre.”
Per Molinet, Nit de Foc no només fou un èxit popular. També va ser un motor econòmic: “Gràcies a això, vàrem poder sostenir els projectes de sala, que d’altra manera no haurien estat viables.”
TiàFoc: el gran format i la televisió
El 2010, Iguana va rebre l’encàrrec de crear un espectacle per Sant Sebastià amb una nova dimensió. Naixia TiàFoc. “Volien un projecte amb projecció internacional. Vàrem tenir un pressupost de 450.000 euros i vàrem moure unes 600 persones en producció.”
Un dels moments més recordats fou el màping sobre la façana de la Seu, considerat un dels més grans del Mediterrani. “Encara el torn a mirar a internet de tant en tant. És impactant. Aquella Seu que cau pedra a pedra…” El segon any, l’espectacle es va repetir i es va convertir en el programa més vist d’IB3, amb 250.000 espectadors.
“No hem aturat mai. I la clau és que sempre hem intentat innovar”
– Carles Molinet
Una companyia en transformació constant
Iguana no es va quedar amb el foc. La companyia va continuar creant teatre de sala, estrenat arreu de l’Estat. Amb Twist & Txèkhov, estrenat després de passar per l’escola de Jacques Lecoq a París, Iguana va entrar al mercat peninsular i sud-americà. “Va ser la primera vegada que traduíem una obra al castellà. Ningú de Balears havia fet gires així abans.”
L’activitat ha estat constant: Filles de la Misericòrdia, Hannah, Petites tragèdies… I més recentment, la celebració del 30è aniversari del Teatre del Mar. Molinet destaca: “No hem aturat mai. I la clau és que sempre hem intentat innovar.”
Estructura, formació i residències: la lluita pel sector
Una part menys visible però fonamental ha estat la tasca de construcció d’estructures professionals. “Quan començàrem, no existia cap associació, cap escola. Ara tenim xarxes, associacions, convenis… Jo vaig ser el primer a tenir un contracte amb Seguretat Social al Teatre Principal.”
Molinet remarca la importància de les residències, que Iguana impulsa des de l’any 2000 al Teatre del Mar. “Són laboratoris per investigar, per provar. No tot arriba a escena, però és imprescindible per a la pràctica artística.”
El futur: tornar als orígens amb perspectiva
De cara als 40 anys, Iguana prepara un programa commemoratiu que inclourà espectacles recuperats, un llibre i un documental per IB3. Ja han començat els assajos per recuperar Twist & Txékhov, una obra que, segons Molinet, “va marcar un abans i un després. Ens va obrir el mercat, però també va ser un xoc personal després de tornar de París.”
A punt d’iniciar un nou cicle, Carles Molinet continua trepitjant escenari. “Jo vaig fer tot això perquè volia fer d’actor. I encara, de tant en tant, hi torn.” La flama, sembla, encara crema.
