L’artista de Calvià, Carol Hazas, acaba de publicar el seu primer EP titulat Una onada, un projecte que neix de la distància física i emocional entre Mallorca i Madrid. Aquesta obra recull composicions que l’artista guardava en un quadern des de l’any 2020 i que ara, per fi, han vist la llum després d’un procés de maduració personal i creativa. El treball, centrat en la peça reivindicativa Magalluf, actua com un retrat sonor de la Mallorca actual: una barreja d’enyorança pel paisatge perdut i una crítica directa al model de turisme de masses que transforma la identitat de l’illa. En aquesta conversa íntima, Hazas es despulla per explicar com la música s’ha convertit en el seu canal per “tornar-se a estimar” i per denunciar una realitat social que li dol profundament.
El quadern que va esperar quatre anys
La història de Carol Hazas amb la música no és un esclat sobtat, sinó un camí de formiga que va començar a agafar forma real fa només un any. Tot i haver crescut envoltada de guitarres, cors i pianos, el pas de convertir les seves lletres en cançons produïdes va requerir un impuls de valentia.
“Tot va començar fa ara un any,” recorda l’artista, amb una veu que barreja la nostàlgia i l’entusiasme. “Jo tenia un quadern amb moltes cançons des del 2020, que va ser quan vaig començar a escriure, i l’estiu del 2024 em vaig dir: ‘m’agradaria produir-ne una’. Després de quatre anys pensant-ho, finalment vaig contactar amb en Jaume de Tramuntana Estudis i vam fer la primera”.
Aquella primera sessió d’estudi va ser la guspira que ho va encendre tot. Hazas, que professionalment es dedica a la producció cinematogràfica a Madrid, va descobrir que el procés de creació sonora l’omplia d’una manera especial. “Vaig pensar: ‘ai, que bonic és això de fer música, m’agrada molt anar provant més coses'”. La segona cançó va arribar per la Setmana Santa següent, iniciant un degoteig constant de singles que ha culminat en el llançament de l’EP. Per a ella, no és una qüestió de dedicar-s’hi exclusivament, sinó de donar sortida a una necessitat vital: “Era una cosa de gaudir, de passar-m’ho bé i de trobar-li un sentit. Un any després, he pogut tancar el projecte així”.
“La cançó és una denúncia a tot aquest canvi de propietat, turístic i paisatgístic, perquè tot va de la mà”
– Carol Hazas
Una onada d’enyorança des de la capital
El títol de l’EP, Una onada, no és una tria estètica a l’atzar. Reflecteix la realitat de viure a Madrid, a centenars de quilòmetres del mar, i com aquesta distància ha marcat el to de les seves lletres.
“Fa dos anys que em vaig mudar a Madrid i aquí no hi ha el mar, i és una cosa que enyor moltíssim. Al final, l’EP es diu Una onada precisament per això, perquè totes les cançons tenen alguna relació amb el mar i, alhora, és com una onada de sentiments d’enyorar casa meva, d’enyorar-me a mi o a alguna persona”.
L’ordre i el contingut de les cançons tracen un mapa emocional d’aquest desplaçament:
- Tornar-me a estimar: Segons Hazas, és un relat sobre la recuperació de l’autoestima escrit encara a l’illa, un “sortir d’un mal moment”.
- L’aire: Una cançó que xerra sobre el buit que deixa qualcú estimat que s’envà de Mallorca però també de l’esperança de volar cap a on és. (Produïda per Goodman Records)
- Mi hogar: Composta ja a Madrid, aborda la connexió profunda amb el concepte de casa. “Són aquelles vegades que tornes a caseta i el mar et diu que et quedis, però saps que no pots perquè has de tornar per feina”. (Produïda per DaniDask)
Magaluf: La denúncia del paisatge desfigurat
Si hi ha un tema que actua com a eix vertebrador i crit de guerra en aquest treball, aquest és Magalluf. Hazas, natural de Calvià, utilitza la seva pròpia experiència de retorn per analitzar els canvis demogràfics i paisatgístics de la zona. No és una cançó amable; és una crònica del que s’ha perdut sota el formigó i l’oci descontrolat.
“Magaluf és la cançó on m’adon del que realment és casa meva un cop ja no hi visc. He vist el que hi ha hagut durant anys i, quan me’n vaig d’allà i torn, veig en què s’ha convertit”. L’artista recorda les històries que li explicava el seu pare per posar en perspectiva la magnitud del desastre: “El meu pare m’ha explicat moltes vegades que, quan era petit, se n’anava amb la bicicleta camp a través fins a la platja. Això, evidentment, ara ja no passa. Veus un comportament que ja no és només de Magaluf, sinó que es pot generalitzar a moltes altres bandes de Mallorca on hi ha hagut aquest canvi”.
La seva feina en una fundació mediambiental li permet estar en contacte directe amb les dades, el que dona una base sòlida a la seva reivindicació. “Veiem notícies cada dia sobre la quantitat de turisme i d’habitatges que ja no estan en mans de locals. Fa poc va sortir que Mallorca era la zona del món amb més propietaris estrangers que no locals. La cançó és una denúncia a tot aquest canvi de propietat, turístic i paisatgístic, perquè tot va de la mà”.
“Hi ha gent que es compra sabates per córrer o que té vicis i s’hi gasta molts de diners, i jo me’ls gast fent música”
– Carol Hazas
La cerca de la sonoritat: Xisk i el penya-segat sonor
Per donar vida a aquest sentiment de pèrdua, Hazas buscava una producció que s’allunyés del que és convencional. La troballa de la seva productora, Xisk, va ser fruit d’una crida a les xarxes socials. “Vaig pujar un vídeo a TikTok dient que buscava productores al·lotes, perquè ja portava tres cançons fetes amb homes i tenia curiositat”.
La col·laboració va donar peu a un so envoltant i atmosfèric que defineix la identitat de Magalluf. “La Xisk fa un estil molt diferent, però em va saber entendre perfectament. Li va donar el seu toc, la seva mà. Quan li vaig ensenyar la cançó, em va dir que li semblava una cosa per crear una atmosfera, un so molt envoltant, com si estiguessis a punt de tirar-te per un penya-segat. Havíem de crear un so que fos així de gros”.
Ser mallorquina a Madrid: “Estic aprenent català per tu”
Tot i la distància, Carol Hazas no ha renunciat a la seva llengua. En un entorn com Madrid, cantar en mallorquí podria semblar un obstacle, però ella ho viu com un pont. “M’he trobat gent que m’ha dit: ‘Ah, Mallorca, però això no és dels alemanys?’, i jo els dic que encara no del tot”, fa broma l’artista.
Malgrat tot, percep una obertura cada cop més gran cap a la música feta a les illes. “Vaig anar a un concert de na Suu aquí a Madrid i hi havia gent de tot arreu. Algú li va dir: ‘Soc de Madrid i estic aprenent català per tu’. Vaig pensar que era fantàstic, perquè una de les meves pors era que la gent d’aquí no ho entengués”. Hazas ha comprovat que la llengua no és una barrera en els micros oberts de la capital: “Ha vingut gent de Barcelona que em deia que m’entenia perfectament, o gent de Madrid que, per haver vist Polseres Vermelles, ja m’entenia. Hi ha molta música que està sortint del País Basc o Galícia que s’escolta aquí (a Madrid) sense problemes; no és incompatible”.
Inversió de futur i nous horitzons
Carol Hazas ja té la mirada posada en el que vindrà. Amb un segon EP ja en marxa, l’artista ha dissenyat un calendari exigent per als propers mesos: “Vull que la primera cançó surti al juny, un segon single al setembre, un tercer a l’octubre i l’EP complet de sis cançons al novembre”.
Per a ella, la música és una inversió emocional i econòmica que fa amb gust. “És una inversió. Hi ha gent que es compra sabates per córrer o que té vicis i s’hi gasta molts de diners, i jo me’ls gast fent música”. El seu objectiu ara és que aquestes cançons tornin a casa i ressonin entre la seva gent: “M’agradaria molt que la gent a Mallorca pogués escoltar-ho i li agradés. Ara mateix Magalluf s’escolta més a Catalunya que a Mallorca, però m’encantaria poder-la cantar en directe allà aviat, potser en un format acústic”.
Fotos: Christian Piqueras
Portada: Aina Llobera
