Demà dijous, 3 d’abril a les 20 h, l’Espai el Tub de Palma acollirà l’estrena de Res non verba, una peça escrita per David Mataró durant la seva residència de creació dins el programa de Produccions de Ferro amb el Teatre Principal. L’obra forma part del Festival de la Paraula i es podrà veure també diumenge 6 d’abril a El Maldà de Barcelona. Es tracta d’una lectura dramatitzada, però amb aspiració de convertir-se en muntatge escènic.

La proposta parteix d’una base real i documentada: el procés d’investigació periodística sobre abusos sexuals comesos per membres de l’Església catòlica espanyola i les estratègies orquestrades per entitats religioses per deslegitimar els mitjans que ho destaparen.

Un punt de partida insòlit

David Mataró explica que la seva implicació en aquest projecte va començar gairebé per casualitat. “Vaig llegir una notícia sobre un home vinculat a l’Opus Dei que es va fer passar per víctima d’abusos per intentar desacreditar la investigació d’El País. Això em va impactar i em va dur a voler saber més, a tirar del fil”, explica. A partir d’aquí, va començar a llegir i analitzar els diferents reportatges que conformen el treball periodístic original.

“És una història que comença el 2018 i arriba fins a la comissió d’investigació parlamentària del 2022. Però no és només una cronologia. És una trama amb girs, resistències, descobriments… un thriller”, resumeix l’autor.

“Hi ha una mena de memòria inconscient col·lectiva, i molta gent calla”

– David Mataró

Dramatúrgia sobre la realitat

“Res non verba és un thriller. Té ritme, tensió, estructures pròpies del cinema de recerca”, assegura l’autor. La peça no reprodueix tots els continguts de la investigació, però sí que en recull els moments essencials: “Quan es publica el primer reportatge, quan es lliura l’informe al Papa, quan els periodistes aconsegueixen parlar amb un sacerdot acusat…”.

L’obra s’estructura com un fals documental. Hi ha salts temporals, personatges que simbolitzen diferents etapes i punts de gir que resumeixen mesos de feina. “Un sol testimoni pot condensar mig any de recerca”, explica Mataró.

El procés d’adaptació va comptar amb l’acompanyament del dramaturg Albert Boronat, col·laborador habitual d’Andrés Lima i expert en teatre documental. També hi participen la coordinadora Catalina Florit i l’equip de Produccions de Ferro.

L’impacte del silenci

Tot i que Mataró prové de la comèdia —ha escrit obres com Jorn del judici o Taula Italiana—, en aquesta ocasió el registre és completament diferent. El tractament de la temàtica és sobri i directe: “No hem volgut caure en l’explicitud. No cal entrar en detalls per entendre la magnitud del que es va fer”, comenta. I afegeix: “Ens hem centrat més en el que envolta les víctimes: el silenci, la por, les pressions”.

La inspiració cinematogràfica és clara. “Spotlight és una referència directa. Aquella pel·lícula em va marcar. Aquí també hi ha aquesta sensació de recerca incansable, de lluita contra un sistema que amaga”, diu.

“Ens hem centrat més en el que envolta les víctimes: el silenci, la por, les pressions”.

– David Mataró

L’obra com a possible muntatge

Encara que l’estrena de demà sigui en format de lectura, l’equip confia que el projecte pugui evolucionar. “Hi ha molt de material i molta energia. Ens agradaria portar-lo a escena”, explica Mataró. El suport rebut durant la residència ha estat determinant per donar forma al text. La implicació de noms com Boronat o Florit ha permès contrastar i afinar el discurs dramatúrgic.

Durant el procés, Mataró va contactar amb Íñigo Domínguez, periodista d’El País i autor de la recerca original. “Vaig poder parlar amb ell, però sense forçar. Estava en plena cobertura de la malaltia del Papa i tenia molta feina”, diu. El periodista coneix el projecte i en valora l’enfocament.

Del Club Super3 a les víctimes silenciades

A més de dramaturg, David Mataró treballa com a guionista de televisió. Actualment col·labora amb el Club Super 3 —ara anomenat SX3— i té altres projectes audiovisuals en marxa. Tot i això, considera que la feina feta a Res non verba ha estat una de les més exigents i significatives: “És una temàtica delicada, que encara avui es tracta poc. No és una cosa del passat. El decret per iniciar una comissió d’investigació és del 2022. I la majoria de víctimes no han tingut justícia, ni reparació, ni perdó”.

Durant la seva recerca, no ha conegut víctimes directament, però sí persones que en coneixen. “Hi ha una mena de memòria inconscient col·lectiva, i molta gent calla”, afirma. L’obra no parteix de casos propers, sinó de la voluntat d’aportar un punt de vista escènic a una realitat investigada, documentada i recent.

Una dramatúrgia que interpel·la

Mataró reconeix que ha volgut portar al teatre una estructura que normalment associam al periodisme o al cinema. “Soc molt fan de pel·lícules com The Post, She Said… Em fascina el gènere periodístic. I crec que escènicament també pot funcionar. Aquí hi ha informació, tensió, emoció. I molta veritat”.

Per això ha volgut donar al text un caràcter viu, que interpel·li l’espectador des de la paraula i l’acció. “No és comèdia, però no és una peça dura de veure. Té un ritme àgil. No busca el morbo, sinó el coneixement”, apunta.

Res non verba —fets, no paraules— no només és el títol de l’obra, sinó també una declaració d’intencions. Mataró ha construït un text que parteix d’un reportatge, però apunta cap al futur: el d’un teatre capaç de documentar, qüestionar i, potser, reparar.