L’escriptor i geògraf Climent Picornell ha publicat Paisatges minvants, l’obra amb la qual tanca el cicle que ha dedicat a retratar la transformació de la Mallorca interior. El llibre, amb il·lustracions de Vicenç Sastre, recull escenes breus i evocadores que retraten els canvis en els paisatges humans i ambientals de l’illa. Aquesta nova publicació apareix el 2025 i culmina una trajectòria literària centrada en la mirada sobre el món rural mallorquí.
El projecte s’inicià amb Apunts del Pla de Mallorca (2009), i ha anat avançant amb Mallorca profunda? (2015), Dalt del Turó (2019), La fi d’un món (2023) i Postals de Ciutat (2024), que s’escapa parcialment del cicle però manté l’esperit d’observació del territori. Amb Paisatges minvants, Picornell completa un recorregut personal per una Mallorca en transformació constant.
Una mirada als canvis socials i ambientals
En paraules de l’autor, Paisatges minvants no és un inventari de pèrdues, sinó una manera de recordar. El llibre s’articula a través de fragments que evoquen olors, silencis, veus i escenes quotidianes que, segons el text, sostenien “l’ànima del poble”. Picornell escriu: “El meu país, tal com el vaig conèixer, potser ja no existeix, però les seves ombres encara em parlen”.
L’obra recull escenes com anar a comprar el pa o l’olor de la terra banyada. La desaparició lenta d’un poble i el seu reemplaçament per una realitat que, tot i diferent, encara recorda l’anterior, són temes centrals del llibre. L’autor apunta que els pobles no moren de cop, sinó que es van esborrant silenciosament.
Il·lustracions de Vicenç Sastre
El llibre compta amb il·lustracions originals de Vicenç Sastre, artista de Llucmajor conegut per la seva feina en divulgació naturalista i històrica. Sastre ha participat com autor o il·lustrador en diverses guies i publicacions sobre patrimoni i natura de les Illes Balears. Ha col·laborat en projectes com la Guia arqueològica de Mallorca, Jardins de Mallorca o Mallorca màgica, i és copresentador del programa de televisió Passejades, emès a IB3.
Les seves il·lustracions han estat exposades arreu de l’illa i figuren als cartells dels espais naturals balears. A Paisatges minvants, acompanya el text de Picornell amb dibuixos que reforcen la relació amb el territori i l’atmosfera evocada per les paraules.
Una trajectòria literària marcada pel territori
Climent Picornell (Palma, 1949) ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears i vicerector de la institució. La seva activitat professional inclou llibres de didàctica, geografia i cartografia, així com la direcció de revistes com El Mirall i Treballs de Geografia.
En el camp literari, ha conreat diversos gèneres, des de l’article periodístic fins a la narració breu. Obres com Talaia Alta (2007), Jardins d’altri (2008) i Els alens feixucs (2021) exploren temes com la memòria, la mort, la ciutat o el desarrelament. Amb Palma, crònica sentimental (2014) i Postals de Ciutat (2024), ha traslladat la seva mirada analítica a l’àmbit urbà.
El cicle que ara culmina amb Paisatges minvants s’ha consolidat com un corpus que retrata la Mallorca rural des d’una perspectiva pròpia. Obres com Mallorca profunda? i Dalt del Turó mostren personatges i llocs que resisteixen davant els canvis, mentre que La fi d’un món descriu un moment on la Mallorca interior ja ha deixat de ser recognoscible, malgrat mantenir-ne el record.
Reaccions i recepció
El llibre ha estat comentat per autors com Guillem Frontera, que en destaca la prosa “senzilla –no simple– i entenedora”, i Pere Antoni Pons, que descriu la seva literatura com a costumista, autoirònica i amb caient científic. Aquestes opinions no formen part del llibre, sinó que han aparegut com valoracions externes sobre la trajectòria de l’autor.
Paisatges minvants es presenta així com el tancament d’un cicle literari centrat en la percepció dels canvis socials i ambientals de Mallorca. Amb una escriptura basada en escenes quotidianes, sensacions i observacions del territori, Climent Picornell tanca un recorregut que, segons afirma al mateix llibre, comença a esborrar-se sense renou, però que encara deixa ombres reconeixibles.
