Movistar Plus i Globomedia han produït ‘El otro Chiquito’, un documental basat en una idea de Diego San José que analitza la insòlita batalla judicial que va enfrontar l’any 1995 a Gregorio Sánchez, conegut popularment com a Chiquito de la Calzada, amb la seva imitació televisiva, Lucas Grijander. Aquesta producció radiografia l’impacte social d’un fenomen humorístic irrepetible i l’enfrontament als tribunals per determinar si el personatge suposava un plagi o una simple paròdia.
El litigi als tribunals per la propietat d’un fenomen cultural
En una dècada marcada per la crisi econòmica posterior a l’esplendor del 1992, la figura de Chiquito de la Calzada es va convertir en un refugi social. El seu llenguatge propi va traspassar la televisió per instal·lar-se als carrers i als discursos oficials. L’aparició de Lucas Grijander, interpretat per Florentino Fernández en un programa de màxima audiència de la televisió privada, va desencadenar un conflicte sense precedents.
El creador malagueny, després d’anys de carrera per assolir la fama, va veure amenaçada la seva identitat davant milions d’espectadors. La disputa legal havia d’aclarir si la imitació vulnerava els drets d’imatge de l’humorista o si la figura ja era de domini públic en el context de la incipient guerra d’audiències.
Un true crime creat per Diego San José, Javier Morales i Juan Zavala
Amb guió i direcció de Javier Morales i Juan Zavala, el projecte parteix de la visió de Diego San José per traslladar el relat a un to de true crime d’investigació. ‘El otro Chiquito’ utilitza aquesta premissa per endinsar-se en una dimensió absurda, reflectint el mateix to de l’humor de l’artista.
La cinta fuig d’explicar simplement el significat del lèxic creat per l’humorista, per intentar entendre per què tota la societat espanyola va adoptar aquelles expressions de forma massiva. La producció intercala declaracions de persones de l’entorn del còmic amb l’anàlisi de periodistes i experts del sector.
Veus protagonistes de la televisió dels noranta
La cinta recopila els testimonis de figures clau d’aquella època televisiva per reconstruir els fets. Entre els participants destaquen els noms de Pepe Navarro, l’esmentat Florentino Fernández, Mario Conde, Manolo Sarriá, Celia Villalobos, José Mercé, Manuel Campo Vidal, Nieves Herrero, Paz Padilla, Juan y Medio i Ramón García. Aquests relats ajuden a comprendre la magnitud d’un cas que combinava entreteniment, drets d’autor i supervivència personal en una època fundacional per a les televisions privades a Espanya.
