Les decisions ciutadanes i la polarització no només es forgen al cervell, sinó que tenen una manifestació tangible al cos humà. A partir del 6 de juliol de 2026, la comunitat científica compta amb una nova evidència: les emocions polítiques generen respostes físiques específiques que condicionen el nivell d’implicació democràtica. Aquesta és la conclusió principal d’una recerca internacional publicada a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), que ha comptat amb la participació directa de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El mapa corporal de la política
L’estudi demostra que l’ansietat, l’esperança o el fàstic no són conceptes abstractes quan s’apliquen a la vida pública. Aquestes emocions polítiques dibuixen un mapa corporal propi, activant zones diferents segons el context. Els resultats indiquen que, per exemple, el fàstic desencadenat per una qüestió política activa moltes més parts del cos que el fàstic experimentat en situacions de la vida quotidiana. Això confirma que els sentiments vinculats a la política no són simples rèpliques de les emocions generals, sinó experiències qualitativament diferents.
L’impacte físic en la participació electoral
Un dels descobriments més rellevants de la recerca és la correlació entre la intensitat física del sentiment i l’acció ciutadana. Anar a votar, assistir a protestes o signar peticions no depèn tant de com de fort creu una persona que sent una emoció, sinó de la intensitat amb què el seu cos l’experimenta físicament.
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip científic va avaluar 992 participants mitjançant l’eina digital emBODY. Aquest sistema permetia als subjectes cartografiar sobre una silueta humana les zones d’activació o desactivació física associades a cada sentiment.
El doctor Alejandro Gálvez-Pol, professor del Departament de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i coautor de la investigació, assenyala que comprendre aquesta dimensió física de les emocions polítiques resulta fonamental per entendre l’arrel de fenòmens contemporanis com la polarització. Aquest projecte internacional, finançat pel Ministeri de Ciència i el FEDER, ha sumat també els esforços de la University of London i la Vanderbilt University.
