La historiadora Dolors Marín (L’Hospitalet de Llobregat, 1957) presenta aquest divendres, 13 de març, a la Llibreria Pròpia de Palma, la seva darrera investigació: Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936-1939). L’obra, publicada per Angle Editorial, proposa una reconstrucció minuciosa de les biografies de tretze dones que, procedents d’arreu d’Europa i Amèrica, van convergir a Catalunya durant la Guerra Civil per participar en el procés de transformació social i la resistència antifeixista.
L’acte, que comptarà amb la presència de l’autora a les 19:00 h, s’emmarca en la necessitat de rescatar una genealogia feminista que el discurs historiogràfic tradicional, sovint limitat a la lògica militarista masculina, ha mantingut en la perifèria. Marín, doctora en Història Contemporània i experta en cultura llibertària, analitza com Barcelona es va convertir en un pol d’atracció per a intel·lectuals, fotògrafes, milicianes i pensadores que veien en la “ciutat de les bombes” el laboratori d’una societat nova.
L’objectiu com a testimoni: el cas de Margaret Michaelis
Un dels eixos conceptuals del llibre és la funció de la imatge i la paraula com a eines de combat. Marín dedica una atenció especial a la figura de Margaret Michaelis, fotògrafa polonesa d’origen jueu que va arribar a Barcelona fugint de l’ascens del nazisme a Alemanya. El text descriu com Michaelis, vinculada inicialment a l’avantguarda arquitectònica del GATCPAC, va acabar capturant amb la seva Leica la realitat crua del Districte V i, posteriorment, l’efervescència de la rereguarda revolucionària.
L’anàlisi de Marín fuig de la idealització romàntica per centrar-se en la professionalitat d’aquestes dones. Michaelis no només va retratar figures com Emma Goldman, sinó que va documentar la quotidianitat de les col·lectivitzacions i l’organització de Mujeres Libres. Aquesta tasca, lluny de ser purament estètica, va servir per internacionalitzar el conflicte a través de la propaganda exterior, connectant els pobles de Catalunya amb les capitals europees.
Una xarxa intel·lectual contra el feixisme
El llibre de Marín estructura un calidoscopi de trajectòries que s’entrellacen en un espai territorial reduït: entre la frontera francesa, el front d’Aragó i la ciutat de Barcelona. L’autora destaca que aquesta trobada no va ser només política, sinó també interclassista i intergeneracional.
- Simone Weil: La filòsofa que es va integrar a la Columna Durruti cercant la coherència entre pensament i acció.
- Nancy Cunard: L’activista i poeta que va transformar el seu bagatge en l’alta societat en un compromís antifeixista radical.
- Mika Feldman (Etchebéhère): Capitana de centúria al front, trencant els rols de gènere en la primera línia de foc.
- Kati Horna: Reportera gràfica que va documentar la desolació dels bombardejos i la resistència civil.
La recerca de la identitat en temps de guerra
L’obra també explora les dimensions privades que la història oficial sol ometre. Marín subratlla que per a moltes d’aquestes internacionalistes, Catalunya va ser l’escenari on van poder experimentar amb la llibertat personal, creativa i sexual. Des de les parelles de dones com Sylvia Townsend Warner i Valentine Ackland fins a les defensores de l’amor lliure en l’àmbit anarquista, la revolució s’entenia com un canvi de paradigma total que havia de sacsejar les estructures patriarcals.
L’escepticisme de l’autora es fa evident en assenyalar el “silenci vergonyant” que tant l’acadèmia com les mateixes organitzacions polítiques i sindicals han mantingut sobre aquestes militants. Dones de foc no pretén ser un recull biogràfic tancat, sinó un assaig que utilitza fonts primàries, correspondència inèdita i arxius locals per retornar la veu a unes protagonistes que, en paraules de Marín, van defensar la seva independència moral de forma “salvatge” en un món d’homes.
