Chema Cardeña, autor, director i actor de la companyia Arden Producciones, presenta La invasión de los bárbaros al Teatre del Mar de Palma del 28 de febrer al 2 de març. En aquesta entrevista, el creador parla sobre l’obra, la memòria històrica, la seva trajectòria i els intercanvis teatrals entre València i Mallorca.
Una obra sobre la memòria històrica
La invasión de los bárbaros transcorre en dues línies temporals a la ciutat de València. “Ens parla de l’espoli del patrimoni artístic ocult després de la Guerra Civil i de l’exhumació de fosses comunes”, explica Cardeña. L’obra segueix, en 1939, una conservadora del Museu del Prado que intenta recuperar un quadre desaparegut. En 2009, una periodista busca convèncer un alcalde per permetre una exhumació. “Les dues històries es van entrellaçant fins que convergeixen en el desenllaç final”, diu.
El tema, assegura, segueix sent d’actualitat: “No es poden obrir ferides que mai es van tancar”. L’èxit de l’obra ha portat a la seva adaptació cinematogràfica, que s’estrenarà properament sota la direcció de Vicent Monsonís.
Cardeña subratlla la importància d’aquest tipus de teatre: “Quan treballem temes històrics, no és només per recordar, sinó per entendre el present i projectar un futur més just”.
“No es poden obrir ferides que mai es van tancar“
– Chema Cardeña
Un recorregut de cinc anys pels escenaris
L’obra porta gairebé cinc anys de gira. “Hem recorregut tot el mapa amb aquesta història”, afirma Cardeña. Per ell, el teatre és una eina per generar reflexió. “Volem exposar l’espectador a problemàtiques reals que encara necessiten solució”.
També ressalta el paper de l’art en la identitat col·lectiva. “Azaña deia que el Museu del Prado és més important que la República i la monarquia juntes, perquè és el patrimoni de tots”, recorda.
Passió per la creació
Cardeña és l’autor i director de l’obra, però també ha estat un dels seus intèrprets. “El que més gaudeixo és la creació: des de la idea fins a portar-la a escena”, confessa. Ara ha deixat el paper en mans d’un altre actor, Vicent Pastor, però continua sent una part fonamental del projecte.
Arden Producciones compleix enguany 30 anys. “Mantenir una companyia tant de temps és un miracle”, diu. A València també manté oberta la Sala Russafa, un espai per a les arts escèniques. “Portar endavant una companyia i una sala és complicat, sobretot en el context actual”, assenyala.
“El teatre independent sempre ha estat una lluita”, afegeix Cardeña. “Cada projecte és un repte per seguir fent el que ens apassiona, malgrat les dificultats econòmiques i polítiques”.
“El teatre és cultura i ha de tenir un compromís amb el seu públic”
– Chema Cardeña
Intercanvi teatral entre Mallorca i València
Arden ha portat diverses obres al Teatre del Mar. “També hem format part d’una trilogia sobre la memòria històrica amb Shakespeare en Berlín i El perfume del tiempo, que es va representar a Palma”, explica Cardeña.
A més, destaca la relació teatral entre València i Mallorca. “Companyies com Iguana Teatre han treballat molt a la Comunitat Valenciana, i nosaltres hem estat presents en diferents projectes de les Illes”, diu. Per ell, la connexió és lògica: “Ens uneix la proximitat, la llengua, la cultura i la condició de teatres perifèrics”.
“A més, el públic mallorquí sempre ens ha acollit molt bé”, comenta Cardeña. “Hi ha una sensibilitat especial cap a les propostes amb un component històric i social”.
El paper del teatre en la societat
Per a Cardeña, el teatre no és només entreteniment: “El teatre és cultura i ha de tenir un compromís amb el seu públic”. Creu que és una eina per fer pensar, indignar i posar en evidència la realitat. “Moltes vegades la cultura és l’única veu que assenyala les regressions en drets i llibertats”, afegeix.
També reflexiona sobre l’estat actual del públic teatral. “Els qui van al teatre ja tenen interès i escolten, però cal pedagogia per acostar-lo a nous espectadors”, afirma. Li preocupa especialment la generació jove: “Viuen en l’instant, en segons de TikTok. Cal atreure’ls sense que el teatre es percebi com elitista o antic”.
Destaca que el públic majoritari del teatre és femení i que el repte actual és fer que els joves connectin amb les arts escèniques. “El teatre pot ser tan potent com el cinema o la televisió, però necessita treballar per guanyar nous espectadors”, assegura.
“El nostre gran desafiament és fer que el teatre segueixi sent rellevant per a les noves generacions”, diu. “Cal mostrar-los que les arts escèniques també poden ser una forma de mirar el món de manera crítica”.
Noves històries per explicar
Cardeña ha explorat diversos gèneres teatrals, des del teatre clàssic fins a històries contemporànies. “Vaig començar amb una trilogia sobre el Barroc, després vaig passar per Shakespeare i finalment a obres com La invasión de los bárbaros“, relata.
Ara, té en marxa un projecte que fusiona teatre i dansa per a persones amb discapacitat física. “Vull fer una adaptació de L’Odissea amb actors i ballarins que explorin les seves possibilitats escèniques”, explica.
Per a ell, el teatre és imprescindible. “Sempre ha estat un espai de reflexió i testimoni del seu temps”, diu. I ho té clar: “Sense compromís, l’art és buit”.
“El teatre no ha de ser només un espai de distracció, sinó un lloc per qüestionar i transformar”, conclou Cardeña. “Només així podrà mantenir-se viu i continuar sent necessari”.
