L’espectacle teatral ‘Barri: 50 anys del Puig de Sant Pere’ s’estrena aquest divendres 19 de desembre a la Biblioteca Can Sales de Palma. La proposta, impulsada per l’Associació de Veïnats del Puig de Sant Pere, Santa Creu i Sa Llonja, recull les vivències personals d’un grup de veïnes i veïns del barri que han volgut compartir els seus records, experiències i lluites al llarg de cinc dècades. A partir d’aquestes històries, l’actor i director Dani García ha construït una obra coral amb monòlegs en primera persona, interpretats per Pilar Cámara, Fani Coll, Micaela Llull, Pepa Vélez i Rafa Pizarro. Alguns dels testimonis pugen ells mateixos a escena.
Amb UEP! Mallorca, el director del projecte repassa el procés creatiu, el valor de la memòria viva i les contradiccions que s’amaguen darrere la transformació d’un barri oblidat durant anys i ara convertit en espai desitjat.
Un arxiu emocional fet teatre
“Barri neix d’un encàrrec de l’associació de veïnats. Volien recollir les històries reals del barri, i jo ja havia treballat amb el Casal fent una cosa semblant”, explica Dani García. El procés ha estat llarg i complex. “Cada persona ha contat el que ha volgut, com ha volgut, i nosaltres ho hem escrit amb la seva supervisió. No s’ha modificat res del que han volgut transmetre”.
L’obra dona veu directa als protagonistes. Algunes històries les interpreten altres actors, però n’hi ha dues que les representa la mateixa persona que les ha viscut. “Per mi això té un valor afegit. No només expliquen la seva història, sinó que la posen en escena amb el seu propi cos”.
“Cada persona té la seva veritat. El que m’interessava era que la poguessin contar sense por, sense pensar si això agradaria o no”
– Dani García
L’esperit del barri té veu de dona
Una de les figures centrals de l’obra és el personatge que actua com a fil conductor: l’esperit del barri. “És una dona”, assenyala García, “i no és casual. Són les dones qui han mantingut les cases, qui han cuidat les criatures, qui han fet que els barris funcionassin. I aquest treball històricament mai s’ha reconegut”.
La idea de donar cos i veu a aquest esperit pretén, segons el director, posar en valor “una feina invisible que ha sostingut les comunitats durant anys”. I afegeix: “Els barris els han fet les dones, i això no es pot seguir obviant”.
Veritats sense filtres
García insisteix que no ha volgut aplicar cap filtre ni dramatització externa. “Cada persona té la seva veritat. El que m’interessava era que la poguessin contar sense por, sense pensar si això agradaria o no”. El projecte, en aquest sentit, rebutja qualsevol edulcoració o mirada paternalista. “Estic molt en contra que tothom opini de tot sense saber. Aquí hem vengut a escoltar, no a jutjar”.
El director reconeix que ha estat complicat condensar cinquanta anys de vida d’un barri com el Puig de Sant Pere. “Hi ha moltes capes. No és el mateix per tothom. Hi ha qui conta una història preciosa, plena d’alegria, i qui recorda una infància duríssima, marcada per la droga o l’estigma social. El mateix espai pot ser cel o infern, segons qui ho mira”.
Una memòria contra l’oblit i l’especulació
La reforma urbanística del barri, segons García, és un punt d’inflexió clau. “Es va fer després que s’enfonsassin edificis i morissin dues persones. Va ser llavors quan l’administració va actuar. Però el més important és que la reforma es va fer amb la gent de dins. I això és gairebé una excepció”.
L’obra coincideix en el temps amb el documental dirigit per Lluís Hortas sobre la transformació del barri. “Tots dos projectes volen deixar constància d’una memòria que sovint s’esborra. Aquí hi ha hagut lluites importants, els primers moviments socials després de la mort de Franco es van gestar en aquest barri”.
García també fa una reflexió sobre el procés de gentrificació. “És anecdòtic que zones que fa trenta anys eren estigmatitzades ara s’hagin convertit en espais de luxe. Cases que no hauria comprat ningú ara valen un milió i mig d’euros. Què està passant?”.
“A Mallorca els processos són més lents, més subtils. Però hi ha joves amb molta força fent feina. I això també ho hem de visibilitzar”
– Dani García
Palma i la memòria dels seus barris
L’entrevista també aborda el paper creixent dels barris com a subjectes actius de memòria. “Sí, crec que hi ha un moviment en aquest sentit. No només aquí.”, diu García. “A Mallorca els processos són més lents, més subtils. Però hi ha joves amb molta força fent feina. I això també ho hem de visibilitzar”.
Sobre les formes de reivindicació, apunta que “sovint es demonitza la joventut, però jo no veig desconnexió. Conec molt poca gent jove desmotivada. La majoria estan implicats i conscients”.
Cap funció tancada, cap història definitiva
L’estrena de ‘Barri’ es fa aquest divendres 19 de desembre a les 19 h a la Biblioteca Can Sales. S’espera una gran afluència de públic. “Sabem que l’espai ens quedarà petit. Si podem, farem dues funcions seguides. Ens agradaria molt poder fer-la rodar, que arribàs a altres espais, que més gent conegui aquestes històries”, diu García.
Per ell, l’objectiu no és tancar un relat, sinó obrir-lo. “Ojalà fos una tradició, que cada any més veïns vinguessin a contar la seva història. Aquesta obra no és la veritat del barri, és una part. Una porta oberta”.
“Aquesta memòria és urgent”
Dani García no atura. A més de la direcció de l’obra, treballa en un curtmetratge amb Xavi Petreñas i Pilar Cámara, que actualment es mou per festivals. També codirigeix un intensiu de teatre musical amb Marian Lush i Sam Harper, i manté el seu vincle amb el Casal del barri.
“Em vaig ficar en aquest projecte després de la pandèmia. Ens quedàrem sense feina. Ara continuo dirigint, fent classes, dinamitzant… No podem deixar de moure’ns”, conclou.
