Les variacions del pols, publicat per Quaderns Crema, recull un nou dietari de Carles Morell. L’autor d’Artés proposa una escriptura fragmentària i observacional que manté el diàleg amb referents diversos i estableix una reflexió sostinguda sobre la pràctica literària. El volum es presenta com una successió de fragments on conviuen notes de lectura, aforismes, memòries personals i reflexions sobre l’ofici d’escriure.
A partir de l’afirmació que “la mirada acostumada és com un animal salvatge amansit”, el llibre es planteja com una temptativa de desfer-se d’aquesta mirada domesticada. L’autor cerca una posició descentrada, que li permeti escriure des d’una relació nova amb el món i amb la paraula. El títol del llibre remet a aquesta voluntat de posar atenció en el pols de l’escriptura: “el batec de les paraules”, que esdevé una mena de brúixola vital.
Referents literaris i diàleg generacional
El llibre de Morell s’articula també com una conversa amb autors del passat. Hi apareixen Josep Pla, J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli o Feliu Formosa, entre d’altres, però el diàleg no és un exercici acadèmic. L’autor els convoca des d’una mirada personal, crítica i alhora vinculada a l’experiència lectora i vital. Les referències no són decoratives ni anecdòtiques, sinó punts de suport per desenvolupar una reflexió sobre el que significa escriure avui.
Aquest contacte amb els “pares literaris” es produeix sovint a partir d’anècdotes, com un sopar entre Pla i Espriu o la visita a l’Espai Vinyoli. En aquestes escenes, Morell contraposa visions del món i actituds davant l’escriptura, i situa el lector en una posició de testimoni d’un debat permanent entre diferents maneres de concebre la literatura.
La tensió entre vida i escriptura
Una de les idees recurrents del llibre és la relació entre vida i escriptura. L’autor recull la màxima de Foix “quan dic jo, vull dir nosaltres” i la fa servir per reflexionar sobre el paper del poeta en la societat contemporània. Així, el dietari esdevé també un espai per assajar formes de resistència, de contemplació, de pensament. L’escriptura no apareix mai com a refugi sinó com a forma d’enfrontar-se a la realitat amb les eines pròpies del llenguatge.
També es posa en qüestió la idea de productivitat associada a l’escriptura. Hi ha espai per a l’oci, per al dubte, per a la repetició. Hi ha passatges que reivindiquen la banalitat com una forma d’aproximació a la veritat i altres que expressen la por de caure en la cursileria. A través d’aquestes tensions, l’autor construeix una veu que fuig tant del dogmatisme com de la superficialitat.
Un exercici de lectura crítica i memòria personal
Les variacions del pols incorpora també la lectura com a matèria literària. Hi ha referències a autors com Pavese, La Rochefoucauld, Lévinas o Matvejevi?, però sempre filtrades pel que aquestes lectures susciten en l’autor. El dietari esdevé, així, un espai de treball intel·lectual, però també un testimoni d’experiències íntimes i reflexions que creuen literatura i vida.
Al llarg del llibre, la veu de Morell es manté coherent en la seva fragmentació. L’autor no proposa un discurs tancat, sinó una aproximació parcial i contínua al fet literari. El resultat és un volum que no cerca conclusions sinó que obre camins, planteja dubtes i sosté un interrogant permanent sobre l’escriptura i la seva funció.
