Cinc anys passen volant. Però pels seguidors de Xoel López s’han fet llarguíssims. Ell n’és conscient, ho ha explicat abans d’aquesta nit i ho tornarà a repetir mentre dura la màgia. A la cua, els somriures d’ulls il·lusionats dels i les assistents són el reflex evident de l’anhelat esdeveniment a punt de començar. Torna a ser assegut, cert, però aquesta nit no hi haurà res que ens contamini el goig de viure i l’única encomana prevista és la felicitat. Avui, l’Auditorium esdevindrà una bombolla de màgia eterna dins l’anar i venir del que ha esdevingut l’ambient del Passeig Marítim.
Ràpidament, la gent passa del bar a la platea. I puntual (ens han promès un concert llarg), surt el protagonista acompanyat de baix, guitarra i bateria. Saluda al públic i comença l’oda a l’amor per la música que acabarà essent un concert tant esperat com gaudit. Tan anhelat com amarador. I, Xoel López no necessita més que un escenari per recórrer cada cèdula del teu cos i posar-la a les ordres del seu art.
Comença amb el repertori del seu nou disc (Caldo Espírito), Albatros i Salitre y Humo, que ens ve a presentar en el que és el darrer concert d’aquesta gira. Una gira de sales (supòs que tan grosses i especials com l’Auditorium). Una gira íntima i de connexió amb el públic. I qui avisa no traeix. La simbiosi positiva entre el pati de butaques i l’artista és innegable. Es pot quasi palpar amb la punta dels dits, que prest s’uneixen punta enlaire per crear un oceà de sentiments disposats a tot. Sona Tierra.
Xoel ens va fer viatjar per tota la seva trajectòria. Des de Que no, fins Ningún nombre, ningún lugar. Des de Buenos Aires a Joana passant per La espina de la flor en tu costado i un llarg etcètera de 2 hores que varen semblar mil·lèsimes de segon amb un públic absolutament entregat que no podia desfer-se de l’anhel de moure’s al ritme del músic galleg i va gaudir la major part del temps fent cas omís dels seients a disposició. Sona Elevarte caer. El públic demana més. És el protocol, però hi ha molta veritat en aquesta conversa simbòlica que demostra que aquesta nit hem assistit a quelcom molt més gran que un concert.
La Sala Magna de l’Auditorium havia esdevingut l’escenari d’una nit de passió desenfrenada per la bona música. Una d’aquestes que no vols que acabi mai i que cada cop que penses en el seu final, més passió hi dediques. L’artista n’és conscient. Es nota en les seves paraules, els seus gestos i ho reverencia amb el millor que saps fer. Baixa pulsacions, ha estat una nit intensa. Interpreta de manera sublim Lodo. Però la nit ha d’acabar al cim, alhora que ens reafirma el que tots pensàvem. Aquesta, sí que serà una d’aquelles nits inoblidables. Una nit Mágica y Eterna.
