Una nova nit d’estiu a Es Jardí, una nit amb Carlos Baute. Per tant, una nit que es garanteix especial. I això es nota en les cares de la gent. Només entrar al recinte, a la dreta, veus les classes de ball llatí a l’escenari de benvinguda, que van escalfant l’ambient. Vas passant per totes les zones, camí a l’escenari, mentre creues mirades de complicitat amb la resta d’assistents, mesclades amb somriures. Saludes a gent coneguda i ja notes aquella mirada d'”avui toca gaudir”.

Ahir ho tocava fer a ritme de “bachata”, salsa, merengue…, i a ritme de cintura, ulls i somriure de Carlos Baute. L’artista veneçolà sap donar al públic el que necessita: (veure’l) riure, (veure’l) ballar i (veure’l) cantar. I ahir va demostrar que ho dona tot, i més, desplegant el seu carisma afalagador amb el qual es va dur a la butxaca a un públic majoritàriament femení i entregat des del primer moment.

Baute ens va captivar amb la seva personalitat imparable i el repertori just i necessari per fer-nos passar quasi dues hores que, a mi personalment, se’m feren molt breus. Va sonar “Mi medicina”, “Amarte bien”, “Quién te quiere como yo. Tot, sense deixar d’interactuar amb el públic entre cançó i cançó. Amb gràcia i naturalitat, contant anècdotes i fent gags. No va faltar el seu moment reivindicatiu, denunciant la situació que es viu al seu país abans de cantar “Vamo’ a la calle”. I tampoc van fallar els moments d’eufòria sexual amb “Dame de eso”.

Per acabar d’embolicar el paquet i posar-hi el llaç: “Te regalo” i, com no podia ser d’altra manera, “Colgando en tus manos”, que el públic va escridassar fins a trencar les cordes vocals i ballar a salts i mans en l’aire. En definitiva, una nova nit d’estiu i per recordar, gràcies a Es Jardí.