El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha signat aquest 14 d’abril de 2026 la resolució per demanar l’extinció judicial de la Fundación Nacional Francisco Franco. La decisió es basa en informes de la Secretaría de Estado de Memoria Democrática i l’Abogacía General del Estado, que determinen que l’entitat realitza apologia del franquisme i humilia les víctimes de la dictadura. Segons el ministeri, aquestes activitats incompleixen la Ley de Memoria Democrática, la qual estableix que les fundacions que no persegueixin fins d’interès general han de ser dissoltes.
Un procés administratiu de dos anys
L’expedient que ara arriba a la via judicial és el resultat d’un procés iniciat el juny de 2024 pel Protectorado de Fundaciones. Després d’analitzar la documentació, el Gobierno de España sosté que l’organització vulnera la legalitat vigent a través de la seva presència a la web i als mitjans de comunicació.
Les conclusions dels informes tècnics destaquen diversos punts clau:
- Apologia del franquisme: L’entitat enalteix el cop d’estat, la dictadura i els seus dirigents, especialment Francisco Franco.
- Humiliació de les víctimes: S’ha detectat negacionisme sobre la repressió en episodis com la destrucció de Guernica o el cas dels nens robats.
- Incompliment legal: L’activitat de la fundació es considera contrària a l’interès general, causa directa d’extinció segons la normativa actual.
L’informe final de l’Abogacía del Estado conclou que la resolució signada avui és conforme a dret, sent el pas previ indispensable perquè l’autoritat judicial dicti la sentència definitiva sobre el tancament de l’entitat.
Reclamació d’arxius i altres fundacions sota vigilància
L’estratègia del ministeri no es limita a la Fundación Nacional Francisco Franco. El passat mes de novembre de 2025, Ernest Urtasun ja va anunciar que s’estaven analitzant indicis per iniciar procediments similars contra altres entitats. Entre les organitzacions sota supervisió es troben la Fundación José Antonio Primo de Rivera, la Fundación Blas Piñar, la Fundación Privada Ramón Serrano Suñer i la Fundación Pro Infancia Gonzalo Queipo de Llano.
A més de l’extinció, el Ministerio de Cultura ha instat la reclamació judicial dels gairebé 30.000 documents que formen l’arxiu de la fundació. Un informe tècnic de la institució ha determinat que 27.620 d’aquests documents tenen caràcter públic, ja que van ser produïts per la Casa Civil i la Secretaría del jefe del Estado durant l’exercici de funcions oficials. Segons la Ley del Patrimonio Histórico Español, aquest fons documental ha de ser restituït a l’Estat i custodiat en un arxiu públic.
