Dimarts 2 de setembre a les 19.45 h, el cicle Documental del Mes de CineCiutat projectarà Miralles, una pel·lícula sobre l’arquitecte Enric Miralles, considerat una figura clau de l’arquitectura contemporània. El documental, dirigit per Maria Mauti, proposa una aproximació als espais, idees i formes que definiren l’obra de Miralles, mort el 2000 als 45 anys.
Una reconstrucció des de l’absència
Amb guió de Sara Mesa i narració de Pep Ambròs, Miralles no s’acosta a l’arquitectura des de l’anàlisi tècnica o cronològica, sinó a través d’un recorregut lliure pels espais que va imaginar i construir. El film planteja un relat fragmentari que avança per variacions, seguint el mateix mètode que emprava l’arquitecte barceloní en la seva creació.
L’eix del documental és el diàleg entre la veu del narrador i una absència. La càmera recorre edificis, maquetes i paisatges urbans, mentre el relat se sosté sobre una recerca oberta, que evita les conclusions i es mou entre la vida i la mort. Aquesta línia, explícita des del primer moment —l’enterrament de Miralles al Cementiri d’Igualada, una de les seves obres més reconegudes—, travessa tota la pel·lícula.
Maria Mauti dirigeix la proposta
La directora, Maria Mauti, va néixer a Milà l’any 1974 i es va formar en Filosofia abans de cursar el Màster en Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra. Amb una trajectòria vinculada a la música i les arts escèniques, Mauti ha dirigit documentals sobre figures com Daniel Barenboim, Pina Bausch i Bill T. Jones. El seu primer llargmetratge, L’Amatore, dedicat a l’arquitecte italià Piero Portaluppi, es va estrenar als festivals de Locarno i Rotterdam.
El juliol passat, la directora va debutar en el camp operístic amb Norma de Bellini, en el marc del Festival d’Òpera de Macerata. Amb la productora Oberon Media, ha impulsat Miralles, presentat a festivals com DOK Leipzig, Ji.hlava, DocsBarcelona i el Festival de Màlaga.
Una figura clau de l’arquitectura europea
Nascut a Barcelona el 1955, Enric Miralles és conegut per la seva capacitat d’integrar l’espai urbà, el paisatge i les formes arquitectòniques en propostes que defugen la simetria i la repetició. La seva obra inclou equipaments públics, pavellons esportius, edificis universitaris i espais oberts, com el mateix Cementiri d’Igualada, concebut com un cementiri-bosc. Morí l’any 2000 a causa d’un tumor cerebral.
El documental ofereix una mirada sobre aquest llegat, però també sobre la petja que deixà Miralles en l’arquitectura contemporània, no només com a autor d’edificis sinó com a creador d’un llenguatge.
