El codirector del Cranc, Dani Herbera, explica l’evolució d’un festival que aposta pel talent emergent, la consciència social i l’art localitzat
El Cranc Festival va néixer a Menorca l’any 2017 amb la voluntat d’unir música independent i espais urbans emblemàtics. Avui, aquest projecte s’estén també a Mallorca, i ha estat reconegut com el millor festival boutique de l’Estat el 2023 als Premis Fest. Parlam amb Dani Herbera, un dels seus codirectors, sobre el present i el futur d’aquesta proposta cultural, que combina música, espais patrimonials i una forta consciència social.
Dues illes, dues edicions, una mateixa marca
“Cranc va néixer a Ciutadella, després es va traslladar a Maó, i ara es fa al Claustre. A Mallorca enguany celebram la tercera edició”, explica Herbera. Els dos festivals comparteixen nom i filosofia, però funcionen com projectes independents. “Tenen públics, espais i calendaris diferents. El de Menorca es fa al setembre i el de Mallorca, al maig. Però aprofitam sinèrgies per optimitzar esforços i recursos.”
“El lloc on passa el concert també forma part del contingut del festival”
– Dani Herbera

Un festival pensat per a la ciutat
La singularitat del Cranc passa també per la tria dels espais: museus, teatres i indrets patrimonials formen part de l’escenografia habitual. “Hem fet concerts al Faro de Cavalleria, a galeries d’art, i ara a Can Balaguer, a Es Baluard, al Teatre Principal… El lloc on passa el concert també forma part del contingut del festival.”
Aquesta aposta urbana i descentralitzada genera més feina logística, però, segons Herbera, val la pena: “Ens fixam en models com el Monkey Week de Sevilla o el SXSW dels EUA. Ens agrada que passin coses a la ciutat. Que el públic es mogui d’un lloc a un altre.”
Música independent i emergent com a eix central
El cartell del Cranc dona protagonisme a bandes amb propostes singulars i arrelades al territori. “No feim concerts solapats. Cada activitat té el seu espai i moment. Hi ha grups molt interessants enguany: Russian Red, Ferran Palau, La Plata, Acid Baby Jesus… També tenim Gregotechno, que fa música vocal propera al cant gregorià, i que actuarà a Es Baluard, en un espai que encaixa molt bé amb la seva proposta.”
També hi tenen cabuda les bandes locals. “Complim molt per damunt del mínim exigit de presència balear. Sovint superam el 50%. I a més, feim accions per promocionar-les: batalletes de bandes, edició de discos… Ens interessa molt el talent emergent i local.”
Jornades professionals i cultura expandida
El Cranc no és només un festival de música. Inclou jornades professionals amb programadors internacionals, exposicions fotogràfiques, projeccions de documentals, sessions de DJs i activitats paral·leles: “Tot el que feim està vinculat amb la música. Hi ha un documental de Leonard Cohen, una exposició de fotos, un ShowCase per a bandes… I una batalla de bandes amb premis que inclouen tocar al Cranc o al Monkey Week.”
Aquesta ampliació de continguts respon també a una lògica social: “Els festivals poden ser eines de conscienciació. Hem treballat amb col·lectius com Adaptate Tu o Music For All per garantir l’accessibilitat i la inclusió. També amb iniciatives ambientals com Mar Viva. Ens sentim amb l’obligació d’influir en positiu: com a líders d’opinió, tenim una responsabilitat.”

“Ens sentim amb l’obligació d’influir en positiu: com a líders d’opinió, tenim una responsabilitat”
– Dani Herbera
Un model alternatiu als macrofestivals
L’essència del Cranc contrasta amb l’estructura dels grans festivals. Aforaments reduïts, proximitat entre artistes i públic, experiències compartides. “Ens interessa crear vincles. Quan un concert és per a 400 persones, els músics es barregen amb el públic. Això no passa en un macrofestival. La gent també cerca això: sentir-se a prop.”
Tot i les condicions, Herbera assegura que el festival creix a poc a poc. “Mallorca és encara el germà petit, però ja ha trobat el seu lloc. No volem créixer per créixer. Cada edició ens ajuda a repensar-lo, segons la resposta del públic, les localitzacions i les possibilitats de cada espai.”

