El 2 de novembre de 2020, Caroline Darian, una dona francesa de 42 anys, rep una trucada que marca un punt d’inflexió a la seva vida. La seva mare, Gisèle Pelicot, li revela que el seu pare, Dominique, està en presó preventiva acusat d’organitzar i gravar agressions sexuals amb submissió química contra ella mateixa, la seva esposa. Les investigacions policials revelen una dècada de delictes, amb més de 70 agressors identificats fins al moment. Caroline descobreix, a més, que també podria haver estat víctima del seu pare en algun moment.
“Y dejé de llamarte papá”, de Caroline Darian, sortirà a la venda el pròxim 22 de gener de 2025 sota el segell editorial Seix Barral.
La complexitat de ser filla de víctima i agressor
Caroline afronta una situació extraordinàriament complexa: és filla tant de la víctima com de l’agressor. Aquest dilema emocional, marcat per la ràbia, la vergonya i una empatia confusa, es recull en el seu llibre “Y dejé de llamarte papá”, on narra com la seva família va viure aquest trauma i com van transformar el dolor en una lluita contra la submissió química.
Un judici públic per trencar el silenci
La decisió de Gisèle Pelicot de sotmetre el cas a judici públic va ser clau per visibilitzar aquesta realitat. Tant la mare com la filla van donar testimoni durant el procés judicial, trencant el tabú que sovint envolta les víctimes. Aquestes accions han posat el focus en la submissió química com una forma greu de violència contra les dones.
La fundació d’una associació
A partir d’aquesta experiència, Caroline Darian, amb el suport dels seus germans, va fundar l’associació #MendorsPas: Stop à la soumission chimique. L’objectiu de l’organització és promoure una millor atenció integral per a les víctimes i formar professionals per identificar i prevenir aquestes situacions.
Un llibre que alerta i dona veu a les víctimes
El relat de Caroline no només exposa els fets, sinó que també busca conscienciar sobre els perills de la submissió química, sovint silenciosa i invisible. La seva obra és un crit contra la impunitat i un testimoni de força i resiliència per a moltes altres persones afectades.
Transformar el trauma en lluita
Caroline i Gisèle han transformat el dolor en una lluita col·lectiva, treballant per assegurar que la vergonya recau sobre els agressors i no sobre les víctimes. El seu testimoni, més enllà de l’horror, aporta esperança i voluntat de canvi social.
Aquest cas posa de manifest la importància de denunciar, donar suport a les víctimes i formar una societat que rebutgi qualsevol forma de violència masclista.
