L’emergència de la figura del criptoprofeta marca una nova subjectivitat política i econòmica en el paisatge digital actual. El llibre Criptoprofetas. Hipermasculinidad y nueva derecha, escrit per Paula C. Chang i Andrea G. Galarreta i publicat per l’editorial Bauplan (Sèrie Cero), cartografia aquest fenomen que combina la retòrica de l’èxit individual amb una masculinitat rígida construïda contra la vulnerabilitat i la interdependència. L’obra s’estructura com una anàlisi interdisciplinar que utilitza l’assaig i l’etnografia per desxifrar la lògica reactiva d’aquests nous líders digitals.
L’arquitectura del criptoprofeta
Els criptoprofetas són figures que, des d’una retòrica d’autenticitat i dissidència, articulen una forma reactiva d’existència política. Aquests subjectes no constitueixen una comunitat en sentit ple, sinó una unitat afectiva la lògica de la qual es fonamenta en l’atac contra l’alteritat i la projecció d’un món fet a la seva mesura. En nom del mèrit, l’esforç i la sobirania individual, aquestes figures rebutgen la pluralitat com una amenaça.
El fenomen no és una moda passatgera, sinó que s’analitza com el símptoma d’una crisi profunda que capitalitza l’ansietat social d’homes precaritzats, oferint una fantasia d’omnipotència. Aquesta figura uneix les criptofinances digitals amb l’adoctrinament ideològic de tall neoliberal o anarcocapitalista.
Criptofinances i nova dreta
L’assaig vincula el desenvolupament d’aquestes actituds amb la crisi de 2008 i la pèrdua de confiança en les institucions públiques i l’Estat. Les criptomonedes apareixen com un objecte tecnològic emblemàtic que els seus defensors presenten com una amenaça per a l’Estat-nació, promovent un esperit «ciberllibertari» amb inclinacions de dreta.
La investigació detalla com la “nova dreta” utilitza canals no tradicionals, com la difusió de memes i continguts de la cultura de masses, per transformar els marcs culturals i simbòlics. Aquest corrent presenta narratives que fusionen el supremacisme, el conspiracionisme i un fort component masculinista que exalta la virilitat davant una societat que consideren debilitada pel feminisme i la diversitat.
Neoescatologia i el “món comú”
El llibre introdueix el concepte de “neoescatologia” per referir-se a la construcció d’un món per venir que funciona com un judici final, determinant qui és digne de participar-hi. En aquesta visió, col·lectius com la comunitat LGTBIQ+, feministes, persones racialitzades o treballadors precaritzats són exclosos i percebuts com a “espècies invasores” que no tenen cabuda en el nou ordre anhelat.
L’obra inclou un pròleg de Gala Hernández, on descriu esdeveniments de “llibertat financera” que funcionen com a lleturgies tecnocapitalistes, on es fomenta la “financiarització de la subjectivitat” i la idea de l’individu com a empresari de si mateix.
Sobre les autores
Paula C. Chang (Madrid, 1995) és investigadora doctoral a la Universidad Complutense de Madrid, centrada en el pensament d’Immanuel Kant. Per la seva banda, Andrea G. Galarreta (Pamplona, 1997) és doctoranda en Filosofia especialitzada en Estètica i Teoria de la Cultura. El volum es completa amb entrevistes a figures com Wendy Brown, Estela Ortiz, Gala Hernández i Nesrine Slaoui.
