El dissabte 14 de juny de 2025, el Teatre Principal d’Inca programa a la Sala Principal l’obra Chocolate, escrita per Rafel Gallego. L’espectacle parteix de la figura real de José Esteves de la Concepción, un jove d’origen humil i immigrant que va morir als 13 anys i que, durant els anys setanta, va tenir una presència destacada dins el panorama cultural de Palma.
Un recorregut per la Mallorca dels anys 70
La dramatúrgia planteja una estructura de relat que alterna la recerca d’una periodista amb la reconstrucció de diversos escenaris possibles sobre la mort del protagonista. A partir d’aquest fil conductor, l’obra articula una mirada a la societat mallorquina d’aquella època. Segons el text, el personatge de Chocolate és una figura carismàtica i desconeguda per a gran part de la població actual, malgrat el seu impacte cultural durant aquells anys.
Inspiració en un llibre d’història
Gallego va escriure Chocolate durant una residència al Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub, en col·laboració amb el Teatre Principal de Palma. Aquesta etapa de creació es va dur a terme l’any 2022 i va comptar amb l’acompanyament del dramaturg Llàtzer Garcia. L’obra s’inspira en el llibre Ahir enterràrem un nin a Ciutat. Vida i mort de Chocolate (1965-1978), de l’historiador Tomeu Canyelles, que examina les circumstàncies que envoltaren la vida i la mort del jove Esteves.
Una mirada crítica a les utopies
L’espectacle juga amb la idea de múltiples finals possibles, i presenta Chocolate com una mena d’alter ego col·lectiu, una metàfora de les esperances socials i culturals d’una generació. En paraules de l’autor, el personatge actua com un reflex de les il·lusions d’aquells que, provinents del món de la música, la política o l’ecologisme, es varen veure finalment assimilats pel sistema.
Una figura invisible
Tot i la seva trajectòria breu, el personatge de Chocolate desperta preguntes sobre la memòria col·lectiva, la invisibilització de determinats relats i la capacitat de la cultura per recuperar figures oblidades. L’obra proposa una reflexió sobre la pèrdua d’aquells ideals que, segons l’autor, aspiraven a transformar la societat del moment.
