UEP! Mallorca s’endinsa en el nou univers sonor de Carme Garí i Gabriel Fiol: una confessió sobre l’evolució de Voicello, la crítica al turisme de masses i la fusió de l’òpera amb els sintetitzadors.
Avui no parlam només d’un disc; parlam d’una renaixença. Voicello, el duet que ha marcat una època fusionant el bel canto amb les cordes del violoncel, trenca la seva pròpia closca. Sota el nou nom de Voicello Eclectic Quartet, la formació presenta Resonare, un treball que suposa un salt al buit cap a la modernitat, l’electrònica i la reivindicació.
Coincidint amb la presentació oficial, ens asseiem amb la soprano Carme Garí. Lluny de les notes de premsa asèptiques, Garí ens ofereix una mirada honesta, íntima i apassionada sobre el procés que els ha duit a reinventar-se. Aquesta és la història de com la tradició ha decidit abraçar els sintetitzadors, contada en primera persona.
L’espurna del canvi: reinventar-se als deu anys
No hi ha evolució sense crisi o celebració. En el cas de Voicello, va ser l’efemèride del seu desè aniversari el que va precipitar la necessitat de cercar nous horitzons. La inèrcia no era una opció. Carme Garí explica com la fita temporal va servir de catalitzador per transformar completament la seva identitat artística: “Coincidint amb aquest aniversari, vàrem voler fer tot un canvi quant a la nostra producció i la nostra manera de donar a conèixer la música. Nosaltres feia ja dos anys que estàvem experimentant, en Biel [Fiol] i jo, i amb en Miquel Marquès a la bateria, que ell ja fa molts anys que toca amb nosaltres. Estàvem experimentant amb música electrònica; en Miquel va afegir uns pads i vàrem mirar d’afegir uns teclats. Ens vàrem adonar que ens faltava una persona més per poder continuar amb el que estàvem experimentant. Necessitàvem algú que sabés de teclats i sintetitzadors.”
“Hem pogut experimentar amb un munt de sons i Miquel Brunet ens ha assessorat moltíssim. Ens ha donat moltíssimes idees que han acabat d’arrodonir aquest nou disc”
– Carme Garí (Voicello)
La peça que faltava: teclats, jazz i versatilitat
Trobar l’equilibri en un grup consolidat és un repte. La incorporació de Malena Moncadas no només va aportar la tècnica pianística necessària, sinó una versatilitat vocal que ha acabat definint el so de Resonare. Garí recorda el moment exacte de la connexió dalt de l’escenari: “Na Malena va venir a tocar una sèrie de cançons en es concert de s’aniversari i va ser quan li vaig proposar si volia entrar a fer el nou disc que estàvem preparant. Ella va agafar la part de teclats i sintetitzadors. Està bé perquè és una persona versàtil: havia estudiat piano clàssic, però a la vegada també canta jazz. En es disc ha pogut fer tota una sèrie de veus que han quedat superinteressants.”
Arquitectura sonora: quan el clàssic es fa híbrid
Com es fusiona l’òpera amb l’electrònica sense perdre l’essència? La resposta de Voicello Eclectic Quartet radica en la superposició de capes. La base clàssica es manté, però ara s’envolta d’una atmosfera digital i rítmica. La soprano desgrana amb precisió cirurgiana com s’entrellacen els quatre elements del nou grup: “En Biel segueix amb el que és violoncel amb pedalera de loops; jo seguesc amb la meva línia de cant, aquesta és la fusió entre líric i modern. En Miquel, amb la bateria, ja havia estat afegint tot el que són pads electrònics i sons de bateria electrònica. I na Malena ens ha afegit tot el que són sintetitzadors, teclats i segones veus.”
Garí insisteix que aquesta hibridació és l’ADN del projecte des dels seus inicis, una evolució natural del treball de Fiol: “Sempre hem estat un poc necessitats de crear coses. Quan amb en Biel i jo vàrem començar, jo era cantant lírica i ell violoncel·lista. Ell ja havia preparat un disc on tocava el violoncel amb loops, que li havia funcionat molt bé com a resultat sonor. Quan ens vàrem unir com a parella, havíem de crear un duo que fos la combinació de veu amb violoncel, però ja des del començament el nostre duo va ser una espècie d’híbrid entre la música clàssica i la modernitat de l’electrònica, perquè el violoncel sempre ha duit la pedalera incorporada.”
Del directe a l’estudi: la maduració del projecte
La integració de la percussió i l’electrònica no és un fet improvisat, sinó fruit d’anys de rodatge. La col·laboració amb el bateria Miquel Marquès va començar com una prova en el passat i va acabar sent estructural per arribar al so sòlid que tenen avui. “Amb en Miquel Marquès, que és un amic d’en Biel que tocava amb un grup anomenat Negre i Tres Colors, li vàrem proposar si volia venir a tocar unes quantes bateries per fer proves. Va acabar tocant a quasi tots els temes des disc. Així que, de tocar un parell de bateries, ja li vàrem proposar que vengués de gira amb nosaltres a la presentació del primer disc. Durant tots aquests anys sempre hem seguit fent projectes amb ell.”
La decisió de materialitzar aquesta nova etapa específica de Resonare en un àlbum va arribar després de validar la proposta als escenaris, tant locals com internacionals: “Vàrem començar a experimentar i a incorporar sons electrònics fent una sèrie de concerts, tant a Mallorca com a fora. Ens pareixia que el projecte funcionava i ens vàrem decidir a gravar un nou disc amb aquests temes que havíem estat creant durant aquests anys.”
Un museu de l’electrònica: l’estudi de Miquel Brunet
Per aconseguir la textura sonora que cercaven, el grup es va posar en mans del productor Miquel Brunet. Garí descriu el treball a l’estudi amb una admiració palpable, gairebé com qui entra en un temple del so: “Hem fet feina amb en Miquel Brunet al seu estudi. Jo crec que ell és un museu de la música electrònica i de tots els instruments del segle passat: té Roland, Hammond, Theremin… Hem pogut experimentar amb un munt de sons i ell ens ha assessorat moltíssim. Ens ha donat moltíssimes idees que han acabat d’arrodonir aquest nou disc.”
“Jo consider que nosaltres, com a artistes, som creadors. I com més oportunitats tenguem per crear, molt millor.”
– Carme Garí (Voicello)
L’ànima del títol: Què és ‘Resonare’?
Vuit temes conformen l’àlbum, però és l’últim el que li dona nom i sentit conceptual. Resonare no és només una paraula llatina; és una definició de l’ambient que el grup vol projectar. Garí ens revela la intrahistòria d’aquest concepte: “Hi ha un tema que és d’en Miquel Marquès, que és el darrer, que és Resonare, i és el que ha donat nom al disc. Ell va fer la música, però la lletra ens la va fer una amiga. El títol el vaig pensar jo, perquè vaig pensar que Resonare era una paraula entre ‘ressonar’ i ‘ressonància’. A mi em recorda com a un eco; és un poc el que per jo simbolitza la música electrònica: aquell so ambiental que acompanya els temes amb aquesta nova visió.”
Un escenari per a la crítica i l’amor a la terra
La posada en escena, dirigida per l’actor Rafel Fiol, no pretén ser un simple concert. Voicello Eclectic Quartet puja a l’escenari del Teatre Mar i Terra demà 31 de gener, amb la voluntat de sacsejar consciències. La soprano es mostra ferma en la voluntat de transmetre un missatge compromès amb la realitat de l’illa: “Per fer la posada en escena ho farem amb en Rafel Fiol. Amb ell ja havíem duit a terme altres projectes familiars, però vàrem voler confiar amb ell per fer un projecte més serio. Li vàrem dir: ‘És una cosa totalment diferent del que hem fet fins ara. Amb tu volem una cosa que representi tots els valors d’aquest disc: l’amor, la nostra terra, i també un poc de crítica a aquest turisme poc sostenible que hem tengut tants d’anys’.”
Més enllà de l’illa: connexió amb Europa
Amb el disc al carrer, la mirada de Voicello es dirigeix cap a l’exterior. La seva proposta híbrida ha trobat encaix en circuits europeus que valoren la mescla de gèneres. Garí detalla amb il·lusió l’agenda internacional: “Farem una presentació a França, en un festival a prop de París. També anam a Barcelona, a un altre festival de música clàssica que aposta per la música híbrida. Amb aquest festival hem fet un intercanvi cultural amb el nostre festival, el FestMúsic Mallorca, creant una xarxa perquè grups de Mallorca i de Catalunya puguin tocar a les dues bandes.”
La conversa acaba amb una declaració de principis que resumeix l’esperit incansable de Carme Garí i el seu equip: “Jo consider que nosaltres, com a artistes, som creadors. I com més oportunitats tenguem per crear, molt millor.”
