L’escriptora basca Danele Sarriugarte visitarà la ciutat de Palma el pròxim dissabte 12 de setembre. El motiu principal d’aquesta arribada a l’illa és la presentació presencial de la seva darrera novel·la, titulada Otra cosa. L’acte central d’aquesta cita literària tindrà lloc, puntualment, a les 12 hores del migdia a la Llibreria Pròpia. Aquesta presentació apropa als lectors mallorquins una obra literària que ha estat reconeguda recentment, assolint el Premi de les Llibreries de Navarra i Bizkaia com al millor llibre publicat en euskera de l’any 2025. Parlem amb Danele Sarriugarte per recollir el seu testimoni exacte sobre els pilars d’aquest llibre.
L’impuls vital més enllà de les estructures
La conversa s’inicia abordant les reivindicacions essencials que vertebren el text. L’autora explica com l’origen mateix de la novel·la es troba lligat a una premissa molt específica.
«En escriure el llibre, vaig partir de la premissa que li dona títol, i que prové en realitat d’una cançó del grup J Martina». «Originalment, en euskera, es diu beste zerbait». «Diguem que la cançó parla d’aquesta altra cosa, aquesta força vital que ens porta a buscar fora de les estructures establertes, fora de les normes socials i tradicionals». «En aquest cas m’interessava especialment parlar de les formes de vida fora de l’heteronorma».
Aquesta fugida de la norma es personifica en la protagonista d’ Otra cosa, la qual busca constantment ser una altra persona. En demanar-li què la va inspirar a explorar aquesta fam de canvi i transformació, Sarriugarte torna a assenyalar les seves influències sonores i les petjades de la pròpia existència.
«De nou, ho associo amb aquesta cançó que et comentava al principi, i també amb la vida mateixa, com les experiències que tenim —ja siguin relacions, lectures, esdeveniments històrics o socioculturals— ens van necessàriament afectant, i quin tipus de respostes i resistències es formen aquí». «M’interessava en concret parlar dels recorreguts vitals dels qui vam créixer en els 90 i els 2000 en certs contextos d’Euskal Herria, i també del context cultural en basc».
«M’interessava en concret parlar dels recorreguts vitals dels qui vam créixer en els 90 i els 2000 en certs contextos d’Euskal Herria, i també del context cultural en basc».
– Danele Sarriugarte
La resistència del llenguatge
Un dels reptes de l’obra ha estat l’adaptació de l’euskera no binari original al castellà sense perdre la força dissident del relat. Sarriugarte vol precisar el concepte de llenguatge que opera dins les seves pàgines.
«M’agradaria aclarir que en l’original, quan parlo de l’euskera no binari, no em refereixo a l’ús inclusiu del llenguatge (encara que també), com més aviat a qüestions relacionades amb la situació sociolingüística de la nostra llengua». «De tota manera, el tema del llenguatge inclusiu —o l’esforç per utilitzar la llengua d’una manera que no perpetuï el discurs cisheteropatriarcal, racista, colonial i capacitista— és una problemàtica que tant a mi com a la traductora del llibre, Lucía Baskaran, ens preocupa molt, i hem intentat plasmar tot això en el treball».
Un cos mutant cosit a través de l’oïda
La novel·la entrellaça constantment lectures feministes i desig cuir de manera visceral, arribant a ser descrita com un cos viu i mutant conformat per múltiples veus, formes i tons. L’escriptora riu obertament en escoltar aquesta descripció abans de desgranar la mecànica interna de la seva feina literària.
«Jajaja, bé, aquest tipus de descripcions solen venir més aviat de l’editorial». «En tot cas, per a mi era important que el llibre tingués diferents registres, i que cada text es correspongués en forma i contingut». «Crec que el procés d’escriptura en dues fases explica bastant la forma del propi llibre».
L’autora detalla exactament com va aconseguir equilibrar el pensament crític amb les escenes narratives més crues de l’obra.
«El procés d’escriptura del llibre va tenir dues fases: al principi vaig acumular material, i després ho vaig anar organitzant». «Aquesta segona fase de compondre el text, entrellaçant diferents tipus de material, va ser clau». «La meva editora Iratxe Retolaza va aportar una mirada imprescindible, i després vaig anar treballant amb un índex i fent diferents proves per veure com quedava, però, sent sincera, la veritat és que va ser un exercici d’oïda». «Vaig anar provant fins que em va sonar «bé»». «Abans de l’última lectura per part de l’editorial, els vaig passar l’esborrany a unes vuit persones properes, perquè em confirmessin que la cosa funcionava també fora del meu cap».
Ressons compartits: d’Euskal Herria a Mallorca
La realitat estructural sempre s’acaba filtrant a la literatura. Assumptes com la turistificació, el problema de l’habitatge o la salut mental conformen l’agenda social de l’actualitat. En ser interrogada sobre si aquestes temàtiques també són presents a la literatura basca contemporània, Sarriugarte confirma la connexió i assenyala els seus referents directes.
«No sé respondre’t de manera exhaustiva, però diria que sí». «Són qüestions molt presents a la societat basca, i això es reflecteix en la literatura». «Per deixar una petita recomanació, esmentaria tres autores de la meva generació amb les quals sento afinitat literària i temàtica: d’una banda, els contes de Garazi Arrula i Aintzane Usandizaga, que per ara només poden llegir-se en euskera, i la novel·la Pleibac de Miren Amuriza, que està traduïda al català».
