A les portes de la Nit de l’Art de Manacor, un grup de creadores ha decidit dir prou a la precarietat. Sota el nom de Comando Mundana, aquestes artistes anònimes impulsen accions de «terrorisme artístic» per reclamar unes condicions dignes i trencar amb les normes d’un esdeveniment que consideren excloent i mancat de criteri.
L’espai robat i la decisió de no demanar permís
La gestació d’aquest moviment neix d’una reacció directa a les polítiques culturals de l’Ajuntament de Manacor. Quan les bases de la nova edició de la Nit de l’Art es van fer públiques, el col·lectiu va sentir la necessitat urgent d’actuar. Segons relaten les portaveus de Comando Mundana, la seva iniciativa és «la nostra reacció com a artistes, com a creadores, com a persones del teixit cultural de Manacor, que quan veiem una altra vegada la Nit de l’Art des que ens proposen des de l’Ajuntament, els nostres primers impulsos són anar a fer alguna cosa».
La negativa a participar sota les condicions de l’Ajuntament de Manacor és el pilar fonamental de la seva protesta. Consideren que el model actual les expulsa del seu propi municipi i, per aquest motiu, reivindiquen el dret a exhibir la seva obra sense sotmetre’s a la burocràcia municipal. Ho expressen amb rotunditat: «Ens estan robant aquest espai que hauria de ser nostre, ens haurien de sentir incloses, i anem a fer alguna cosa per poder ser-hi sense demanar permís per no acceptar les bases, perquè si demanéssim permís estaríem jugant en el seu joc». Amb aquest objectiu, han dissenyat dues accions alternatives per convidar altres creadors que sentin el mateix a sumar-se a la iniciativa. Tot això ha estat impulsat per «un grup d’artistes de Manacor» que opera de forma totalment anònima.
«A Manacor no hi ha ni un sol espai expositiu públic, ni un». Tot s’ha de derivar a alternatives privades o improvisades, com «una sala d’estudis o el vestíbul d’un edifici»
– Comando Mundana
Comerços, precarietat extrema i l’abandonament de l’artista
El detonant d’aquest malestar s’ha anat coent al llarg de les darreres edicions. Mentre que el col·lectiu reconeix que la primera edició va ser «una proposta valenta» impulsada per algú que «va arriscar», el format actual s’ha degradat progressivament. L’organització de l’Ajuntament de Manacor es basa a utilitzar comerços locals com a galeries, una decisió que, segons les artistes, descarrega tota la responsabilitat logística i econòmica en els creadors. Relaten que actualment «l’artista munta, l’artista trasllada, l’artista veu, l’artista… Tot». A més, remarquen que fins i tot els creadors s’han de fer les cartelleries i la seva pròpia difusió. Valoren aquesta dinàmica de treball com «una precarietat inacceptable i bastant extrema».
La crítica cap a l’Ajuntament de Manacor és frontal, atès que consideren que l’Ajuntament es limita a «posar el nom» mentre delega la feina als comerços que «amplien un horari». L’intent de vendre aquesta iniciativa com el fet d'»emprar espais vius» xoca directament amb les experiències viscudes per les artistes en les passades edicions. Com a exemple evident d’aquesta manca de cura institucional, el Comando Mundana recorda un incident greu succeït fa dos anys: «la tenda va tancar, l’artista va quedar fora, l’obra a dins i la llum apagada».
La manca d’infraestructures públiques agreuja encara més el problema. Les portaveus subratllen amb indignació que «a Manacor no hi ha ni un sol espai expositiu públic, ni un». Tot s’ha de derivar a alternatives privades o improvisades, com «una sala d’estudis» o el vestíbul d’un edifici. A més, el consistori no ofereix cap classe de remuneració econòmica ni suport tècnic.
«L’artista fa de tot. D’instal·lador, d’il·luminador…», lamenten. Davant d’aquest escenari, la seva demanda es resumeix a reclamar «condicions mínimes de dignitat», juntament amb «un criteri, una línia» expositiva clara. Denuncien que actualment s’envien propostes a un procés de selecció completament opac «tu l’envies al no-res» i «no saps qui la rep, quins criteris s’han d’avaluar». Ho comparen amb el tracte que reben altres disciplines, defensant que de la mateixa manera que un concert «s’ha de poder sentir», una obra d’art s’ha de tractar amb rigor i professionalitat.
Adrecen el missatge a l’equip de govern de l’Ajuntament de Manacor recordant que «ha tingut dues legislatures per espavilar un poquet» i que són plenament conscients de «les mancances del poble»
– Comando Mundana
El fracàs de la diplomàcia i l’arribada del ‘terroartisme’
El col·lectiu afirma de manera contundent que les vies formals i de diàleg amb l’administració s’han esgotat. Recorden que fa sis anys «va haver-hi una intenció boníssima de fer un Consell de Cultura» on l’Ajuntament prometia escoltar els sectors de la música, el teatre i les arts. Les artistes asseguren que hi van participar aportant idees, però finalment «no van fer cas a ningú» i la resposta institucional mai va ser l’esperada.
A més d’aquest òrgan frustrat, mencionen els esforços recents d’altres artistes de Mallorca que han intentat impulsar una associació centrada a reivindicar els drets dels creadors i posar fi al fet de «treballar gratis». Tot i respectar-la, el Comando Mundana opina que les formes «molt diplomàtiques» i «sempre constructives» d’aquesta associació resulten ineficaces. Tot i la seva voluntat de ser «molt pedagògica» per explicar a l’administració que «això no ho feu bé», el Comando considera que aquesta via «es queda curta».
Arran d’aquesta situació estancada, han optat per una via radicalment diferent: l’anonimat creatiu i l’acció directa, fugint d’estructures rígides com ara «tenir estatuts, ni ser vocals, ni ser presidentes». Així neix el concepte que els dona força: «Terroartista, algú ho va dir i va quedar». Defineixen aquest terroartisme com «una acció artística que es pot considerar allunyada de la diplomàcia», però que al mateix temps funciona com «un joc molt ben comandat» i «una revolució de l’art». Aquest enfocament esquiu i sense representants legals els permet operar amb total llibertat davant el poder polític: «un comando corre i absorbeix la seva institució, no rebrà subvencions, no es dialoga amb un comando, el comando va, pum, i actua».
Una resposta massiva i l’art de les cures
L’estratègia del Comando Mundana ha consistit a convocar el sector cultural per al dia 20 de juny, coincidint intencionadament amb la Nit de l’Art institucional, i el resultat ha desbordat les expectatives inicials. Segons les dades aportades pel col·lectiu, la iniciativa compta amb «més de vuitanta participants». Les portaveus destaquen l’èxit de la crida assenyalant que, en nombre, «superàrem els participants de la Nit de l’Art ortodoxa». Aquest volum de participació ha permès, a més, obrir les portes a creadores d’altres indrets de Mallorca, trencant la limitació de l’Ajuntament de Manacor que només accepta gent empadronada o relacionada estrictament amb el municipi. Una de les integrants teoritza de manera irònica que aquesta restricció oficial només serveix perquè les institucions hagin de «rebre menys correus, i fer menys feina».
S’han posat en marxa propostes diferents i complementàries per no entrar en un «enfrontament directe» i que evidentment no desvetllarem. Les accions estan obertes a tothom i té com a eix central evitar el desgast dels creadors, ser molt divertides i treure els colors a l’Ajuntament.
El col·lectiu posa un gran èmfasi en el fet que la protesta no pot recaure de nou en l’esgotament de les seves companyes: «No es tracta que els participants estiguin sobreexplotant-se a través de fer una peça reivindicativa, perquè al final som nosaltres mateixes sobreexplotant-nos». Per això, han dissenyat «una participació molt amable envers l’artista» per tal que tots «ho estiguin gaudint» mentre ens cuidem «el millor que podem». Insisteixen que adherir-se a la protesta «no suposa un extra, un tornar a invertir, un tornar a fer feina».
Les membres del comando fan una darrera radiografia demolidora del sector advertint que, actualment, «s’ha normalitzat molt el maltractament en aquest ofici i gairebé m’esperaré qualsevol cosa que m’ofereixin». Adrecen el missatge a l’equip de govern de l’Ajuntament de Manacor recordant que «ha tingut dues legislatures per espavilar un poquet» i que són plenament conscients de «les mancances del poble». Tot i l’evident frustració envers la gestió pública, encaren l’acció amb un gran component ludicomunicatiu i festiu. Reconeixen, entre rialles, que potser només són «quatre flipades», però conclouen fermament que si generen reflexió col·lectiva i els altres artistes «ho troben interessant», sens dubte «val la pena fer-ho».
