El llibre “Ucraïna, mon amour” escrit per Carles Torner, aborda la vida de Rosalia, una traductora que, afectada per la invasió militar russa, es veu obligada a deixar enrere la ciutat de Lviv i retornar a Catalunya. El proper dia 30 de novembre, a les 19h, Embat Llibres acollirà la presentació d’una obra que reflecteix les repercussions personals de la guerra a Ucraïna.
La trama d’aquesta obra literària desplega el viatge emocional de Rosalia des de la seva arribada a Barcelona. Tot i ser la seva llar, s’adona que res és com abans. La relació amb l’exmarit i els amics de sempre, lligats a un moviment pacifista, s’ha esquerdolat. Les notícies de la guerra i les preocupacions per les seves amistats a Ucraïna ocupen el seu dia a dia, fent-la sentir una estrangera a Catalunya, una terra que percudeix com estancada.
El llibre aprofundeix en dues veus que acompanyen la protagonista en aquesta etapa de canvis. La primera és la del seu pare, ja desaparegut, amb qui estableix un diàleg nocturn que revela aspectes ocults de la seva pròpia identitat. La segona veu és la de l’escriptor Isaac Bashevis Singer, a qui Rosalia traduïa abans de l’esclat del conflicte. A través de les paraules d’aquesta figura literària, es guia per camins plens d’ironia, protesta i compassió.
La història es desenvolupa dia rere dia, setmana rere setmana, mentre Rosalia reconstrueix els llaços amb les amistats de la seva joventut. Mitjançant aquesta reconciliació, estableix un pont entre la seva realitat a Catalunya i les veus que arriben des d’Ucraïna.
Carles Torner, l’autor d’aquesta obra, és un escriptor multidisciplinari nascut a Barcelona el 1963. La seva producció inclou poesia, assaig i narrativa, destacant títols com “Viure després” (1998), guardonat amb el premi de la Crítica de poesia catalana, i “Vint-i-set Nadals i un rei” (2019). A més, ha explorat el gènere de la novel·la amb “L’estrangera” publicada l’any 1997. La seva faceta com a assagista ressalta amb obres com “Shoah, una pedagogia de la memòria” (2002) i “L’arca de Babel” (2005), un recull de cartes dirigides a dones activistes i artistes de diversos continents.
Durant l’etapa del 2004 al 2010, va dirigir el programa de literatura de l’Institut Ramon Llull i, en els últims deu anys, ha dividit la seva residència entre Londres i Barcelona. La seva tasca com a director del PEN Internacional i editor d’obres com “Una història il·lustrada” (2021) l’ha portat a liderar campanyes globals en defensa dels escriptors empresonats, la preservació dels drets lingüístics i en contra de l’agressió russa a Ucraïna.
