Aquest dimarts 18 de juny de 2025, el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) i el Consejo de la Juventud de España (CJE) han presentat al Velòdrom Illes Balears els resultats de l’Observatori d’Emancipació corresponents al primer semestre de 2024. Les xifres recollides evidencien una situació de màxima dificultat per al jovent de les Illes a l’hora d’accedir a un habitatge digne i iniciar un projecte de vida autònom.
L’informe detalla els principals indicadors sobre habitatge, feina i renda de la població jove i apunta que la taxa d’emancipació a les Illes Balears és del 15,3 %, un percentatge inferior al del conjunt de l’Estat. Aquesta dada confirma una tendència de retrocés continuat, amb una caiguda d’1,05 punts respecte a l’any anterior.
El preu del lloguer supera amb escreix la capacitat econòmica juvenil
Els joves de les Illes Balears han de fer front a un mercat de lloguer altament tensionat. El preu mitjà d’un habitatge de lloguer se situa en 1.592 euros mensuals. En comparació, el salari mitjà d’una persona jove és de 1.172 euros, de manera que el cost de llogar un habitatge equival al 135,9 % del seu sou. Aquesta xifra multiplica per més de quatre el llindar recomanat del 30 % que estableixen els organismes internacionals.
Segons el mateix informe, una persona jove només pot permetre’s pagar un lloguer de 351 euros mensuals, mentre que una llar jove podria arribar fins als 810 euros. Això limita l’accés a superfícies molt reduïdes: només 17,7 m² per a una persona i 40,7 m² per a una llar jove. Davant aquesta realitat, compartir pis s’ha convertit en una opció habitual, especialment entre els més joves. A Palma, el preu mitjà d’una habitació compartida ja arriba als 475 euros.
L’accés a la propietat, una opció cada vegada més remota
El preu mitjà d’un habitatge lliure a les Illes és de 310.870 euros, l’equivalent a 22,1 anys de salari juvenil. Per adquirir-lo, una persona jove hauria de disposar d’un sou mensual de 5.439 euros, gairebé cinc vegades més del salari mitjà actual. A més, el cost d’accés a la propietat mitjançant hipoteca representa el 139,3 % del sou mitjà, i només permet accedir a una superfície de 32,6 m².
La situació també resulta desfavorable per a les llars joves, que han de destinar el 60,4 % dels seus ingressos a la hipoteca. La proporció de llars sobreendeutades supera el 84 % entre les que viuen de lloguer, i arriba al 89 % en el cas de les que tenen hipoteca.
Desigualtats en l’emancipació segons l’origen i el nivell d’estudis
Una de les dades que més crida l’atenció de l’estudi és que només un 8,4 % de les persones joves emancipades han nascut a les Illes Balears. En canvi, la taxa d’emancipació és del 26,8 % per a les persones provinents d’altres comunitats autònomes i del 27,2 % per a les nascudes a l’estranger. Aquestes diferències reflecteixen una realitat on el jovent autòcton, malgrat viure-hi des de sempre, troba més dificultats per abandonar la llar familiar que les persones arribades de fora.
Pel que fa a la formació, les persones joves amb estudis superiors tenen una taxa d’emancipació del 29,6 %, mentre que les que només tenen estudis obligatoris presenten un 8,9 %. Amb tot, el 25,2 % dels joves amb estudis superiors estan sobrequalificats per la feina que fan. Aquesta desconnexió entre formació i ocupació es tradueix en una frustració addicional que condiciona els processos d’autonomia.
El mercat laboral continua sense garantir estabilitat
Tot i que el 53,4 % del jovent té feina, la inserció laboral presenta grans diferències segons l’edat. Entre els 16 i els 24 anys, només treballa un 36,1 % de les persones, mentre que la taxa puja fins al 80,2 % entre els 25 i els 29 anys. El 81,5 % dels contractes són indefinits, però un 39,3 % d’aquests són fixos discontinus, una fórmula que sovint implica períodes sense feina ni ingressos.
El 27,2 % del jovent combina feina i estudis, i el 9,3 % es troba en situació de subocupació. El 15,7 % està en risc de pobresa o exclusió social, i més del 43 % no compta amb ingressos regulars. Això fa que molts joves no puguin sostenir econòmicament una vida independent.
Reivindicacions del Consell de la Joventut
Davant aquest escenari, el CJIB reclama mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge digne i possibilitar l’emancipació del jovent. Entre les propostes plantejades destaquen:
- Reducció d’impostos per a la compra del primer habitatge.
- Conversió d’instal·lacions en desús en habitatge públic o social.
- Ampliació dels ajuts per a despeses de vida autònoma.
- Creació d’una borsa d’habitatge públic amb un 15 % destinat a joves.
- Regulació dels preus del lloguer a zones tensionades.
El president del CJIB, Pau Emili Muñoz Canyelles, ha afirmat durant la presentació que no es pot continuar normalitzant una situació que obliga el jovent a triar entre marxar de casa seva o assumir una vida precària.
