Aquest dissabte, 31 de gener, la línia de costa de Mallorca deixarà de ser una simple postal turística per convertir-se en un crit d’alerta. L’Encesa de Torres 2026 celebra el seu desè aniversari amb una mobilització que pretén sacsejar consciències. En una entrevista per a UEP! Mallorca, Catalina Socies, gerent del Fons Mallorquí de Cooperació, despulla l’ànima d’un projecte que connecta el passat defensiu de l’illa amb la tragèdia humanitària present.
El Mediterrani es prepara per viure un moment de connexió lumínica sense precedents. El que va començar com una iniciativa local de dos instituts de secundària s’ha transformat, una dècada després, en un moviment de solidaritat transfronterera. No es tracta només de patrimoni; es tracta de vida, de mort i de la responsabilitat moral d’una societat que mira cap a la mar. Enguany, el missatge ressona amb més força que mai, travessant el mar fins a arribar a zones de conflicte on encendre una llum és un acte de resistència.
Per entendre la magnitud logística i emocional d’aquesta fita, UEP! Mallorca ha conversat llargament amb Catalina Socies. Lluny dels tecnicismes freds d’una gerència, Socies ens ofereix un testimoni íntim, apassionat i profundament reivindicatiu sobre què significa coordinar aquest “anell de foc” i per què, avui més que mai, és necessari encendre la flama de la dignitat humana.
“Regularitzar les persones que viuen aquí fa temps i que ja estan fent una feina, que no lleven la feina a ningú, crec que és un exercici de claredat, de treure a la llum realment allò que hi ha“
– Catalina Socies
L’abraçada del foc: de Mallorca a Cisjordània
La celebració d’aquest desè aniversari no és una efemèride qualsevol. Les xifres parlen d’un creixement exponencial, però darrere de cada número hi ha una voluntat col·lectiva de dir “prou”. Catalina Socies ens detalla amb precisió l’abast d’aquesta edició, que supera les fronteres de l’arxipèlag balear per teixir complicitats amb l’altra riba del mar, en un context internacional especialment convuls.
“Enguany tenim una xifra molt bona de punts a Mallorca, però també a tota la Mediterrània. Nosaltres sempre volem que sigui més, però la veritat és que la participació ha augmentat; es pot dir que s’han volgut comprometre. A la Mediterrània el tema és que la situació és molt complicada. Per tant, altres anys el Líban hi participava, però enguany no pot encendre. En canvi, sí que s’encendran dos municipis de Cisjordània: Ramallah i Ein Arik. I també encendran a Xauen, al Marroc. Ells fan feina allà, són contraparts nostres de projectes i és molt important que hi siguin.”
L’expansió del projecte demostra que el dolor i l’esperança són compartits a ambdues ribes. Socies destaca l’esforç majúscul que suposa mobilitzar Mallorca, on la resposta ciutadana ha desbordat les previsions inicials, arribant a una xifra rècord de participació que implica una coordinació gairebé mil·limètrica.
“A banda d’això, a Mallorca enguany hem arribat a encendre 102 punts. Això són molts en si mateix. És coordinar a moltíssima gent amb permisos, amb assegurances, amb enceses en el moment exacte… perquè tot té un protocol. Aquesta encesa la coordinen en aquell nivell més tècnic els grups de voluntaris de l’Encesa, que són els qui varen promoure tot aquest tema fa deu anys”.
L’enginyeria de la solidaritat: el llegat de Binimelis
El que l’espectador veurà dissabte és fum i llum, però el que hi ha darrere és una maquinària humana perfectament greixada que recupera la saviesa antiga. Socies descriu el procés amb una barreja d’admiració tècnica i emoció. No és només encendre una bengala; és recrear un sistema de comunicació del segle XVII, ideat pel matemàtic Joan Binimelis, per llançar un missatge completament nou.
“L’Encesa parteix d’un punt i se’n va cap al nord i cap al sud. Li fa dues voltes a l’illa a la vegada. Comença la volta a Mallorca per dos vessants. I clar, això vol dir que quan s’encén sa Dragonera, la resta ha d’anar seguit a partir del moment que veu l’encesa del punt anterior. Això fa que la gent estigui atenta, estigui mirant si veu el fum o veu el foc.”
Aquesta tensió de l’espera, de mirar l’horitzó esperant el senyal del veïnat, crea un vincle invisible però poderós entre els participants. Tot i que la tecnologia moderna hi ajuda, l’essència és la connexió visual.
“Evidentment els WhatsApps ens van informant, però un poc és recrear aquesta part d’enginyeria matemàtica d’en Binimelis, del segle XVII. És veure com amb aquest punt d’informació poden comunicar-se, i veure com es comunicaven a altre temps. Primer era per la pirateria i ara és per donar llum i camí a les persones que s’arrisquen la vida dins la mar per cercar simplement una vida digna.”
Un consens polític insòlit: l’excepció mallorquina
En un moment on la immigració és sovint utilitzada com a arma llancívola en el debat polític, i la polarització sembla dominar-ho tot, Catalina Socies revela una realitat sorprenent a Mallorca: el consens. L’Encesa de Torres ha aconseguit crear un espai on les diferències ideològiques queden aparcades en favor d’un objectiu comú.
“Hi ha suport i implicació. Això va començar el 2016 amb aquest grup de voluntaris, i l’any següent el Consell de Mallorca s’hi va afegir. De llavors ençà no s’ha deixat de fer ni ha canviat per res el suport del Consell a l’Encesa. Cada any, independentment de quin grup polític governi, han donat suport econòmic i de força. Jo crec que això diu molt de la nostra societat i de la nostra classe política. Poden no estar d’acord en moltes coses, però crec que és important posar de relleu totes les coses per les quals no es fa brega. En el tema de Drets Humans tothom hi és, i això és molt important.”
Aquesta unanimitat ha permès que l’esdeveniment creixi no només a la costa, sinó també cap a l’interior de l’illa, implicant a gairebé la totalitat dels municipis.
“Volíem que a banda dels municipis de costa, que són els qui tenen torres i talaies, poguessin implicar-se municipis d’interior, perquè n’hi havia molts que ens ho demanaven. Fa uns anys vàrem ampliar-ho perquè la gent que no tenia torres de defensa pogués encendre als campanars de l’església o als turons del seu municipi. Hem arribat fins als 51 dels 53 municipis de Mallorca. A diversos municipis s’encenen dos llocs, a terra i a la mar. A Palma s’encenen més d’un lloc. Per tant, al final tot això suma 102 punts en 51 municipis implicats.”
“Poden no estar d’acord en moltes coses, però crec que és important posar de relleu totes les coses per les quals no es fa brega. En el tema de Drets Humans tothom hi és, i això és molt important“
– Catalina Socies
Contra la deshumanització: “Fan feina que nosaltres no volem fer”
El discurs de Catalina Socies es torna punyent i directe quan analitza la realitat migratòria actual. Rebutja eufemismes i assenyala la hipocresia de certes narratives que deshumanitzen els migrants mentre la societat se’n beneficia econòmicament. La seva veu es converteix en una denúncia contra l’oblit de la nostra pròpia condició humana i la realitat laboral del país.
“La veritat és que és una llàstima aquest discurs, perquè oblidam que tots són persones. Tots tenim dret a viure i el color o la raça no hauria de dificultar això. Moltes vegades aquestes coses només fan nosa quan no han de fer feina per nosaltres, però bé que hi són cuidant gent gran, o fent feina a fora vila, o asfaltant carreteres en ple mes d’agost quan ningú més n’ha d’asfaltar. Jo crec que ningú més hi fa feina en aquestes temperatures. No podem ser hipòcrites: tots hem hagut de migrar.”
Socies connecta aquesta realitat amb la memòria històrica de l’illa, recordant que Mallorca no sempre ha estat terra d’acollida turística, sinó també terra de partida per pura supervivència.
“Mallorca ha estat una terra de fam. De fam a banda del boom turístic. Qui més qui menys, si no té un padrí, un repadrí, un oncle o un veïnat els avantpassats del qual se’n varen anar a Cuba, a Veneçuela o a l’Argentina… Se’n van anar a moltes bandes d’aquestes perquè no hi havia què menjar. I això és el que està passant a les altres bandes ara.”
La responsabilitat d’Occident: crear la fam i tancar la porta
L’entrevistada no defuig l’anàlisi geopolítica. Amb una claredat meridiana, Socies apunta a les causes estructurals de la migració i responsabilitza directament les polítiques econòmiques dels països rics. No és només que vinguin; és perquè han de marxar de ca seva.
“Està passant que la política econòmica dels països poderosos fa empobrir el sud, i s’esgoten els recursos per viure. I a més a més hi anam a fer guerres. Quan passa qualsevol cosa, si no vols morir de fam o que et matin, intentes fugir. Que és la cosa més humana d’aquest món: fugir del perill.”
Sobre la regularització massiva de migrants i el context polític internacional, Socies és crítica amb l’actitud dels governs occidentals, citant la situació als Estats Units però portant la reflexió cap a casa nostra.
“No respectar els drets humans, el que estan fent als Estats Units, el que fa en Trump, és una barbaritat. És tornar al segle XIX, on manaven els poderosos. El problema de tot això és que amb aquesta gent que estan expulsant, hi fan feina. És a dir, són gent que fan feina, que aporten. Qui farà les feines que fa aquesta gent si els expulsen? Perquè hem de recordar que tota aquesta gent, ens agradi o no, als Estats Units, a Espanya o a Europa, fan les feines que nosaltres no volem fer.”
De la indignació a l’acció: “Reclamau el 0,7% al vostre ajuntament”
Més enllà dels símbols i les bengales, el Fons Mallorquí de Cooperació treballa sobre el terreny en conflictes que sovint queden fora dels titulars. Socies ens recorda que l’ajuda no és una abstracció, sinó recursos tangibles que salven vides en llocs on l’oblit internacional és una condemna a mort.
“Nosaltres tenim unes campanyes obertes permanents, malauradament, que són Palestina i el Sàhara. Hi ha gent que fa aportacions mensuals, encara que siguin 10 euros, i això se’n va al Sàhara. En aquestes campanyes d’emergència finançam projectes d’aliments, perquè el Sàhara segueix estant allà tirat, sense reconeixement de ningú, i la gent que hi és està patint gana.”
Però, com podem ajudar des de Mallorca? La resposta de la gerent del Fons va molt més enllà de la caritat individual. És una crida a l’activisme cívic i a recuperar velles banderes de lluita que semblen haver desaparegut de l’imaginari col·lectiu, com la famosa taxa de solidaritat.
“Si teniu cap dubte, veniu i informau-vos; no tenim cap problema, no importa que no sigueu una associació. Però sobretot, demana al teu ajuntament que aporti per cooperació. Un dels majors problemes que hi ha és que abans la gent reclamava el 0,7%, i ara la majoria de gent no sap ni què vol dir això. La demanda ciutadana d’una justícia social a nivell mundial ja no hi és.”
Per a Socies, la col·laboració més efectiva comença per l’exigència política al municipi propi, trencant la desmemòria de les noves generacions sobre les fites aconseguides en el passat.
“Abans la gent reclamava el 0,7% dels pressupostos per a cooperació. Reclamau i interessau-vos per les coses, no només quan surten a les notícies. L’oblit del Sàhara segueix estant, la situació a Ucraïna segueix estant. Reclamau que el vostre ajuntament aporti cooperació. Jo crec que aquest és un dels majors problemes: l’espoli segueix, però la demanda ciutadana ha baixat.”
Un missatge final: la humanitat per damunt de la llei
Per tancar l’entrevista, Socies fa una reflexió que transcendeix la legalitat per apel·lar a l’ètica pura. Ens recorda que les cures i l’atenció als nostres majors, pilars de la nostra societat del benestar, sovint recauen en mans d’aquells a qui neguem drets bàsics.
“Cuiden els nostres majors perquè tenen la paciència i una qualitat humana enorme, que nosaltres per ventura hem perdut una mica. Fan aquestes feines perquè algú les ha de fer perquè nosaltres visquem bé. No ens fixam en el color de la pell o en la religió quan ens ho fan, però sí que ens fixam després. Això és molt hipòcrita.”
La conclusió de Catalina Socies és un clam a la coherència i a la memòria. Regularitzar no és un acte de caritat, sinó de justícia i de reconeixement d’una realitat existent.
“Regularitzar les persones que viuen aquí fa temps i que ja estan fent una feina, que no lleven la feina a ningú, crec que és un exercici de claredat, de treure a la llum realment allò que hi ha. Al final això és així. No són gent que estan aturats, són gent que estan fent feines. Una cosa és el que es diu en els discursos polítics i l’altra és el que feim les persones de forma individual a ca nostra quan tenim alguna d’aquestes persones, o la coneixem, o és un veïnat que ens ha contat la seva història. Llavors sí que treim la nostra part humana. I és aquesta la que hem de tenir més clara; és aquesta la que ens farà persones humanes dins aquest món tan deshumanitzat que tenim.”
Amb aquestes paraules, Catalina Socies ens convida no només a mirar les torres aquest dissabte, sinó a mirar dins de nosaltres mateixos. L’Encesa de Torres és, en definitiva, un mirall on Mallorca es mira i decideix qui vol ser.
