La plantilla de la radiotelevisió pública de les Illes Balears ha expressat públicament la seva disconformitat amb la gestió editorial recent. El Comitè d’Empresa d’IB3 ha denunciat aquesta setmana una pèrdua de rigor, qualitat i credibilitat en l’emissió dels seus continguts arran de diverses decisions adoptades per la Direcció d’Informatius. Els representants dels treballadors assenyalen directament interferències en el tractament de temes socials, culturals i d’ordre polític, fet que consideren una degradació del servei públic que ha de garantir l’ens.
Pressions polítiques i canvis en la graella de continguts
El focus principal del malestar es troba en les suposades pressions exercides per silenciar determinades mobilitzacions socials. Segons exposa el Comitè d’Empresa d’IB3, s’han registrat ordres explícites per part de la Direcció d’Informatius dirigides a minoritzar o ocultar la cobertura de la darrera protesta antifeixista celebrada a l’entorn del monument de sa Feixina, a Palma. Els professionals dels serveis informatius adverteixen que aquesta pràctica atempta directament contra el pluralisme i el deure d’informar de manera neutral sobre l’actualitat de l’arxipèlag.
D’altra banda, el sindicat critica durament la reincorporació de continguts de caràcter taurí dins l’espai dels telenotícies. La denúncia recull un profund desacord amb el retorn de les cròniques dedicades a les corregudes de braus en horari d’alta audiència. Paral·lelament, els treballadors qualifiquen de «desafortunat» el fet que les protestes en contra de la tauromaquia organitzades a l’exterior de les places hagin estat reduïdes a la mínima expressió en les peces informatives, alterant la proporcionalitat i l’equitat en el relat dels fets.
Preocupació pel futur organitzatiu i manca de requisits lingüístics
Més enllà dels continguts emesos, la representació del personal manifesta incertesa davant les properes incorporacions a l’organigrama de la ràdio i televisió públiques. El Comitè d’Empresa d’IB3 alerta del nomenament imminent d’un nou subdirector d’informatius, un càrrec de màxima responsabilitat editorial. Segons apunten els indicis interns compartits pel comitè, per a l’accés a aquest lloc de feina no s’hauria exigit cap titulació universitària en periodisme ni tampoc cap mena de capacitació o acreditació del coneixement de la llengua catalana, el vehicle lingüístic propi de l’emissora.
Davant d’aquest escenari de pèrdua de criteris periodístics, els representants de la plantilla reclamen de manera urgent la creació formal d’un consell d’informatius. Aquest organisme permanent hauria de funcionar com una eina sectorial de control i un espai de mediació directe entre la plantilla i la direcció de l’ens, amb l’objectiu de blindar la independència dels redactors, garantir un rumb informatiu transparent i aturar la vulneració dels criteris periodístics fonamentals.
