Metall, fum, llums, cervesa, suor, somriures, electricitat, salts imparables, pogos, felicitat i Rock en estat pur. Quantíssimes coses que vàrem poder arribar a viure ahir a una Sala principal abarrotada d’Es Gremi. Una d’aquestes nits, que per molts recursos literaris i qualificatius que empris, saps que no estarà a l’altura del que es va viure en un concert electritzant, amb una descàrrega d’energia col·lectiva èpica.
A la prèvia, reflexionava sobre la meva coneixença del grup. Era relativament nímia, amb un Sant Sebastià llunyà i quatre cançons compartides per la meva altra meitat que és molt més fan. Així que, després d’escurar els darrers glops amargs al bar, vàrem entrar i pujar al segon pis. Jo expectant. I la resta del públic, que sabia el que veuria, s’hi afegia la il·lusió.
Hattori Hanzo Surf Experience
Menció especial es mereix el grup local encarregat de caldejar l’ambient. Hattori Hanzo Surf Experience, ens va delectar amb un concert de rock clàssic amb un repertori propi i versionat de música instrumental que ens va fer navegar per les sèries i pel·lícules de les nostres vides. I alhora una magnífica proposta per posar-nos a to per rebre, com bé es mereixien, als protagonistes de la nit.
Un concert catàrtic
L’actuació dels DMBK va anar de menys a més fins a acabar en un èxtasi de fusió del públic i els artistes. El seu so tan característic i una posada en escena embriagadora tenien molt a veure amb el sentiment comú de felicitat musical. Però, aquest no-sé-què que ha de tenir un artista per connectar, i elevar la ment en xarxa del públic a un altre nivell és l’element clau que fa detonar un concert i esdevenir-lo en pura experiència.
Les poques paraules dels protagonistes durant la seva actuació varen quedar extraordinàriament compensades amb el torrent d’energia que ens traslladaven i ens encomanaven per descarregar totes les nostres energies i deixar-les en aquelles quatre parets.
Els sevillans desplegaren tot el seu arsenal: aquest so tan particular que ells mateixos han batejat com a kinkidelia, una fusió de rock psicodèlic, flamenc i una potència metal·lera que es projectava des de l’escenari com una ona expansiva. El repertori va recórrer amb generositat els temes del seu darrer treball, Bolsa amarilla y piedra potente, sense oblidar aquelles cançons que ja han entrat amb tota legitimitat al petit panteó del rock andalús contemporani.
Tema rere tema, la temperatura emocional (i material) d’Es Gremi anava pujant imperceptiblement. I, com granotes, ens trobarem en una olla exprés bullint amb moments d’explosió col·lectiva de salts, crits i eufòria compartida que van durar fins al final.
En sortir, encara es podia palpar l’energia en l’ambient, les mirades còmplices del públic que acabava de viure quelcom extraordinari. I què no és l’art i la música, com canal per mostrar-ho, sinó un mecanisme de sacsejament per evadir-nos, gaudir i descarregar.
