L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i l’ONCE han presentat aquest matí el cupó commemoratiu que circularà el pròxim dimecres 25 de febrer amb motiu del centenari de la mort del poeta, assagista i polític palmesà Joan Alcover. La iniciativa, presentada pel conseller de Cultura, Turisme i Esports, Jaume Bauzá, i el delegat de l’ONCE a les Illes Balears, José Antonio Toledo, posarà en circulació cinc milions de cupons que difondran la figura de l’autor de La Balanguera arreu de l’Estat. A l’acte també hi han assistit la consellera territorial de l’entitat, Xisca Muñoz, i el director general de Cultura, Llorenç Perelló.
Trajectòria intel·lectual i política
Joan Alcover (Palma, 1854-1926) representa una de les figures clau de la intel·lectualitat mallorquina de l’entregle. Format a l’Institut Balear, on va coincidir amb perfils de rellevància històrica com el poeta Miquel Costa i Llobera o el polític Antoni Maura, Alcover va traslladar-se a Barcelona el 1869 per estudiar Dret. Fou en aquesta etapa on va establir contacte amb el moviment de la Renaixença, un vincle cultural que marcaria la seva producció posterior malgrat el seu retorn definitiu a Mallorca l’any 1878.
Més enllà de la seva faceta literària, Alcover va mantenir un compromís actiu amb la vida pública de l’illa. Integrat en el partit liberal de Maura, va exercir com a regidor a l’Ajuntament de Palma, compaginant la gestió política amb una activitat acadèmica que el portaria a ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916 i corresponsal de la Reial Acadèmia Espanyola i de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
El llegat de “Cap al tard” i la poesia bíblica
L’aportació d’Alcover a la literatura catalana se sustenta, principalment, en la seva capacitat per elevar elements de la tradició oral a la categoria poètica culta. L’any 1909 va publicar Cap al tard, obra que recull peces fonamentals com «Elegies», «Desolació» o «La relíquia». D’aquest recull neix La Balanguera, poema basat en cançons populars mallorquines que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut un referent cultural interpretat per figures com Maria del Mar Bonet.
La seva producció va continuar amb Poemes bíblics (1918), obra per la qual va rebre el premi Fastenrath l’any 1919. Aquest recorregut literari, que ara es commemora a través de la xarxa de venda de l’ONCE, tanca un cercle de reconeixement institucional cent anys després de la seva desaparició, el 25 de febrer de 1926.
