Amb l’arribada a les llibreries d’Els erms (Anagrama), Carlota Gurt presenta una proposta narrativa que utilitza el paisatge de Sau com a metàfora de l’estat emocional dels seus personatges. L’obra se situa en un context de sequera física i existencial, on la trobada entre la Ramona i el Faust es converteix en un laboratori per analitzar com els individus construeixen il·lusions per escapar de la inèrcia de la feina, la família i les obsessions pròpies.
L’escenari: El Parador de Sau i la boira
L’acció arrenca un 24 de desembre en un escenari marcat per l’aïllament. El Parador de Sau, descrit com una «baluerna tardofranquista» construïda amb una arquitectura que busca intimidar el visitant, funciona com un espai de reclusió. La presència constant de la boira i el desert que deixa la retirada de les aigües de l’embassament configuren l’atmosfera d’una novel·la on la visibilitat, tant exterior com interior, és escassa.
Ramona i Faust: L’anatomia dels protagonistes
La publicació d’Els erms destaca per la construcció de dos personatges definits per l’oposició física i psicològica:
- Ramona: Una dona d’angles pronunciats i moviments «insectívors», amb una mentalitat fortament lligada als números i a les associacions espontànies. Arriba a l’hotel amb la intenció de passar dues nits sola, fugint de la seva realitat quotidiana a Barcelona.
- Faust: El cap de la presa de Sau, un home d’aparença tova i desdibuixada, «a mig fondre», que viu atrapat en una feina que no suporta però que executa amb un zel gairebé malaltís.
A diferència de les trames convencionals, la relació que estableixen no neix de l’atracció sexual ni de l’amor romàntic, sinó d’una curiositat intel·lectual i una necessitat compartida de comprendre com s’inventen les il·lusions per seguir endavant.
El poder de la fabulació com a tesi
El text explora la tesi que la ficció no és només un producte literari, sinó una eina de supervivència. Gurt utilitza una prosa directa, esquitxada de punts d’humor i crítica, per qüestionar qui porta realment la vida que voldria. A través d’un joc de miralls entre el que els personatges viuen i el que imaginen, la novel·la celebra la fabulació com el motor que impulsa «l’alegria salvatge» enmig d’un entorn desolat.
Carlota Gurt
L’obra ja es troba disponible sota el segell de l’Editorial Anagrama. La trajectòria de l’autora, consolidada amb títols com Sola i Cavalcarem tota la nit, s’amplia amb aquest relat que s’allunya de la sentimentalitat per centrar-se en un anàlisi més cru i analític de la condició humana.
