Com la Pobresa de Temps condiciona la vida de les dones

Com la Pobresa de Temps condiciona la vida de les dones

La pobresa sovint es defineix en termes econòmics, però un àmbit de recerca ha introduït el concepte de “pobresa de temps”. Aquest indicador reflecteix la quantitat de temps lliure que tenen les persones després de considerar el treball remunerat, el no remunerat i el temps de cura personal. Les investigadores Margarita Vega-Rapun i Sara Moreno Colom van analitzar aquest fenomen en un esdeveniment a CaixaForum Macaya, organitzat per l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” i la Time Use Initiative.

Història de la Pobresa de Temps

Durant la dècada dels setanta i els primers anys dels vuitanta, moltes dones del món occidental es van incorporar al treball remunerat sense deixar les responsabilitats domèstiques. Aquesta situació no es va veure compensada per una major participació dels homes en el treball no remunerat, fet que va comportar múltiples conseqüències per a les dones, incloent-hi problemes de salut mental i una reducció del seu temps de lleure, convertint-les en “pobres de temps”.

Una Nova Dimensió de la Pobresa

El 31 de gener, Vega-Rapun, del Center for Time Use Research de la University College London, i Moreno Colom, professora de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, es van reunir per debatre sobre la pobresa de temps als països desenvolupats. Vega-Rapun va destacar que la pobresa de temps ofereix una visió més completa de la pobresa, ja que no només considera els ingressos sinó també el temps disponible per a activitats personals.

Segons Vega-Rapun, a Espanya, la línia de pobresa de temps es situa en 170 minuts diaris. Aquelles persones amb menys temps disponible es consideren pobres de temps, especialment si també tenen baixos ingressos, fet que crea un cercle viciós difícil de trencar.

Moreno va subratllar que la pobresa de temps no es mesura només en quantitat de temps lliure, sinó també en la capacitat de decidir sobre aquest temps. Per exemple, les persones a l’atur tenen temps lliure però viuen en la pobresa material, la qual cosa demostra que la riquesa de temps no és directament proporcional a la riquesa econòmica.

Impacte Diferencial en les Dones

Segons Vega-Rapun, la pobresa de temps afecta especialment les dones. Les tasques domèstiques i de cura recauen majoritàriament sobre elles, la qual cosa agreuja la seva situació de pobresa global. Dades de l’Institut Nacional d’Estadística mostren que només el 15% dels homes assumeixen la major part de les tasques domèstiques, en comparació amb el 46% de les dones.

Conseqüències de la Pobresa de Temps

Les conseqüències de la pobresa de temps són diverses. En l’àmbit professional, les persones amb pobresa de temps no poden invertir en la seva formació, limitant les seves oportunitats d’ascens. A més, les dones són majoritàriament les que treballen a temps parcial, la qual cosa està vinculada a les seves responsabilitats domèstiques. Segons l’Enquesta de població activa (EPA), el 73% de les persones que treballen a jornada parcial són dones.

En el pla personal, la pobresa de temps afecta la salut mental. Durant la pandèmia, les dones que teletreballaven van experimentar més problemes de salut mental a causa de la combinació de treball remunerat i responsabilitats domèstiques, cosa que va provocar estrès i ansietat.

Mesures per Reduir la Pobresa de Temps

Segons Moreno, hi ha tres idees clau per abordar la pobresa de temps. La primera és la reducció de la jornada laboral de manera sincrònica i quotidiana. No obstant això, aquesta mesura per si sola no garanteix una millor distribució del temps. La segona proposta és la implementació de permisos individuals i intransferibles per a la cura de naixements i adopcions, així com per a la cura de persones grans. Aquest tipus de permisos facilita la participació dels homes en el treball no remunerat.

Finalment, Moreno destaca la necessitat d’un canvi cultural. La sensibilització sobre el repartiment de les tasques domèstiques és essencial per a una millor organització del temps i per garantir el benestar quotidià. Vega conclou que la clau és un canvi de mentalitat: la pobresa de temps es podria alleujar amb una millor distribució del treball no remunerat entre homes i dones.

En resum, la pobresa de temps és una dimensió de la desigualtat que afecta especialment les dones, amb conseqüències significatives en les seves vides professionals i personals. Les mesures per abordar aquesta problemàtica inclouen la reducció de la jornada laboral, permisos per a la cura i un canvi cultural cap a una distribució més equitativa de les tasques domèstiques.

Redacción

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore