Davant la transformació digital que sacseja el sector editorial, l’Editorial Comares ha decidit no mirar cap a una altra banda i entomar el repte tecnològic amb la publicació d’una guia sobre l’ús ètic de la intel·ligència artificial en les publicacions acadèmiques. El document parteix d’una premissa lúcida: la incorporació d’aquestes eines no és una “hipòtesi futura”, sinó una “realitat estructural del present” que requereix marcs clars d’actuació. Lluny de prohibicions cegues o entusiasmes ingenus, la proposta busca distingir entre el suport tecnològic legítim i aquelles pràctiques que erosionen la confiança en la investigació.
L’autoria humana com a línia vermella
El nucli intel·lectual de la proposta de Comares resideix en la defensa del rigor científic i la responsabilitat intel·lectual com a principis innegociables. L’editorial concep la IA com una eina el valor de la qual depèn estrictament de les condicions d’ús, subordinada sempre al pensament crític humà.
En aquest sentit, la guia estableix una distinció fonamental en la redacció de manuscrits. Es permet l’ús de la IA per a tasques de poliment, com la millora de la claredat, l’estil o la correcció lingüística d’un text ja escrit per humans. Tanmateix, es prohibeix taxativament que la màquina generi contingut nou, expandeixi substancialment els arguments o reescrigui el text científic. La tecnologia pot ajudar a “polir el text, però no a escriure’l ni a produir contingut científic”.
La integritat de les dades i la investigació
Més enllà de l’escriptura, el document aprofundeix en la metodologia de recerca, un aspecte crític per a la validesa acadèmica. Comares alerta sobre els riscos de delegar el procés cognitiu a l’algoritme: l’ús de la IA per resumir o analitzar textos com a part del procés d’investigació queda expressament desaconsellat.
Pel que fa al tractament de dades, la línia divisòria és clara. És acceptable utilitzar eines per millorar la presentació o format de taules i dades ja existents , però es considera una mala pràctica generar, corregir o modificar dades d’investigació mitjançant IA. De la mateixa manera, es permet la creació de visualitzacions basades en resultats reals obtinguts pels autors , però es rebutja la fabricació d’imatges que simulin ser resultats científics sense base empírica. En un ecosistema informatiu sovint opac, l’objectiu és evitar qualsevol forma de substitució encoberta del treball intel·lectual.
Un protocol de transparència graduada
Per garantir aquest ús ètic de la intel·ligència artificial, la guia implementa un sistema de declaració gradual segons la profunditat de la intervenció tecnològica. No caldrà declarar l’ús de la IA per a correccions ortogràfiques o ajustos menors d’estil. En canvi, serà obligatori declarar en l’enviament si s’ha fet servir per a la traducció parcial o la millora de la llegibilitat.
Finalment, s’exigeix una declaració explícita dins el propi manuscrit en casos de major impacte, com la traducció completa del text publicat, la inclusió de figures generades per IA o la visualització de dades reals creades amb aquestes eines. Amb aquesta mesura, l’editorial busca reforçar el seu paper com a filtre fiable i garant de qualitat en la mediació entre coneixement i societat.
