Francis Caron és un dels grans misteris de la literatura anglesa del segle XX: gairebé no n’existeixen dades; viatger, dibuixant i lletraferit, arribà a Mallorca als anys trenta i, de la seva experiència, publicà un volum profusament il·lustrat, “Majorca. Diary of a painter”. Aquesta edició és un volum pràcticament introbable, un enigma que potser amaga un intel·lectual que decidí publicar aquella obra sota una altra identitat; o, tal vegada, fos un jove rodamon que desaparegué en el transcurs de la Segona Guerra Mundial sense deixar cap rastre.
Traduit per Eduard Moyà, i publicat per la Nova Editorial Moll, aquest és el diari frenètic, inconnex, febril i naïf d’un adolescent a la recerca de la pulsió vital que demanaven els anys trenta. Instal·lat a El Terreno just en un moment en què el barri començà a convertir-se en una petita colònia d’artistes, turistes i bohemis, Francis Caron passeja amb una llibreta i llapis retratant una ciutat canviant que ens capbussa en els inicis d’aquell món modern que semblava bategar a ritme de jazz, art i gin-fizz. “Majorca. Diary of a painter” (1938) és una obra valuosa i molt poc coneguda escrita en anglès que esdevé un testimoni de primera mà per conèixer la realitat de la Palma de finals dels anys trenta des de l’òptica d’un viatger.
