L’historiadora Carmen Guillén Lorente presenta Redimir y adoctrinar (Editorial Crítica), un assaig que exhum l’estructura repressiva del Patronato de Protección a la Mujer (1941-1985), una institució clau en l’arquitectura moral del franquisme que va operar fins ben entrada la democràcia. Lluny de ser un episodi marginal, l’obra planteja que aquest organisme va funcionar com un mecanisme de control social on l’Estat i l’Església van convergir per disciplinar els cossos femenins sota la premissa de la redempció. L’autora trenca dècades de silenci sobre un sistema que va condemnar milers de dones sense delicte ni judici.
L’arquitectura de l’oblit
La investigació no només descriu els fets, sinó que indaga en el buit historiogràfic que els ha envoltat. Guillén Lorente introdueix el concepte d’«agnotologia» —la producció deliberada de la ignorancia— per explicar com una institució vigent durant més de quaranta anys va desaparèixer quasi per complet del relat oficial de la Transició. Segons l’autora, «el passat conté tot el que va succeir; la història, només allò que hem decidit recordar». Aquest assaig posa de manifest que l’absència del Patronato de Protección a la Mujer en els programes acadèmics i debats historiogràfics no va ser casual, sinó resultat d’una construcció conscient que va deixar fora de la memòria col·lectiva una realitat d’abusos, treballs forçats i violacions sistemàtiques dels drets humans.
Una repressió sexuada i sense delicte
El text analitza com la repressió franquista va anar més enllà de la persecució política tradicional. Si bé moltes dones van patir presó i violència per la seva militància, el Patronato es va especialitzar en una «violència sexuada»: el càstig no es basava en el que les dones feien, sinó en el fet que la seva conducta no s’ajustava a l’ideal de feminitat decretat pel règim.
Sota un discurs de caritat i protecció, l’organisme legitimava el seu control sobre dones de totes les edats i procedències socioeconòmiques. L’autora documenta com milers de joves van ser tancades únicament per representar una suposada amenaça a l’ordre moral establert. L’assaig destaca que la sexualitat es va convertir en un espai fonamental de vigilància, on es desdibuixava la frontera entre el crim i la immoralitat.
Redimir mitjançant el càstig
L’estructura del llibre dissecciona els quatre pilars sobre els quals es va sostenir la institució: treball i oració per redimir; disciplina i càstig per adoctrinar. Guillén Lorente exposa un engranatge on la doctrina catòlica servia d’aval per a l’encierro i la reeducació forçosa. L’obra, que té el seu origen en la tesi doctoral de l’autora premiada el 2021, s’endinsa en les condicions materials dels centres, el robatori de nadons i l’impacte profund en les internes, donant veu a testimonis que fins ara havien estat ignorats.
Redimir y adoctrinar no es limita a l’anàlisi local, sinó que situa el cas espanyol en un marc internacional d’institucions de control moral al segle XX. L’obra conclou amb una reflexió sobre la justícia i la memòria, recordant que comprendre el funcionament d’aquest organisme és essencial per entendre com el passat continua modelant la identitat col·lectiva actual.
