Mário-Henrique Leiria, un autor de culte de les lletres portugueses del segle XX, ens ofereix una recomanació literària perfecta per a aquest estiu: Contes del gintònic de l’Editorial Fonoll. Amb un pròleg de Tania Martuscelli i la traducció de Jordi Prenafeta, aquesta obra ens convida a explorar un món sorprenent i inversemblant a través de les seves pàgines.
Els contes
L’autor ens adverteix des del principi que qualsevol semblança entre la història que segueix i persones, coses o esdeveniments reals és pura coincidència. No obstant això, no ens impedeix comprovar que aquestes coincidències tenen causes matemàtiques força curioses. Amb aquesta premissa intrigant, Leiria guia al lector per un recorregut divertit, ple de somriures i rialles, a través de personatges i situacions inesperades.
Els Contes del gintònic són originals, frescos, còmics, hilarants, corrosius i plens d’humor negre. A través d’aquestes narracions i poemes, l’autor critica ferotgement el poder, la dictadura i la guerra. És una fita literària destacada d’aquest autor de culte, ara traduïda per primera vegada a una altra llengua, gairebé cinquanta anys després de la seva primera edició.
Leiria s’inscriu en la millor tradició del surrealisme i de l’absurd de la narrativa curta europea. Aquesta tradició està vinculada a noms com el polonès Sławomir Mrozek i el nostre gran Pere Calders. Amb aquesta obra, l’autor ens convida a explorar el poder de la imaginació i l’expressió artística en el context de la crítica social.
Mário-Henrique Leiria
Mário-Henrique Leiria, nascut a Lisboa el 1923 i mort el 1980, va ser un escriptor, traductor i pintor del grup Os Surrealistas. Es tracta d’un autor de culte de les lletres portugueses del segle XX. Va ser una ànima indòmita i transgressora que es va moure pels marges de l’experimentació literària i artística. Va esdevenir un clar exponent de la contracultura portuguesa i va ser perseguit i detingut per les seves posicions polítiques contràries al règim de Salazar.
Com a resultat de la seva militància, Leiria va haver de exiliar-se a Brasil, on va viure els anys seixanta i va lluitar contra la dictadura militar, tot i que potser ho va fer sota un pseudònim. Amb dificultats econòmiques i una salut fràgil, va tornar a Portugal el 1970, on va viure els anys convulsos de la fi de la dictadura, la revolució i els primers temps de la democràcia.
Leiria va cultivar diversos gèneres literaris, com ara el conte, la novel·la, la poesia i els articles. Va assolir una gran popularitat amb les seves obres “Contos do Gin-Tonic” (1973) i “Novos Contos do Gin” (1974), que representen la seva producció literària no convencional. En aquestes obres, combina diverses tècniques narratives, poètiques i artístiques per crear un estil únic.
Mário-Henrique Leiria va morir tot sol, envoltat d’una aura mítica. Cent anys després del seu naixement, és un bon moment per descobrir i reivindicar “l’home del gintònic”. A través de “Contes del gintònic”, els lectors tenen l’oportunitat de submergir-se en un món literari fascinant creat per aquest autor singular. Així que no dubteu a agafar aquest llibre i deixeu-vos endur per la màgia de les seves paraules.
