Sota la pluja estarà disponible el dimecres 2 de febrer a totes les llibreries
Comanegra incorpora a la família dels «Portàtils» Sota la pluja, d’Anna Murià. Aquest volum, amb edició i pròleg de Mercè Ibarz, aplega sencers els dos llibres de contes que Anna Murià va idear en vida: Via de l’est (1946) i El País de les Fonts (1978), i dos contes més que no havien estat editats en cap recull anterior: un que ficciona la relació d’Andreu Nin i Mercè Rodoreda i l’altre que retrata la Barcelona sota les bombes dels avions feixistes. Presentar l’autora en una col·lecció de contistes, «Portàtils», que fins avui va de Calders a Tolstoi passant, entre d’altres, per Lispector i Colette, és una presa de posició deliberada: Murià ha de ser entre els grans narradors del segle xx.
El 27 de setembre farà 20 anys de la mort d’Anna Murià, que va escriure fins als últims dies d’una vida llarga i prolífica. La seva carrera es va caracteritzar per una ferma vocació d’escriptura duta a terme amb gran discreció i a voltes, fins i tot, restant-se importància. Recordem el que li responia a Marta Nadal, l’any 1999, quan li preguntava si la dedicació a la família l’havia privat d’escriure: «Potser sí, però no ho sé. No me’n lamentava, jo. Primer de tot eren els fills i el marit, això sí. No puc dir si hauria escrit més, no ho sé. Ara, primer de tot, la família». Ibarz ens destaca —i això ens ho explica una mica— que Murià «no tenia l’ego de l’escriptor, gens ni mica». En qualsevol cas, el paper dels lectors del segle XXI ha de ser el de posar en primer pla i d’una vegada per totes, quan parlem d’Anna Murià, el seu magnífic llegat literari.
