A través de “Els Murs Invisibles” de Ramon Mas, som testimoni d’una crònica que comença amb un missatge que cap persona desitjaria mai rebre. El passat divendres 12 de març del 2004, en un bar de Vallcarca, una nit rutinària amb companys de la facultat de filosofia es va convertir en el punt d’inflexió de la vida del narrador d’aquesta història.
Els Murs Invisibles
Aquest llibre, de tall plenament autobiogràfic, no només narra una mort anunciada sinó també serveix com a relato de formació que explora la transició cap a l’edat adulta. És un cant sincer i profund a l’amistat, explorant les relacions que es teixeixen fora de les convencions socials, especialment en una societat conservadora com la vigatana.
“Els Murs Invisibles” és un homenatge a tot un món que creix als marges, capturant la essència de les relacions humanes forjades en circumstàncies no convencionals. La narrativa, precisa i delicada, transmet emoció continguda que alhora resso sonorament. A través de les pàgines, Mas pinta un retrat de la importància de les experències que deixen una empremta indeleble en la nostra existència.
Ramon Mas
Ramon Mas, nascut a Sant Julià de Vilatorta el 1982, emergeix com un talent literari destacat, co-fundador de l’editorial Males Herbes. Amb diverses obres a la seva cartera, com les novel·les “Crònica d’un delicte menor”, “Afores”, “Estigmes”, i “L’endemà de la teràpia”, Mas teixeix una trama complexa en “Els Murs Invisibles”. A més de la seva faceta com a escriptor, també destaca com a lletrista i vocalista en grups com Daltabaix, Matagalls, o FP.
En les seves pròpies paraules, Mas defineix “Els Murs Invisibles” com una novel·la que va més enllà de la mort, una obra que destil·la la vida i parla de l’existència. És un recordatori vibrant de la necessitat de construir un món propi, de les experiències que ens defineixen i de la importància de no oblidar les nostres arrels.
A través d’aquesta obra, Ramon Mas no només ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de la vida, sinó que també ens recorda la vitalitat d’estar viu i de valorar les relacions que configuren la nostra existència. “Els Murs Invisibles” no és només una novel·la, sinó una crida a la consciència sobre la precarietat i la bellesa de la nostra pròpia existència.
