Persona clau de la productora Mansalva Films i recent guanyadora d’un Goya per Flores para Antonio, Charli Bujosa reflexiona sobre la seva trajectòria des de Mallorca fins a l’elit del cinema, la identitat trans en la indústria i la necessitat de cuidar els processos creatius amb una mirada íntima i reivindicativa.
Ens trobem telefònicament amb Charli en un moment de treva, encara amb l’eco dels aplaudiments de la darrera gala dels Premios Goya. Amb una lucidesa que desarma i una veu pausada, el cineasta mallorquí no s’atura, però accepta seure per desgranar una carrera que ha passat de la direcció de documentals a la fundació de Mansalva Films. Per a Bujosa, el cinema no és una finalitat, sinó un procés col·lectiu de cura, resistència i acompanyament.
De Bubota a la producció: Una evolució de necessitat
La trajectòria de Charli Bujosa va fer un gir determinant després del seu primer projecte personal, Bubota (2019), un curtmetratge que va dirigir i produir de manera independent. En aquell moment, acabada de sortir dels estudis de documental, es debatia entre la direcció i el muntatge. “Arran d’aquell resultat, que va anar tan bé malgrat com ho vaig fer de malament tot pel que fa a distribució i producció, vaig començar a pensar en la possibilitat de voler dedicar-me a produir”.
Aquesta revelació no va ser gratuïta, sinó que va néixer d’una pulsió per protegir el talent aliè: “No podia deixar de pensar en la importància de poder acompanyar pel·lícules i, precisament, a les persones que creen. Que puguin tenir els mitjans, l’espai mental i l’acompanyament suficient perquè les coses no només es facin, sinó que es vegin”. A més, la seva pròpia experiència com a cineasta la va portar a una conclusió honesta sobre el seu lloc en la indústria: “Em vaig adonar que no era una persona que pogués estar pensant en dirigir de manera continuada; no em sentia com algú que es podria convertir en un director d’ofici. Tinc històries que vull explicar, però no em surt bé estar sempre intentant mantenir un vessant creatiu forçat”.
L’art d’aconseguir la “pasta”: Què vol dir realment produir?
Davant la pregunta de què implica la seva tasca, Bujosa és categòrica a l’hora de desmuntar mites: “Primer de tot, això de ‘posar la pasta’ no la poses, l’aconsegueixes”. Amb la realitat del cinema independent sobre la taula, aclareix que, excepte els grans estudis, qui fa cinema independent no té capacitat econòmica per sostenir una pel·lícula i esperar que els diners tornin per si sols.
Per a Bujosa, la producció és la “pota” invisible que fa possible la manifestació de l’obra: “Som la persona que acompanya, que llegeix el guió, que xerres, que penses, que ajudes a intentar que la pel·lícula tingui un lloc dins la indústria. Fas l’estratègia de finançament i procures aconseguir els diners, però també fas realitat el rodatge i la postproducció”. És, en essència, una feina de “cuidadora” que requereix una discreció absoluta per protegir els qui estan a primera línia creativa.
“L’Alba Flores em va demanar que formés part de la pel·lícula directament perquè el procés fos autènticament real, no una recreació; calia gent que sabés acompanyar-la”.
– Charli Bujosa
L’univers de Flores para Antonio i el pes del Goya
L’èxit de Flores para Antonio marca un abans i un després, un projecte que Bujosa descriu com un “viatge de final de curs” molt intens i emocional. El motor de la pel·lícula va ser l’Alba, qui va voler crear un equip basat en la intuïció i la confiança mútua. “L’Alba Flores em va demanar que formés part de la pel·lícula directament perquè el procés fos autènticament real, no una recreació; calia gent que sabés acompanyar-la”.
Sobre el guardó de l’Acadèmia el 2026, Bujosa reflexiona sobre el seu simbolisme: “Sense aquesta pel·lícula, l’Alba mai hauria pensat que seria capaç de fer una cançó. El Goya ajuda al fet que existeixis, que la gent sàpiga que ets capaç de fer coses, de portar-les fins al final i de tenir ull per fer coses que estiguin mitjanament bé”.
La reconciliació amb Mallorca i el paper de “influencer analògic”
Com tantes altres persones de l’illa, la relació de Bujosa amb Mallorca ha passat per diverses etapes. “Al principi vaig ‘fugir’ una mica; tenia moltes ganes de veure més món i provar coses. Aquesta cosa de la insularitat de vegades se’ns cau al damunt”. Després d’anys a Berlín, Barcelona o Madrid, ha trobat el marge per reconciliar-se amb les seves arrels.
Actualment, tot i residir a Madrid, el seu vincle amb les Balears és vital: “Si hagués de viure a Madrid sense tenir Mallorca acompanyant-me tot el temps, em podria morir”. Aquest compromís es tradueix en una voluntat de retorn cultural: “M’importa que el que nosaltres trobem, descobrim o aprenem a fora tingui un traspàs a l’illa. A vegades diem que som com influencers analògics, perquè xerrem amb molta gent i la relació amb Mallorca comença a entendre que d’allà també venim gent molt potent”.
“És una qüestió de voluntat de compartir l’espai. Si els homes no volen deixar entrar les dones o altres identitats, s’haurà de forçar, perquè necessitem les portes obertes a qualsevol possibilitat”
– Charli Bujosa
Identitat trans i la lluita per compartir l’espai
En una indústria històricament tancada, Bujosa és conscient de la seva posició com a referent. “Soc la primera persona productora trans d’aquest país i això té conseqüències; és un statement que no fas conscientment, només existeixes, però els projectes que m’arriben sempre són de gent que vol fer una volteta en alguna direcció, tocar alguna cosa o obrir una porta”.
Bujosa connecta la seva existència amb la lluita feminista: “No hi ha tanta diferència amb el feminisme; els seus espais són un camí obert per on nosaltres intentarem continuar caminant. Estem en una època de no tornar cap enrere, perquè si els nostres drets retrocedeixen, és un símptoma que altres drets també ho faran”. Reclama, amb fermesa, una obertura real de les estructures de poder: “És una qüestió de voluntat de compartir l’espai. Si els homes no volen deixar entrar les dones o altres identitats, s’haurà de forçar, perquè necessitem les portes obertes a qualsevol possibilitat”.
El futur: L’ambició de Mansalva Films
L’agenda de Charli Bujosa no s’atura amb els premis. Actualment, es troba en plena fase de gestió de subvencions i producció de nous projectes amb Mansalva Films. “Estem finançant dos llargmetratges de ficció més grans, produint dues pel·lícules documentals que vam finançar l’any passat —una de les quals dirigesc jo, Es usted secuestrable?—, i un documental de l’Àlex de la Croix”. A més, manté un peu en l’animació stop motion amb dos curtmetratges en procés. “Tinc moltes coses en marxa”, clou amb el somriure de qui sap que el cinema, més que una indústria, és la seva forma de cuidar el món.
