El 40è aniversari de Diabéticas Aceleradas és molt més que una data: és la celebració d’un llegat cultural que ha marcat generacions. Pep Noguera, fundador i ànima del grup, reflexiona sobre una trajectòria plena d’humor, moments inoblidables i constants reinvencions. El grup, nascut gairebé per accident, es va convertir en un referent no només a Mallorca, sinó també en l’àmbit nacional.
Els inicis de Diabéticas Aceleradas tenen un punt de partida clar: l’Institut Antoni Maura de Palma. Va ser en aquest espai educatiu on Pep Noguera, juntament amb altres joves amb inquietuds artístiques, va començar a explorar el món del teatre. “Jo no era alumne oficial de l’institut, però vaig acabar fent teatre allà gràcies a en Joan Bauzà i altres companys que em van introduir en aquest món”, recorda Noguera.
A l’institut es van començar a gestar les primeres idees que més tard donarien forma al grup. Entre classes i assajos, els joves actors exploraven el llenguatge teatral, combinant elements clàssics amb propostes més modernes i trencadores. “L’Institut Antoni Maura va ser un bressol per a molts de nosaltres. Hi fèiem teatre, però també trobàvem un espai de llibertat per experimentar i provar coses noves”, explica.
Una generació marcada per l’empenta creativa
A principis dels 80, l’escena cultural de Mallorca estava començant a obrir-se a noves formes d’expressió, influïdes per moviments europeus com la contracultura i l’avantguarda. A l’Institut Antoni Maura, aquest esperit es va reflectir en l’empenta d’un grup de joves que volien anar més enllà del teatre tradicional.
En aquest context, Noguera i els seus companys van començar a crear esquetxos i petites obres que trencaven amb les convencions. Amb referències al cabaret, l’humor absurd i la crítica social, aquestes primeres actuacions ja apuntaven al que seria l’essència de Diabéticas Aceleradas.
L’impacte de figures clau
Un punt d’inflexió va ser la connexió amb persones com el coreògraf argentí Dani Panullo, que més tard col·laboraria amb el grup en els seus primers passos fora de l’entorn escolar. Aquestes influències van ajudar a consolidar un estil únic que combinava l’humor amb la crítica social i la teatralitat. “Dani era una persona molt avantguardista, i les seves idees ens van ajudar a redefinir el que volíem fer sobre l’escenari”, diu Noguera.
De l’Institut a la formació del grup
Les primeres experiències escèniques a l’Institut Antoni Maura van servir com a trampolí per a Noguera i els seus companys. A partir d’aquí, el grup va començar a actuar en espais locals i a guanyar un públic fidel gràcies al seu estil irreverent i directe. “Sense aquell temps a l’Institut, Diabéticas Aceleradas no haurien existit tal com les coneixem avui. Va ser allà on vam aprendre a estimar el teatre i a perdre la por a l’escenari”, reflexiona Noguera.
Aquest període inicial també va consolidar les relacions entre els membres fundadors del grup, creant una química que es va traduir en actuacions plenes d’espontaneïtat i complicitat.
L’essència d’aquells primers anys
Tot i els èxits que vindrien més tard, Pep Noguera sempre recorda amb afecte els seus orígens a l’Institut Antoni Maura. “Allò era pur, era autèntic. No teníem grans expectatives, només volíem passar-ho bé i expressar el que sentíem”, explica. Aquest esperit, segons Noguera, és el que ha mantingut viu el projecte durant més de quatre dècades.
El punt de partida: una festa que va canviar-ho tot
Els orígens de Diabéticas Aceleradas es remunten a una festa improvisada l’any 1980, en què Noguera i un grup d’amics van donar curs a la seva creativitat sense límits. “Tot va començar en una casa d’una amiga. Entre begudes, música i un armari ple de roba, ens vam posar a cantar i a crear històries”, explica. Aquell moment espontani, ple d’energia i desimboltura, va ser la llavor del que vindria després.
El nom del grup, segons Noguera, va sorgir d’un incident divertit durant una actuació improvisada en una discoteca a Gomila. Presentats per una icònica travesti de l’època, la Bàrbara, com a “Diabéticas Aceleradas”, el nom va quedar gravat en la memòria del públic i en el destí del grup.
El salt a Madrid: el batec de la movida
Després de consolidar-se a Mallorca com a una proposta fresca i innovadora, Diabéticas Aceleradas va fer el gran salt a Madrid a principis dels anys 80, immersos en el bullir cultural de la movida madrilenya. Aquesta etapa va ser clau per al grup, no només per l’oportunitat d’actuar en escenaris emblemàtics, sinó també per la possibilitat de formar part d’un moviment artístic que redefinia la cultura espanyola.
“Vam arribar a Madrid com uns provincians amb maletes plenes d’il·lusió i pocs recursos, però amb moltes ganes de menjar-nos el món”, recorda Pep Noguera. A la capital espanyola, Diabéticas Aceleradas va trobar un ecosistema vibrant, on la transgressió i la creativitat eren les normes.
Escenaris i col·laboracions destacades
A Madrid, el grup va actuar en espais icònics, punts de trobada de la bohèmia de l’època, i locals de la nit madrilenya, on van compartir escenari amb artistes de renom. En aquesta etapa, Diabéticas Aceleradas també va participar en produccions de cabaret que destacaven per la seva originalitat i posada en escena. “Treballàvem amb gent molt moderna, coreògrafs, ballarins i actors que ens van obrir la ment a noves formes d’expressió artística”, explica Noguera.
La connexió amb Pedro Almodóvar
Un dels moments més destacats de la seva etapa a Madrid va ser el contacte amb el director Pedro Almodóvar, una figura clau de la movida. Noguera explica que el director, conegut pel seu interès en artistes i grups transgressors, va connectar ràpidament amb el grup pel seu humor irreverent i el seu esperit lliure. “Amb en Pedro sempre ens vam sentir com a casa. No ens tractava com si fóssim simplement col·laboradors, sinó com a col·legues que compartien una mateixa visió artística”, afirma.
Diabéticas Aceleradas va tenir l’oportunitat de participar en diversos projectes relacionats amb l’entorn d’Almodóvar, ampliant la seva visibilitat i enriquint la seva trajectòria. “Ell valorava molt la nostra autenticitat i el fet que no ens prenguéssim res massa seriosament, inclosos nosaltres mateixos”, recorda Noguera.
Una Mallorca present fins i tot a Madrid
Malgrat l’efervescència de Madrid, els membres de Diabéticas Aceleradas mai van perdre el vincle amb Mallorca. Sovint tornaven a l’illa per recarregar energies i actuar davant d’un públic que, al principi, encara no havia assimilat completament la proposta del grup. “A Madrid ens sentíem lliures de fer el que volíem, però sempre tornàvem a Mallorca amb la sensació d’haver de demostrar que també aquí es podien fer coses modernes i diferents”, explica.
Aquest doble moviment entre Mallorca i Madrid va permetre al grup mantenir una identitat pròpia, alhora que s’enriquia amb les influències de l’escena cultural madrilenya.
La culminació d’una etapa
Cap a finals dels anys 80, Diabéticas Aceleradas havia aconseguit consolidar-se com un referent de l’humor crític i l’espectacle transgressor. La seva etapa a Madrid va ser crucial per donar-los visibilitat i per establir col·laboracions amb artistes i gestors culturals que encara recorden l’impacte del grup. “Va ser una època de bojos, però també una de les més creatives de la nostra vida”, resumeix Noguera.
Tot i les dificultats, com la competència i la lluita constant per obrir-se camí en un entorn tan exigent, el grup va sortir reforçat d’aquesta experiència, portant amb ells el bagatge d’una època irrepetible que marcaria el seu futur artístic.
El naixement de Ses Matanceres
Després del seu pas per Madrid i amb una trajectòria consolidada, Diabéticas Aceleradas va tornar a Mallorca amb l’objectiu de portar l’humor transgressor i l’esperit crític a l’escena local. Va ser en aquest context que va sorgir un dels projectes més icònics del grup: Ses Matanceres, una sèrie d’espectacles que van marcar un abans i un després en la seva carrera i en la història del teatre a l’illa.
Ses Matanceres van néixer amb la idea de parodiar les tradicions mallorquines a través d’un humor irreverent i àcid, però sempre mantenint un profund respecte per la cultura de l’illa. “Volíem reinterpretar la nostra identitat com a mallorquins, jugant amb els estereotips i donant-los un gir inesperat”, explica Pep Noguera.
L’impacte de Ses Matanceres a Mallorca
El primer espectacle de Ses Matanceres va sorprendre tant el públic com la crítica. Lluny de ser un simple número còmic, les actuacions barrejaven elements del cabaret, la sàtira política i la paròdia cultural. Això va convertir les representacions en un fenomen que atreia espectadors de totes les edats i orígens.
“El nostre objectiu no era només fer riure, sinó també fer pensar”, comenta Noguera. Les representacions es nodrien de l’actualitat del moment, incorporant referències a temes socials i polítics que estaven en boca de tothom. Aquesta capacitat d’adaptació i connexió amb el públic va fer de Ses Matanceres un èxit rotund.
Les claus de l’èxit: autenticitat i proximitat
Ses Matanceres es van convertir ràpidament en un punt de referència cultural a Mallorca gràcies a la seva autenticitat i proximitat amb el públic. Els espectacles es caracteritzaven per la seva energia, improvisació i per l’ús d’un llenguatge proper que connectava amb la realitat quotidiana de l’illa.
“Vam trencar barreres entre l’escenari i el públic. La gent se sentia part de l’espectacle, com si els parlàssim directament a ells”, destaca Noguera. Aquesta complicitat va ser clau per al seu èxit i per convertir Ses Matanceres en una de les fites més recordades de la trajectòria de Diabéticas Aceleradas.
Les múltiples versions de Ses Matanceres
L’èxit del primer espectacle va portar a la creació de noves entregues, ampliant el concepte inicial amb nous esquetxos, personatges i situacions. Es van produir fins a cinc versions diferents de Ses Matanceres, cadascuna amb temàtiques i enfocaments que evolucionaven amb el temps.
“Cada nova versió era un repte. Havíem d’innovar sense perdre l’essència que havia fet gran el projecte”, explica Noguera. Malgrat les dificultats, el grup va aconseguir mantenir el públic fidel i atreure noves generacions d’espectadors.
L’herència de Ses Matanceres
Per a molts, Ses Matanceres representen la culminació de la maduresa artística de Diabéticas Aceleradas. Aquestes obres van consolidar el grup com una veu imprescindible en l’escena cultural mallorquina i van demostrar que l’humor podia ser una eina poderosa per reflexionar sobre la societat.
“Ses Matanceres ens van donar molt, tant a nivell artístic com personal. Van ser una explosió de creativitat i d’interacció amb el públic que no hem oblidat mai”, afirma Noguera. Fins avui, les obres continuen sent recordades com un moment àlgid de l’humor i la cultura de l’illa.
Una veu crítica des de l’humor
Un dels pilars de Diabéticas Aceleradas ha estat la seva capacitat per utilitzar l’humor com a eina de denúncia i reflexió. A través d’esquetxos, cançons i diàlegs, el grup ha abordat temes socials, polítics i culturals amb valentia i intel·ligència. “Hem fet el que hem volgut, però sempre amb consciència del que passava al nostre voltant”, afirma Noguera.
La vida més enllà de l’escenari
Pep Noguera no només ha estat actor i creador, sinó també productor i gestor de projectes culturals. A més d’actuar, ha impulsat iniciatives que han donat visibilitat a artistes i formats alternatius. Malgrat els reptes, com la manca d’espais culturals adequats a l’illa, Noguera ha continuat treballant per mantenir viva la flama de la creativitat.
“Fer producció és esgotador, però necessari. A Mallorca necessitem més sales petites, espais que permetin espectacles de proximitat”, lamenta.
Plans per al futur: memòria i celebració
Pel 40è aniversari, Noguera preveu diverses activitats per commemorar la trajectòria del grup. Entre elles, destaca la creació d’un documental, un llibre i una exposició que reculli els moments més emblemàtics de Diabéticas Aceleradas. “Crec que les coses s’han de fer en vida, per poder explicar-les i donar-hi sentit”, reflexiona.
A més, treballa en nous projectes teatrals, fidel a la seva vocació d’explorar nous llenguatges i formats. “Tot i els anys, segueixo sent un cul inquiet. Encara tinc ganes de fer més coses i de descobrir nous mons.”
Un llegat cultural inoblidable
Amb quatre dècades de trajectòria, Diabéticas Aceleradas ha deixat una empremta profunda en la cultura de Mallorca i més enllà. El seu humor, el seu esperit crític i la seva capacitat de connectar amb el públic han fet d’aquest grup una icona que continua inspirant generacions. Pep Noguera i Diabéticas Aceleradas han demostrat que, amb passió i perseverança, és possible deixar una marca indeleble en la història cultural d’una comunitat.
