L’arribada de la pel·lícula Ciudad sin sueño a la plataforma Filmin el pròxim 20 de març marca la culminació d’un projecte cinematogràfic d’alt impacte social i artístic. El primer llargmetratge de ficció de Guillermo Galoe desembarca a la distribució digital després d’un recorregut internacional que inclou la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes —on va obtenir el guardó al millor guió— i el recent reconeixement als Premis Goya, on Antonio Fernández Gabarre es va alçar amb el premi al millor actor revelació.
La Cañada Real com a centre del relat
L’obra se situa a la Cañada Real de Madrid, el major assentament irregular d’Europa, un espai on conviuen milers de famílies en condicions de vulnerabilitat i, sovint, sense accés a serveis bàsics com l’electricitat. La trama segueix en Toni, un jove gitano de 15 anys que pertany a una família de ferrallers. A través de la seva mirada, el film transita entre el realisme del cinema social i l’estètica del western per narrar el conflicte d’una comunitat davant l’amenaça dels enderrocs i la pèrdua de la seva identitat.
Segons explica el director, la pel·lícula no pretén ser una observació externa, sinó el resultat d’un procés d’immersió de sis anys en el teixit social de la zona. Galoe va iniciar aquesta etapa realitzant tallers de cinema amb infants i adolescents del barri, una metodologia que va permetre que el projecte es construís de manera conjunta amb els residents, defugint la mirada estigmatitzadora que sovint recau sobre aquest entorn.
El descobriment d’Antonio Fernández Gabarre
L’eix central de Ciudad sin sueño és el seu protagonista, Antonio Fernández Gabarre. El jove, que no tenia formació prèvia en interpretació, va ser localitzat pel director mentre reparava una bicicleta. El seu debut es va produir inicialment al curtmetratge Aunque es de noche (2023), peça que va servir de fonament per al llargmetratge i que també va ser guardonada amb un Goya.
La decisió de mantenir Fernández Gabarre en el paper protagonista per a la versió llarga va obligar a reescriure part del guió per adaptar-lo al seu creixement físic i vital. Aquesta aposta per l’autenticitat ha estat finalment validada per la crítica i l’Acadèmia de Cinema, situant un intèrpret de la Cañada Real al centre de l’actualitat cultural estatal.
Un context sociopolític complex
Més enllà del vessant narratiu, la pel·lícula posa el focus sobre una problemàtica que ha arribat a instàncies internacionals. El Consell d’Europa s’ha pronunciat contra l’Estat espanyol per la vulneració de drets fonamentals en aquest assentament. En aquest sentit, la proposta de Galoe utilitza les eines del cinema de ficció per documentar una realitat que, en paraules del mateix autor, s’ha convertit en un dels assumptes més controvertits de la política europea actual.
Amb la seva estrena a Filmin, el públic podrà accedir a una obra que ja ha passat per certàmens de rellevància com la Seminci o el Festival de Sant Sebastià, i que ha estat reconeguda amb el premi Arrebato de ficció als Premis Feroz. Guillermo Galoe, nascut a Madrid el 1985 i Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres el 2020, consolida amb aquest títol una trajectòria centrada en el diàleg entre la perifèria social i les estructures cinematogràfiques convencionals.
